El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va publicar ahir al DOGC la resolució sobre les mesures sanitàries per combatre la difusió de la grip aviària a Catalunya, una malaltia que afecta les aus que pot arribar a provocar una gran mortalitat en explotacions avícoles comercials.

El president de la Federació Avícola Catalana, Joan Anton Rafecas, assegura que «les empreses van reforçar les mesures de bioseguretat a les explotacions fa setmanes, quan el Ministeri d’Agricultura va fer una declaració de risc alt d’influença aviària d’alta patogenicitat, i han intensificat la vigilància passiva per prevenir l’aparició i la difusió d’un focus d’influença a les granges». Afegeix que «les empreses estan procedint al confinament de les aus, que considerem que és una mesura addicional imprescindible per posar barreres a l’entrada i la difusió d’aquesta malaltia a les nostres granges». Rafecas afirma que «la bioseguretat a les instal·lacions dels productors avícoles és sempre molt elevada, així com la vigilància constant de les aus, ja que és un factor productiu essencial per mantenir una bona sanitat animal i, per tant, forma part de l’operativa habitual del sector». Davant de l’evolució que ha tingut la influença aviària en els darrers anys, considera que «tot fa preveure que al sector avícola haurem d’assumir aquest risc cada any coincidint amb el període de migració de les aus, i esdevindrà un element més a considerar en la gestió sanitària de les granges».

Opina el mateix Martina Marcet, al capdavant de Cal Roio del Catllaràs, de la Nou del Berguedà, on crien pollastres, entre d’altres, i afegeix que «la grip aviària és una malaltia endèmica de les aus i quan hi ha brots en fauna salvatge es prenen mesures». Afirma que «ens afecta sobretot als que fem cria a l’aire lliure, que som minoria davant l’aviram integrat de les granges». Diu que «nosaltres no podem prendre mesures perquè les nostres estan en zona boscosa i només podem fer confinament, però preval l’interès col·lectiu».

En el cas de Gerard Font, d’Ecopallareta, de Manresa, que cria pollastres i produeix ous, el confinament els afecta perquè «els animals no estan acostumats a estar tancats i això els genera estrès i augmenten els picatges i hi ha baixes». Ja van viure un altre confinament l’any passat i «en les gallines ens va generar un 15% de baixes, de 600 que en teníem en vam perdre 90. També hi ha una reducció de posta relacionada amb el benestar i això comporta pèrdues importants». Quant als pollastres, assegura que l’afectació és menor, tot i que si se supera el temps de 16 setmanes per a les ponedores i de 12 en els pollastres, poden perdre certificació ecològica. Aquest cop es planteja posar xarxes per impedir l’accés d’aus salvatges. A més, lamenta que «les compensacions són 0, quan és una causa externa, i ho hem de pagar nosaltres, quan els que tenen els animals engabiats no tenen aquesta afectació, i nosaltres col·laborem a evitar la propagació de la malaltia». Oriol Comallonga, responsable d’Els ous de l’Oriol, de Cabrianes, també està considerant habilitar un espai exterior amb xarxa perquè «les gallines puguin sortir a l’exterior, però cal condicionar-lo i cal un permís i la corresponent inspecció». Així podrà minimitzar l’afectació a la producció que genera l’estrès i la reducció de la posta.

Jordi Armengol, coordinador del sector ramader d’Unió de Pagesos, assegura que quan hi ha un focus s’estableixen mesures de control i vigilància, i se’n decreten per evitar contactes entre domèstiques i salvatges. «Avui [ahir per al lector] es prohibeix la cria d’aus de corral a l’aire lliure, entre altres mesures», diu, i considera que les conseqüències de confinar les aus «comporta incomoditat logística, però no hi ha d’haver gaires més problemes, no afecta la comercialització». Però afegeix que «el problema és per als ecològics, que poden perdre la certificació». Amb la resolució «es busca el mal menor i es decreta per buscar màxima seguretat».

De l’1 de setembre al 24 de desembre del 2021 s’han notificat 1.159 focus d’influença a Europa. A Catalunya, el 4 de gener passat es va detectar un focus d’influença aviària en aus salvatges, una cigonya i tres cignes, trobats morts al riu Segre, a Soses.

Mesures que s’han establert per prevenir la malaltia

La resolució publicada al DOGC ahir recull que davant la presència d’aus salvatges amb influença aviària s’adopten a Catalunya mesures per prevenir-la. Així, es prohibeix l’ús d’ocells com a reclam de caça, la cria d’ànecs i oques amb altres espècies d’aus de corral i la cria d’aus a l’aire lliure. Amb tot, quan això no sigui possible, la Secció de Ramaderia i Sanitat Animal dels Serveis Territorials del Departament pot autoritzar, amb sol·licitud prèvia, el manteniment d’aus de corral a l’aire lliure mitjançant la col·locació de teles ocellaires o dispositius que impedeixin l’entrada d’aus silvestres, i sempre que s’alimentin i abeurin a l’interior de les instal·lacions. També es prohibeix el subministrament d’aigua a les aus de dipòsits on puguin accedir aus silvestres. No hi podrà haver aus de corral o aus captives als centres de concentració d’animals com certàmens ramaders, mostres, exhibicions i celebracions culturals. També estableix que les explotacions ramaderes d’aus criades a l’aire lliure de producció d’ous per a consum i de carn poden comercialitzar els productes amb la referència concreta al sistema de cria que es produeix a l’explotació si no superen els períodes màxims de restricció d’accés a l’aire lliure.

Les mesures s’adopten fins al proper 20 d’abril.