María Gutiérrez va estudiar física fonamental i ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents multinacionals sempre en el sector de la ciberseguretat. Li encanten la divulgació científica, la prospectiva tecnològica i aprendre coses noves cada dia.

Qui o què la va induir a estudiar Ciències Físiques?

Jo ho recordo tot molt natural. Suposo que la quantitat de llibres que hi havia per casa sobre ciència, naturalesa, aventures em van animar a fer preguntes… fins i tot les més boges. Tot plegat va desembocar a voler estudiar alguna cosa que em permetés desenvolupar la meva gran curiositat, descobrir coses noves i, amb el temps, em vaig adonar que això ho podia aconseguir estudiant Física, que finalment, és l’intent per entendre l’univers que ens envolta. Quin aventura més gran hi pot haver, ¿oi?

¿Ser dona ha sigut obstacle per assolir les seves metes professionals?

Jo mai ho he percebut així, la veritat és que he tingut sempre la sort d’estar envoltada de companys i caps amb els quals m’ha resultat molt fàcil treballar i que m’han recolzat en el meu dia a dia i ajudat a progressar en la meva carrera.

¿Hi ha alguna dona científica per la qual professi admiració? 

Encara que no ha exercit de física, m’encanta Angela Merkel. Crec que el fet d’haver estudiat física ha sigut important per a la seva visió de la política i la seva forma de resoldre conflictes i prendre decisions, crec que hi hauria d’haver més “ciència” en els governs. A part, els meus referents clàssics de quan era petita: Marie Curie, i per descomptat Einstein.

¿Què és el millor que li ha passat en la seva vida professional i a què ha hagut de renunciar per aconseguir-ho?

-Jo crec que el millor ha sigut tenir l’oportunitat de viure l’evolució d’un sector com la ciberseguretat des dels seus orígens fins a la situació actual, on hi incorporem computació quàntica, intel·ligència artificial, robotització... És fascinant com elements que semblaven completament teòrics fa uns quants anys, ara s’implementen en solucions concretes.

Pel que fa a renunciar, potser el més difícil per a mi és haver hagut d’especialitzar-me en solucions concretes ja que el camp de la ciberseguretat és molt ampli i la veritat és que em semblava tot molt interessant.

“Per construir el futur necessitem molta ciència i serà impossible si el 50% de la població, que som les dones, no hi participa”

¿Creu que hi segueix havent una bretxa de gènere a l’hora d’accedir a llocs directius entre homes i dones en camps relacionats amb la ciència?

Les dades hi són: més del 75% de les dones científiques mai no arriba a llocs de responsabilitat i, per exemple, a la universitat només el 16% dels rectors, el 21% dels catedràtics i el 25% dels investigadors en els llocs més alts de l’escalafó dels organismes públics de recerca, com el CSIC, són dones malgrat que el 50% aproximadament dels investigadors sí que són dones.

Tot i que el que de debò m’ha semblat preocupant, si es confirma, són aquests informes que diuen que avui dia, tan sols un 4% de les noies de 15 anys volen ser científiques. Això és força menys que fa vint anys.

Si li hagués de donar un consell a una nena amb unes inquietuts que passen per fer una carrera de ciències, ¿què li diria?

En primer lloc, per descomptat, que ha d’estudiar el que li agradi i la motivi, però li diria que faci el que faci, tenir una bona base de ciències li farà entendre millor tot el que l’envolta i apropar-se a qualsevol tema amb el mètode científic li facilitarà l’èxit, segur.

En realitat, jo no sóc gaire partidària d’aquesta divisió de ciències i lletres, crec en el coneixement global i que la integració d’idees i aproximacions és allò que ens fa avançar. Però és clar que per construir el futur necessitem molta ciència i serà impossible si el 50% de la població, que som les dones, no hi participa.