La legislació espanyola que exclou les treballadores de llar de les prestacions d’atur a és discriminatòria i contrària al dret europeu. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat aquest dijous que la normativa espanyola vulnera la directiva europea sobre igualtat en matèria de seguretat social en la mesura que situa les treballadores de la llar en desavantatge respecte a la resta de treballadors, que a més no està justificada per factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per raó de gènere.
El cas respon al litigi plantejat per una empleada de llar afiliada al sistema especial de seguretat social des de gener de 2011 i que el novembre de 2019 va sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social cotitzar a la protecció per atur per adquirir el dret a una prestació. El seu ocupador estava disposat a abonar la cotització, però la TGSS va denegar la petició basant-se que la possibilitat de cotitzar a l’esmentat sistema especial per obtenir una protecció contra el risc d’atur està expressament exclosa per la normativa espanyola.
La treballadora va decidir llavors recórrer davant el jutjat de la Sala Contenciosa Administrativa número 2 de Vigo al·legant que la normativa espanyola col·loca els empleats de la llar en una situació de desemparament social quan perden la feina per causes que no els són imputables. Segons va argumentar, aquesta situació li impedeix accedir tant a la prestació d’atur com a qualsevol altra ajuda social supeditada a l’extinció del dret a l’esmentada prestació. Arran del cas, el tribunal gallec va sol·licitar al TJUE que interpretés el cas en vista de la directiva sobre igualtat en matèria de seguretat social per determinar si existeix una discriminació indirecta per raó de gènere, ja que el col·lectiu afectat és generalment femení.
En el seu raonament els jutges segueixen la línia que va marcar a finals de setembre l’advocat general, Maciej Szpunar, i conclouen que la normativa nacional perjudicaria especialment les treballadores i comportaria, per tant, una discriminació indirecta per raó de gènere contrària a la directiva. A més, tot i que admeten que els objectius esmentats són legítims des del punt de vista de la política social –manteniment de les taxes d’ocupació i de lluita contra el treball il·legal i el frau a la Seguretat Social– conclouen que la normativa espanyola «no sembla adequada per assolir-los, ja que no sembla que s’apliqui de manera coherent i sistemàtica en vista dels esmentats objectius».
Riscos semblants a altres col·lectius
La sentència també recalca que el col·lectiu de treballadors exclòs de la protecció contra l’atur no es distingeix de manera pertinent d’altres col·lectius de treballadors que no ho estan. Remarca que aquests altres col·lectius, la feina dels quals també és desenvolupada a domicili per treballadors no professionals i que presenta les mateixes peculiaritats quant a índex d’ocupació, qualificació i remuneració que el dels empleats de llar, plantegen riscos semblants en termes de reducció de les taxes d’ocupació, de frau a la Seguretat Social i de recurs al treball il·legal, però tots ells estan coberts per la protecció contra l’atur.
A més, afirmen que la inclusió en el Sistema Especial per a Empleats de Llar dona dret, en principi, a totes les prestacions concedides pel Règim General de Seguretat Social espanyol, excepte les d’atur. El TJUE conclou, doncs, que hi ha una falta de coherència perquè aquestes altres prestacions presenten aparentment els mateixos riscos de frau a la Seguretat Social que les d’atur. Per això, tal i com va recomanar l’advocat general, conclou que la normativa espanyola sembla que va més enllà del que és necessari per aconseguir els objectius esmentats i que l’exclusió comporta encara més desprotecció social dels empleats de llar, que es tradueix en una situació de desemparament social.
