El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala limitar el retorn de les costes judicials als afectats per clàusules abusives. Arran d'una pregunta prejudicial d'un tribunal de Barcelona per un cas que implica Caixabank, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg ha dictaminat que la normativa espanyola que permet limitar el reemborsament respecta la directiva europea de clàusules abusives. En la sentència publicada aquest dijous, el TJUE dona via lliure per posar un límit màxim a les costes sempre que permeti als consumidors obtenir un reemborsament "raonable" i "proporcionat" respecte a les despeses que va haver de fer per lluitar el seu cas als tribunals.
Caixabank va ser condemnada el 2018 per haver utilitzat una clàusula abusiva que marcava la devolució d'un préstec en moneda estrangera. A part d'ordenar un nou càlcul del saldo pendent, un tribunal de Barcelona va obligar el banc a pagar els costos del procediment. Tanmateix, l'entitat va impugnar la quantitat de les costes judicials reclamada i es va reduir l'import.Els consumidors es van queixar i el jutjat de primera instància número 49 de Barcelona va optar per preguntar al TJUE com s'havia d'aplicar la directiva europea sobre clàusules abusives per decidir sobre el reemborsament de les costes judicials.
La llei espanyola
La Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) diu que els afectats han d'indicar a la demanda la quantia del procés en funció de l'interès econòmic del procediment. En aquest cas concret, els consumidors van dir que era indeterminada perquè no podien preveure el valor final, ja que s'havia de revisar a conseqüència de la mateixa l'anul·lació de les clàusules abusives. Van precisar que estaria entorn del deute del moment, uns 120.000 euros, però van mantenir que la quantia era indeterminada i el procediment es va taxar en 30.000 euros, seguint els criteris orientadors que marca el Col·legi d'Advocats de Barcelona.
La LEC estableix un límit màxim als honoraris dels advocats: una tercera part de la quantia del procés. Els afectats van reclamar uns 19.000 euros basant-se en el deute final del préstec, uns 127.000 euros. Caixabank ho va impugnar al·legant que era excessiu. El lletrat de l'administració de justícia va donar la raó a l'entitat i va reduir les costes agafant com a referència els 30.000 euros considerant que, segons la interpretació que fan de la LEC els tribunals espanyols, no es pot alterar la quantia de la demanda en una fase posterior del procediment per taxar les costes judicials.
El jutjat de primera instància número 49 de Barcelona dubtava si això respecta la directiva europea sobre clàusules abusives i va preguntar si la LEC pot limitar el reemborsament de les costes judicials.
Sentència del TJUE
El TJUE defensa que els estats membre de la UE poden establir un màxim sempre que el consumidor pugui obtenir una part "raonable i proporcionada" de la despesa que va haver de fer per lluitar el seu cas als tribunals. Segons Luxemburg, no es pot descartar que les costes judicials resultin "excessives" per haver pactat uns honoraris "inusualment elevats" amb l'advocat. Això sí, per evitar que els costos del procediment siguin massa elevats i dissuadeixin el consumidor d'exercir els seus drets, el reemborsament de les costes ha de ser d'un "important suficient" respecte al cost total del procediment judicial.
En el litigi en qüestió, el problema rau, de fet, en la taxació del procediment, de la qual depèn l'import de les costes judicials. El TJUE veu compatible amb la directiva europea que a Espanya la quantia de la demanda es marqui a l'inici del procediment i no es pugui modificar a posteriori per recalcular les costes judicials.Tanmateix, recorda que el jutge responsable del cas ha de garantir que es quantifiqui correctament el procediment per tal que el consumidor pugui gaudir del dret a un reemborsament just. És a dir, que a l'hora de valorar la quantia del procés, el jutge ha de tenir en compte el límit màxim legal de les costes judicials recuperables, encara que els demandants estableixin que la quantia és indeterminada.
