El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va presentar dimecres l’estudi «L’edificació a la Demarcació de Comarques Centrals any 2021. Anàlisi del Visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya», que posa xifres a l’activitat de la construcció i la rehabilitació, al conjunt de Catalunya i per demarcacions territorials. S’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació.

Quant a la superfície visada i el nombre d’expedients a la Demarcació de Comarques Centrals (Bages, Berguedà, Moianès, Anoia i Osona), el 2021 s’han visat 258.667 m2, el 5,8% de superfície visada a Catalunya (4.437.461 m2).

Respecte als anys anteriors, en aquestes comarques s’ha visat el 24,3% més de superfície que el 2020 i el 59,7% més que el 2019. Així, aquesta demarcació és la que té un comportament més positiu comparat amb el 2019. Aquest augment es contraposa amb les xifres d’edificació a Catalunya, que se situen a nivells inferiors als anteriors a la pandèmia. Cal tenir en compte, però, que la sèrie històrica de la demarcació és curta perquè es va crear el 2018. Per municipis, on es concentra la majoria de superfície visada el 2021 és a Vic, que amb 52.205 m2 (20,2% del total visat) i, amb menor pes, hi ha Manresa (7,7%) i Igualada (5,5%).

L’augment de superfície també es reflecteix en el nombre d’expedients, que ha crescut respecte dels anys anteriors (40,7% més que el 2020 i 51,4% més que el 2019) a la demarcació de les comarques centrals -junt amb Tarragona- i és on més ha crescut el nombre d’expedients visats.

Pel que fa a la rehabilitació, ha crescut el 16,7% respecte del 2020 i el 32,9% comparat amb el 2019, i se situa en 82.545 m2 de rehabilitació visats el 2021. Malgrat l’augment, continua tenint poc pes. Només representa un 33% del total de superfície visada a la demarcació i perd pes en relació amb els anys anteriors. La previsió és que l’arribada dels fons Next Generation ajudin a impulsar-la.

Quant a l’anàlisi territorial, els municipis on s’ha visat més superfície de rehabilitació han estat Vic (19%) i Manresa (13%). Darrere se situen Sant Fruitós (5,1%), Igualada (3%) i Sant Joan de Vilatorrada, Torelló i Sant Julià de Vilatorta (amb prop del 2% cada un). Comparat amb dades globals, a les comarques centrals s’ha visat el 6,7% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.237.515 m2).

Pel que fa a l’obra nova, l’augment respecte dels anys anteriors és superior al de la rehabilitació. Així, els 170.334 m2 del 2021 representen un increment del 30,6% respecte al 2020 i del 89,4% comparat amb el 2019. Quant als municipis amb més volum de visat de superfície d’obra nova, Vic es torna a situar al capdavant amb el 21,5%, seguida a més distància d’Igualada (6,9%). En relació amb el conjunt de Catalunya, la demarcació representa el 5,4% del total d’obra nova visada (3.141.284 m2).

Habitatge i no habitatge

L’habitatge a la demarcació ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. Així, el 2021 s’han visat 200.572 m2 d’habitatge –obra nova i rehabilitació– (39,8% més que el 2020 i 116,5% més que el 2019). Per altra banda, pel que fa a nombre d’habitatges, al 2021 se n’han visat 764 de nova creació (33,3% més que el 2020 i 114,6% més que el 2019).

Pel que fa a l’anàlisi territorial, Vic concentra el 17% del total de superfície d’habitatge de la demarcació, seguida de Manresa (6,4%), Igualada (6,8%), Taradell (3,8%) i les Masies de Voltregà (3,3%). Sobre el nombre d’habitatges, els municipis amb més habitatges de nova creació visats són els mateixos: Vic (141), Igualada (64), Manresa (63), Taradell (35) i Les Masies de Voltregà (29).

Respecte de les dades globals de Catalunya (3.121.692 m2), la superfície d’habitatge visada a la a les comarques centrals és del 6,4%. Sobre el nombre d’habitatges de nova creació, la demarcació concentra el 5,2% dels 14.575 de Catalunya.

En relació amb el no habitatge, les xifres tornen a ser negatives: la superfície baixa el 9,3% respecte del 2020 i l’11,9% comparat amb el 2019. Per àmbits s’observa un creixement respecte al 2020 a educació (383,6%), oficines (259,7%) i indústria (17,8%). Per contra, els sectors que han experimentat més la baixada són comerç (89,7%), sanitat (73,1%) i hostaleria (48,5%).

Per territori, Vic concentra la bona part de superfície de no habitatge visada (21%).