L’avenç tecnològic, l’augment de consciència mediambiental en un escenari d’emergència climàtica i les puges del preu de l’energia, que ara s’ha acabat desbocant per la guerra a Ucraïna, han donat un gran impuls a les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. Molts consumidors de la Catalunya Central han fet el pas tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial.
En aquest context, les instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques al Bages es van duplicar el 2021 respecte al 2020, com també la potència, i a l’Anoia, les instal·lacions es van triplicar i la potència va créixer el 41,45%. A l’Alt Urgell es van triplicar les instal·lacions i es va multiplicar per quatre la potència. El Berguedà va més que doblar les instal·lacions, encara que en la potència va experimentar una petita reducció. Al Moianès també van augmentar les instal·lacions, el 51%, i la potència, el 31%. Per la seva banda, el Solsonès és la comarca on el salt va ser més gran: el 153% més d’instal·lacions i el 279% més de la potència. I a la Cerdanya es van duplicar les instal·lacions i pràcticament també la potència.
Des del 2013 el nombre d’instal·lacions ha anat pujant i a partir del 2019 l’estirada ha estat important però els darrers dos anys el salt ha estat superlatiu, i el primer tram del 2022 la tendència es manté. El marc legal europeu ha permès impulsar les renovables, i els canvis en la legislació espanyola han empès l’interès dels consumidors. També els ajuts municipals i de la Generalitat de Catalunya han contribuït al creixement del nombre d’instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques.
El preu de les instal·lacions d’autoconsum també ha anat baixant i, per exemple, una per a una casa unifamiliar que consti de 6 panells amb un total de 2,7 kWp es pot situar al voltant de 5.000 euros més IVA, depenent del tipus d’equip. A més, ara la tramitació dels permisos l’assumeix l’empresa instal·ladora. Un altre aspecte que cal tenir en compte és que la vida útil de les plaques és de 25 anys i l’amortització de la inversió, que depèn, entre d’altres, del preu de la llum, es pot situar en 3 o 4 anys. L’estalvi directe en la factura pot ser d’entre el 60% i el 90%. La factura també es redueix a partir del moment que es comencen a cobrar els excedents de l’electricitat que no es consumeix i s’aboca a la xarxa, un tràmit que cal fer amb la companyia.
L’augment de l’interès per les plaques el constaten els instal·ladors. A SUD Renovables, d’Avinyó, han doblat en dotze mesos el personal, fins a 80 treballadors, segons dades de l’empresa. El seu director, Manel Romero, explica que «el 2020 vam començar amb la divisió de cobertes per a particulars i el 2022 el ritme de peticions directes de particulars és més del triple que el 2021». Quant a la indústria, han fet «més de 400 cobertes» i «hem instal·lat 30 MW de panells en 15 anys, i això són més de 100.000 panells. I tenim comandes per la mateixa quantitat per a aquest 2022».
Romero destaca que no tenen problemes de material, però «en vam tenir el 2021, quan la crisi logística del canal de Suez, sobretot perquè els panells venen en contenidors marítims de la Xina. Ara ja no». Afegeix que «no tenim retards en entregues de material. Sí que hi ha un calendari d’inici d’obres a sis mesos, en el cas de grans industrials. En domèstics va molt més ràpid. Però el coll d’ampolla no és pel material, és per la mà d’obra, operaris qualificats per instal·lar. La nostra feina és tot el servei, ens encarreguem de fer-ho tot fins a posar en marxa la instal·lació».
Per la seva banda, Esteve Pintó, gerent de Domini Ambiental, de Santpedor, considera que «la gran empenta han estat els ajuts. Abans, ja hi havia molt d’interès per la tendència d’aprofitament de renovables, la reducció de les amortitzacions i la puja del preu de l’energia, que ja pujava». Afegeix que «ara, amb el preu a l’alça, que posa en perill la viabilitat d’algunes empreses, les amortitzacions baixen en picat». Pintó insisteix que «posar plaques és més rendible. El seu cost ha pujat però el preu de la llum fa que l’amortització se situï en uns 4 anys». Posa com a exemple que «a les grans superfícies el consum és diürn i la seva generació impacta molt en el seu consum» i en l’àmbit domèstic «tenim la modalitat de l’autoconsum i cobrament d’excedents, i la de bateria, que s’han millorat molt, tot i que la inversió és més gran». També destaca que en el consum compartit «costa més perquè la distribuïdora allarga molt l’acceptació de propostes».
En el cas d’Ekosolar, instal·lador de Calders, el seu responsable també constata «l’empenta de les ajudes, i la gent, davant la pujada de preu de la llum, s’ho planteja». Assegura que el 2019 i el 2020 hi ha hagut «l’arrencada, tot i l’aturada per la pandèmia». Destaca, però, que «hi ha ajuntaments que no hi creuen i hi posen moltes pegues. Triguen molt a donar la llicència d’obres, uns retards que poden arribar a ser de 5 o 6 mesos». Quant al subministrament, afirma que «treballem amb previsió, però els preus estan pujant molt, les ofertes duren 5 dies i costa molt que arribi el material». També fa ressaltar que els últims 2 o 3 mesos han augmentat les peticions per instal·lar bateries, que comporta una inversió superior.
Ajudes de l’administració i tràmits
Els canvis introduïts en el marc legal han fet possible que els consumidors hagin pogut optar amb més facilitats a l’energia solar fotovoltaica. També les ajudes de la Generalitat i d’alguns municipis han contribuït al creixement del nombre d’instal·lacions.
Quant als ajuts, la Generalitat gestiona, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), els Ajuts a l’autoconsum i a l’emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable, i a la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial, una subvenció directa que s’atorga per ordre d’arribada i que té diferents programes adreçats a diferents sectors i persones, i que és finançada amb Fons NextGenEu a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Per la seva banda, Ramon Estrada, de la sallentina Solarnet, diu que les peticions van fer un salt aproximadament del 30% del 2020 al 2021: «L’any passat vam fer unes 50 instal·lacions domèstiques i aquest any l’interès per les plaques es manté i va creixent».
Per altra banda, les ordenances fiscals de molts ajuntaments preveuen la bonificació de l’IBI per als habitatges que instal·lin plaques solars. També els consells comarcals fomenten l’autoconsum i consistoris ofereixen ajuts directes. En el cas del Bages, l’Agència Comarcal de l’Energia del Bages (ACEB) xifra en 20 els municipis amb bonificacions el 2021. En la majoria de casos suposa una reducció del 50% de la quota de l’IBI durant 5 anualitats.
Marc Rotllan, enginyer de l’ACEB, destaca que ara és relativament senzill fer una instal·lació d’autoconsum: «Des d’un punt de vista legal, el RD 244/2019 va millorar substancialment el marc normatiu espanyol i va facilitar el desplegament d’aquest tipus d’instal·lacions». Entre d’altres, explica, va definir l’autoconsum compartit/col·lectiu, que es pot fer entre veïns d’un edifici o veïns, empreses i entitats propers a una instal·lació fotovoltaica (ara fins a 500 metres) i va establir un nou mecanisme de compensació d’excedents que permet retribuir l’electricitat que sobra d’una instal·lació d’autoconsum, que «està limitat a ‘no guanyar-hi diners’ i compensar consums en un mateix mes», afirma Rotllan.
Rotllan afegeix que la Generalitat ha modificat la llei d’urbanisme perquè el tràmit municipal «es limiti a una simple comunicació prèvia, és a dir, la instal·ladora informa l’Ajuntament que farà la instal·lació sense haver d’esperar una resposta per part seva». Així, la sol·licitud de llicència es reserva per a casos excepcionals i per a sòl no urbà. «Amb tot, els ajuntaments segueixen fent la supervisió i, quan pertoca, requereixen esmenes a les instal·lacions del seu àmbit municipal», diu Rotllan.
Un dels principals esculls, segons Rotllan, ha estat, i en alguns casos ho continua sent, la tramitació amb la distribuïdora. Amb tot, assegura que, a mesura que es fan més instal·lacions i amb les modificacions introduïdes amb el decret 24/2021, això va millorant. Així, considera que «per a la immensa majoria d’instal·lacions domèstiques en aquests moments els terminis són l’assignatura pendent, ja que tant la distribuïdora/comercialitzadora com la Generalitat fan que un cop executada una instal·lació hagin de passar uns mesos fins que la persona pot començar a compensar excedents, malgrat que ja es tingui la instal·lació connectada i autoconsumint».
