El preu de la benzina i el gasoil està batent rècord darrere de rècord a Espanya en les últimes setmanes. La invasió d’Ucraïna, el veto de les importacions de petroli rus i les sancions econòmiques han aguditzat l’escalada de preus dels carburants. Aquesta evolució és conseqüència d’una escalada que va començar després de la «treva» del Nadal. Però amb el començament de l’any es va tornar a disparar. Què està passant?

El barril de petroli ha arribat a uns nivells que no es veien des del 2014 i fins i tot es dirigeix cap al rècord històric de més de 147 dòlars del 2008. El cru Brent es dirigeix, segons JP Morgan, als 150 dòlars. Espanya importa gairebé el 100% dels hidrocarburs, que estan subjectes a la intervenció de les nacions exportadores i a la de les economies que els importen, que els utilitzen com a font d’ingressos tributaris. Els costos energètics són un dels elements que més han disparat la inflació als països desenvolupats. Als Estats Units s’ha situat en el nivell de fa 40 anys i a Espanya, en el de fa tres dècades. Al febrer, la taxa interanual d’inflació va escalar fins al 7,4%. En el tercer trimestre de l’any passat va començar l’ascens del petroli impulsat per la demanda més gran després d’aixecar-se les restriccions per la pandèmia. També hi han influït les interrupcions en el subministrament relacionades amb fenòmens meteorològics i la restricció de la producció per part dels principals productors, l’OPEP i els seus associats, entre els quals hi ha Rússia, anomenats OPEP+.

Al petroli cal sumar-hi un altre element: l’augment de la demanda. Les famílies surten més, utilitzen més el cotxe i l’activitat econòmica també estira carburants i altres combustibles per a la producció. L’oferta no sembla que hagi de millorar a curt termini. Tot això ha empès la producció industrial. El càrtel de països exportadors, l’OPEP, no està gaire disposat a augmentar la producció d’un dels productes que alimenta les arques públiques dels seus socis, que ja va reduir fa uns mesos per adequar-se a una menor demanda. A aquesta organització s’hi han sumat altres països, que són grans productors, però que no en formen part, com Rússia. El control de la producció és un dels principals factors que expliquen la pujada dels preus.

La conseqüència més palpable de l’escalada del petroli i, per tant, dels seus derivats, i l’embranzida de la demanda és un preu de venda al públic dels carburants més car. Actualment, omplir un dipòsit de 55 litres de gasolina costa uns 100 euros. En començar aquest any, la mateixa operació costava 81,35 i, un any enrere, 65,65 euros. Els moviments de la cotització del petroli no impacten directament en el preu de venda dels carburants, però sí en els mercats majoristes d’aquests derivats. En tot cas, en el preu de la gasolina el cru només suposa al voltant del 40% del preu final, mentre que la resta són essencialment impostos, com s’encarreguen de recordar a la patronal, l’Associació d’Operadors Petrolífers (AOP). D’aquesta manera, encara que el preu del petroli baixi moltes vegades no es reflecteix a les benzineres. Però en canvi sí que es nota amb més rapidesa quan puja. És el que l’entitat supervisora, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, va anomenar «efecte coet» en les pujades i «efecte ploma» en les baixades. Tot això es percep més o menys en funció de la competència que hi ha al mercat.