Ana Avellón és doctora en Medicina per la Universitat de Valladolid i Especialista en Anàlisis Clíniques. Desenvolupa la seva activitat en el camp de la Virologia des del 2000 i dirigeix la Unitat d’Hepatitis del Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III, des del 2010. Forma part del grup d’experts Europeu de l’ECDC (European Center for Diseases Control) per a les Hepatitis B, C i E. Ana dirigeix projectes d’investigació en hepatitis víriques i és autora de nombroses publicacions científiques en relació amb les hepatitis víriques.
Què la va motivar per endinsar-se en el món de la investigació científica?
La meva carrera universitària de Medicina em conduïa cap al món de l’assistència clínica, però mentre la cursava, em vaig adonar que m’interessava més la part científica de laboratori que la part clínica. Així que a l’acabar la carrera vaig elegir una especialitat MIR de laboratori i vaig començar la línia científica. ¿El motiu? Em va semblar endevinar que en la línia clínica el dia a dia era molt sacrificat (especialment a nivell psicològic) i que hi havia menys espai per a la creativitat.
Admira a alguna dona científica per ser-ho o el gènere és circumstancial?
Admiro especialment aquelles dones científiques, de generacions anteriors, que van haver de lluitar molt més que les de la generació actual per dedicar-se a la ciència, a les quals els estava fins i tot vetada la universitat. Em pregunto quantes vocacions científiques es devien quedar pel camí i quantes de les dones científiques no van rebre el reconeixement que mereixien.
S’ha trobat amb algun problema per ser dona?
Sí, me n’he trobat alguns. La carrera científica ja és difícil i molt competitiva per a qualsevol persona, però si a més ets dona sorgeixen alguns inconvenients o dificultats addicionals, especialment si decideixes ser mare. En el meu cas concret, vaig haver de posposar la meva estada postdoctoral a l’estranger per ser mare i això em va dificultar bastant l’accés a consolidar el meu lloc de treball, ja que les estades en centres d’investigació estrangers es valoren molt al CV d’un investigador i són determinants per consolidar el seu treball.
Hi ha diferències en la metodologia de treball entre una dona científica i un home científic?
És una pregunta interessant, que podria relacionar-se amb les característiques que poden associar-se als gèneres. En qualsevol cas, no m’agraden els tòpics en relació amb la personalitat o el comportament atribuïts als gèneres. El que sí que crec que hi pot haver és una ambició científica més gran en els homes pel que fa referència, potser, a llançar-se a projectes més arriscats o idees més arriscades, amb més autoconfiança en el seu èxit.
¿Creu que hi segueix havent una bretxa de gènere a l’hora d’accedir a llocs directius entre homes i dones en camps relacionats amb la ciència?
No hi ha dubte que la bretxa de gènere a l’hora d’accedir a llocs directius és transversal per a totes les professions, i la ciència n’és una més. És el cas d’un estudi recent en l’especialitat mèdica de gastroenterologia.
Durant la pandèmia li ha dedicat moltes hores a la investigació del coronavirus. ¿En algun moment s’ha penedit d’haver pres aquesta opció professional?
Al contrari, durant els mesos inicials de la pandèmia, que és quan vaig estar treballant en la línia del coronavirus, tenia la sensació que la meva carrera científica cobrava tot el sentit. Però no només no me n’he penedit durant la pandèmia, sinó que avui dia considero que no podria haver elegit una opció professional millor, ja que disfruto molt amb la meva feina cada dia.
Si li hagués de donar un consell a una nena amb unes inquietuds que passen per fer una carrera de ciències, ¿què li diria?
Doncs en primer lloc les opcions laborals de les carreres de ciències no són únicament la línia científica, sinó que hi ha moltes altres possibilitats. Si a més d’estudiar una carrera de ciències, desitja dedicar-se a la carrera científica li parlaria dels aspectes positius que té la seva idea, però també dels aspectes negatius. El més positiu és que, si aconsegueix la seva meta, tindrà una feina de la qual disfrutarà molt. El més negatiu és que fa falta molt sacrifici per aconseguir-ho i també molt temps. És una carrera de resistència i de perseverança i a més no està especialment ben remunerada, en comparació amb altres opcions laborals, especialment en els inicis.
