És llicenciada en Química i Doctora en Ciències dels Materials. També té un postgrau en Gestió i Planificació de Projectes de Recerca. Des de fa uns mesos, treballa a la Fundació Universitària del Bages-UManresa a com a tècnica del projecte PECT BAGESS.

En què consisteix la seva feina a la FUB?

Gestiono, planifico i dono suport a l’execució, seguiment i avaluació de les tasques emmarcades dins el PECT BAGESS. A més, participo en la cerca de nous projectes de recerca en salut i social que encaixen en els alineaments de l’Agenda Compartida del Bages i els objectius generals del PECT.

Després d’estudiar Química i fer el Doctorat de Ciències dels Materials, es va especialitzar en la síntesi i caracterització de nous materials híbrids per a l’emmagatzematge d’energia, específicament en la seva aplicació com elèctrodes en supercondensadors. Què la va animar a optar per aquesta especialitat?

La idea de buscar solucions als grans reptes de la societat, en aquest cas, l’emmagatzematge d’energia. En la transició cap a models d’energia més respectuosos amb el medi ambient un dels problemes que es presenta és com emmagatzemar l’energia que es genera i que sigui disponible quan es necessiti, i és en aquest punt on entren en joc dispositius com les bateries i els supercondensadors.

S’ha mogut en un sector d’homes? O, en el seu camp, la presència de dones és notòria?

De les professions STEM, la Química és una de les carreres amb més presència de dones. No parlem d’un percentatge equitatiu, però sí que cada vegada la presència de les dones és més notòria. Hi ha moltes dones referents en el camp d’estudi de materials per a supercondensadors, tant a escala nacional com internacional. Per tant, crec que anem pel bon camí, però encara hi ha molta feina a fer.

Com creu que es podrien incentivar les vocacions entre les joves estudiants per les ciències, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques?

En primer lloc, amb l’educació. Des de molt petits les nenes (i els nens) són investigadors per naturalesa i sense pensar-ho fan ús del mètode científic per resoldre problemes quotidians. El nostre sistema educatiu ha de garantir i desenvolupar aquesta curiositat innata. També es necessari una comunicació efectiva, que doni visibilitat als treballs que fan dones referents en aquest camp, que apropi la ciència a les escoles/instituts i que les joves coneguin l’atractiu d’estudiar-les i les oportunitats de desenvolupament professional.

Les professions STEM obren més portes a nivell professional? Són un factor clau en la competitivitat de les empreses?

Més que les professions STEM per si mateixes, crec que el que pot obrir més portes en l’àmbit professional és el desenvolupament d’habilitats transversals o les anomenades soft skills. Ara les empreses no busquen a l’especialista en un determinat camp, sinó a una persona que contribueixi al creixement de l’empresa en tots els sentits. L’avantatge que tenim les persones que ens dediquem a professions STEM és que aquest desenvolupament d’habilitats transversals formen part del nostre procés educatiu, com poden ser: resolució de problemes, pensament crític, creativitat o innovació.