El tanatori de Mémora de Manresa ha acollit aquest dimarts al matí el funeral per Josep Tragant Ruano, fundador de Constructora d'Aro i Compact Habit, que va morir la matinada de diumenge als 85 anys.

Familiars, amics i representants del món empresarial i de la societat civil manresana s'han aplegat per donar el darrer adéu a Tragant, emprenedor, innovador i promotor d'iniciatives per al territori. La cerimònia, molt intensa, ha servit per recordar la llarga trajectòria vital i professional de Tragant, nascut a Artés el juliol del 1936.

Fill únic, als tres anys la família es va traslladar a Manresa per qüestions de feina. En plena postguerra, el seu pare va morir en accident de treball a la Pirelli. Amb només set anys, l’assegurança de l’empresa va proporcionar a Josep Tragant una beca per estudiar intern en un col·legi de jesuïtes a Màlaga des dels 11 als 16 anys.

Retornat a Manresa, va treballar d'operari a la Maquinària Industrial i, més tard, a Pirelli com a delineant. Estudiant del Peritatge Industrial a la Escola de Terrassa, va treballar en la producció del micro cotxe PTV. Posteriorment es traslladaria a Alemanya per treballar a la Mercedes Benz a Stuttgart i a la Moteren Werke de Mannheim. El 1963, s'inicià en la construcció en l’empresa manresana Grau Sala alhora que començava la seva formació en Enginyeria Superior. El 1971 va crear la seva pròpia empresa, Constructora d’Aro. S.A. En els 30 anys de direcció de l’empresa, des de 1971 fins a la seva jubilació, Constructora d’Aro va esdevenir una de les constructores més importants del Bages i va donar feina a una mitjana de 80 treballadors. La constructora va ser una de les primeres empreses en obtenir la classificació que permet treballar per l’Administració Pública a Manresa, en crear el seu propi Codi Ètic i emprendre una Acció Social Corporativa. Al llarg dels anys, Constructora d’Aro va obtenir diversos certificats professionals de qualitat i reconeixements com el Premi Urbanisme i Territori en els Premis Cambra de Comerç 2007 o el Premi FAD 2008 d’arquitectura per una obra d’habitatges.

A banda de la seva activitat empresarial, Josep Tragant va ser un dels introductors del Beisbol a Manresa, es va implicar activament en l’impuls del Campus Universitari Manresà, i la creació de la societat publica-privada Projectes Territorials del Bages.

Ja en la seva jubilació, i amb Constructora d'Aro dirigida pel seu fill Jordi, posa en marxa un vell somni per "industrialitzar el món de la construcció" mitjançant mòduls industrialitzats integrals, acabats completament a fàbrica. Així, juntament amb els arquitectes Miguel Morte i el seu fill Xavier desenvolupa un primer prototip, que és mereixedor del premi a la innovació en la Construcció a Construmat al 2007, punt a partir del qual es va crear la societat limitada Compact Habit, que opera des del 2008 des de Cardona.

Casat amb Gemma Mestres i pare de quatre fills (Jordi, Elsa, Olga i Xavier), Josep Tragant és recordat pel seu entorn com "un home emprenedor, fet a sí mateix, discret i a la vegada extremament dinàmic, amb visió de futur i una capacitat de treball difícil de superar". La seva família el descriu com "un empresari que ha viscut la seva feina amb passió, que l’entusiasmaven els avenços científics i tecnològics, i que mai no va deixar de pensar en el progrés qualitatiu del Bages i de Manresa. I sobretot un optimista nat, que va veure els problemes com a oportunitats. Una persona amb inquietuds, amb idees i una gran facilitat per engrescar i engrescar-se en allò en el que creu. La seva trajectòria professional i personal així ho van demostrar".

Durant la cerimònia a Mèmora, familiars propers i treballadors han recordat el seu esperit innovador i el seu tarannà afable, alhora que han agraït la tasca de les seves dues cuidadores, que en els últims anys de vida van ser un gran suport en la llarga malaltia degenerativa que patia Tragant.  

Gran amant de la música, el seu fill Xavier, la seva jove Gabriela i les seves netes Lina i Nora van retre un homenatge al finat interpretant amb emoció dues cançons, "Que tinguem sort", de Lluís Llach, i "Something stupid", escrita per C. Carson Parks i esdevinguda un clàssic en la veu de Frank Sinatra, amb l'esperançadora melodia de la qual Josep Tragant trobava especialment consol en l'última etapa de la seva vida.