El creixement exponencial dels criptoactius en els darrers anys ha anat agreujant un problema potencial d’imprevisible abast a mesura que aquests productes capten més i més fons. La seva activitat, a més, es desenvolupa bàsicament en uns llimbs legals, cosa que deixa totalment desprotegits els petits estalviadors i inversors. Però aquesta era de total desregulació s’acaba. Potser qui ho ha exposat de forma més gràfica és l’europarlamentari conservador alemany Markus Ferber: «Els mercats de criptoactius han estat com el Salvatge Oest durant massa temps i necessiten un xèrif europeu».
Les institucions comunitàries, així, han entrat en la fase final de la negociació per aprovar el Reglament del Mercat de Criptoactius (conegut com a MiCA). Es tracta d’una norma pionera al món que regularà per primera vegada l’activitat de bona part dels emissors i proveïdors de serveis d’aquest sector a la UE. «Venim de la llei de la selva i una part de la indústria i usuaris a qui no els agrada que se’ls reguli s’hi ha posat en contra amb una agressivitat brutal», explica Ernest Urtasun, europarlamentari de Catalunya en Comú.
La cambra comunitària, precisament, va fixar fa uns dies la seva posició respecte de la proposta de reglament que va fer la Comissió el setembre del 2020, uns mesos després que el Consell Europeu fes el mateix el novembre passat. Dijous de la setmana passada va començar la fase coneguda com a triàleg de les tres institucions. D’aquesta negociació a tres bandes en sortirà el text definitiu del reglament, que algunes fonts esperen veure aprovat abans de l’estiu.
Paral·lelament, el Parlament també negocia una reforma del reglament europeu que regula la informació que acompanya les transferències de fons amb la idea d’aprovar-la també abans de l’estiu. L’objectiu és que les plataformes de negociació de criptomonedes, com Binance o Coinbase, hagin de verificar la identitat dels usuaris que fan transferències entre elles per lluitar així contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i activitats criminals.
La negociació entre els grups parlamentaris, en tot cas, no ha estat exempta de polèmica. Els principals (PP europeu, socialdemòcrates, verds i liberals) van pactar al febrer la posició de la cambra respecte del projecte de reglament MiCA de la Comissió. Incloïa proposar un augment de les mesures de lluita contra el blanqueig i, sobretot, encarregar a Brussel·les un desenvolupament normatiu posterior que fixés uns requisits mínims mediambientals als criptoactius. Els que no els complissin el 2025 no podrien ser negociats a la UE.
L’alt consum energètic d’aquesta indústria és un motiu de preocupació creixent. La generació de noves unitats de bitcoin mitjançant la validació de les seves transaccions (mineria, en l’argot del sector) consumeix per ella mateixa més energia que països com Àustria o Portugal. Les criptomonedes, de fet, gasten tanta energia com tots els cotxes elèctrics del planeta junts.
Tot i això, el ponent de la proposta del Parlament, el conservador alemany Stefan Berger, va decidir trencar l’acord 48 hores abans de la seva votació i proposar una mesura més suau: demanar a la Comissió que presenti als eurodiputats per al gener del 2025 una proposta legislativa que permeti incloure en la taxonomia verda de la UE (una classificació del grau de sostenibilitat mediambiental de cada tecnologia o activitat) qualsevol mineria de criptoactius que contribueixi al canvi climàtic. «A Alemanya, Berger va patir una pressió enorme i va optar per la taxonomia, que funciona només com una recomanació», lamenta Urtasun.
‘Tríiàleg’ clau
Conservadors i liberals, amb l’extrema dreta, el van tirar endavant. Socialistes i verds es van abstenir en la votació del text que recull la posició oficial de la cambra. «El sector va fer una campanya molt activa els dies previs. No hi vam votar en contra perquè regular els criptoactius és molt positiu, però intentarem tornar a obrir el debat sobre la part energètica en el triàleg i també reforçar la lluita sobre el blanqueig», avança l’europarlamentari socialista Jonás Fernández.
El reglament farà que els emissors i proveïdors de serveis de criptoactius hagin de complir requisits de transparència de la informació, funcionament i governança interna, fons propis i reserva d’actius (per a les anomenades criptomonedes estables) i protecció dels consumidors, així com normes per evitar l’abús de mercat. A més, passaran a estar supervisats per l’Autoritat Bancària Europea i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats.
Un dels elements a tancar en el triàleg és quan entrarà en vigor el reglament, que es gesta des del 2018. La Comissió i el Parlament proposen que, en general, sigui als 18 mesos de la seva publicació, però el Consell vol que sigui als 24 mesos. Sigui com sigui, sembla que el xèrif no arribarà a la ciutat fins al 2024 o el 2025.
