La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, es planteja recuperar el mecanisme del «prohibit acomiadar» davant l’actual crisi energètica i limitar les baixades unilaterals de salaris a les empreses. «Estem estudiant un bloc de mesures laborals que ja hem practicat en la crisi anterior», ha declarat la ministra de Treball aquest dijous als passadissos del Congrés. El Govern central preveu aprovar al Consell de Ministres del 29 de març un pla de polítiques contra les seqüeles de la guerra d’Ucraïna i entre aquestes destaquen diverses cartes que ja va utilitzar a l’inici de la pandèmia.

El 27 de març del 2020, seguint l’estela de països com Itàlia, el Consell de Ministres va aprovar una mesura transitòria que prohibia a les empreses invocar un acomiadament objectiu per causes derivades de la covid. És a dir, una empresa no podia fer fora un treballador adduint que s’havia vist obligada a tancar per una decisió sanitària o perquè li havia caigut la facturació a causa de la pandèmia. El Govern va marcar a les empreses el camí dels ertos covid, tot i que no totes les firmes van optar per aquesta via. En aquesta ocasió, al marge de les noves limitacions de caràcter temporal que pugui armar l’Executiu, els nous ertos pactats en la reforma laboral ja estan en vigor i el fons per costejar el mecanisme RED ja va ser constituït al Consell de Ministres del 15 de març, dos anys i un dia després de declarar el primer estat d’alarma per la covid.

La interpretació que van realitzar els tribunals del ‘prohibit acomiadar’ va ser que aquest acomiadament objectiu invocat per l’empresa va passar a ser un improcedent. És a dir, de facto van elevar la indemnització que la companyia havia d’abonar al seu empleat, passant de 20 dies per any treballat a 33. Si bé tribunals de primera instància van interpretar aquesta doctrina com un acomiadament nul, cosa que obliga l’empresa a readmetre el treballador acomiadat, la majoria de superiors de justícia van apostar per interpretar el cessament com a improcedent. Això implica que el canvi impulsat pel Ministeri de Treball, més que prohibir l’acomiadament, l’encaria. 

«No és el moment d’abaixar salaris»

«No és el moment d’acomiadar ni és el moment d’abaixar salaris», ha afirmat la vicepresidenta segona. «Les empreses cotitzades a la borsa han tingut beneficis rècord de 64.000 milions d’euro. Ningú entendria que en una situació de crisi abaixessin els salaris als treballadors. L’esforç ha de ser col·lectiu», ha afegit. Dins d’aquest nou escut social que el Govern perfila per esmorteir les seqüeles de la guerra també s’estudia la possibilitat de limitar a les empreses les modificacions unilaterals de condicions de treball.

Actualment, una companyia pot invocar l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors per fer modificacions substancials de condicions de treball. Això implica que pot abaixar el sou als empleats si pot justificar pèrdues econòmiques o causes organitzatives, entre d’altres. Les causes han d’estar degudament motivades, però si l’empresa aconsegueix acreditar-ho, els empleats no tenen manera d’evitar-lo legalment i només poden reclamar el cessament i una indemnització de 20 dies per any treballat. Des de Treball es pretén limitar aquest mecanisme de flexibilitat interna de les empreses i que no puguin invocar causes derivades de l’escalada de preus o l’escassetat de matèries primeres per recórrer aquest mecanisme.

Limitar el marge de les empreses per recórrer aquest article 41 va ser una de les diverses carpetes que van ser sobre la taula durant la negociació de la reforma laboral, si bé va acabar caient del paquet de modificacions. La patronal va marcar aquí una línia vermella i es va negar a perdre aquesta potestat, guanyada amb la reforma laboral del PP. Ara Díaz sospesa com restringir temporalment aquestes competències, que ja hi ha companyies que estan considerant, segons expliquen fonts del grup empresarial. I és que davant l’increment vertiginós de preus dels últims mesos i la reclamació dels sindicats d’alces salarials que no minvin el poder adquisitiu dels treballadors, les companyies invoquen la carta de la modificació substancial per negociar revisions de sous més contingudes.