Més de 260 milions de persones més podrien veure’s sumides en la pobresa extrema el 2022 a conseqüència de la covid, l’augment de les desigualtats a nivell global i l’increment desorbitat dels preus dels aliments, tot això exacerbat per la guerra a Ucraïna, segons denúncia Oxfam Intermón en un informe publicat ahir.

«Si no es prenen mesures radicals i immediates, podríem estar davant el major augment dels nivells de la pobresa extrema i sofriment de la humanitat del qual es té constància», va advertir el director d’Oxfam Intermón, Franc Tallada, alhora que afegia que «aquest panorama és encara més desolador» si es té en compte «els bilions de dòlars acaparats per un grapat d’homes poderosos sense cap interès per frenar aquesta escalada».

El document, titulat «Després de la crisi, la catàstrofe», publicat amb motiu de les reunions de primavera del Banc Mundial i l’FMI a Washington DC, apunta que, per a finals d’enguany, un total de 860 milions de persones podrien viure en situació de pobresa extrema (amb menys de 1,9 dòlars al dia). Això també es reflectiria en els nivells de fam a nivell mundial, segons afegeix l’informe, perquè el nombre de persones que pateixen desnutrició podria arribar als 827 milions enguany.

El Banc Mundial havia estimat que la covid-19 i l’empitjorament de les desigualtats podrien portar a la pobresa extrema 198 milions de persones més al llarg de 2022, revertint així dues dècades d’avanços. Basant-se en els estudis del Banc Mundial, Oxfam Intermón ara estima que només l’augment dels preus dels aliments a nivell mundial sumiria en la pobresa extrema 65 milions de persones més, fins als 263 milions enguany, la qual cosa equival a les poblacions del Regne Unit, França, Alemanya i Espanya juntes.

Respecte a Espanya, l’ONG adverteix que la pujada de l’IPC fins al 9,8% al març, la més alta registrada des de maig de 1985, suposa ja una pèrdua global de poder adquisitiu (16.700 milions d’euros, segons FUNCAS), i afecta especialment les llars amb rendes més baixes. Aquesta situació, segons adverteix Oxfam, col·loca el país en una realitat de crisi d’inflació que agreuja la situació generada per la covid; el primer any de pandèmia, més d’un milió de persones van passar a trobar-se en situació de falta material severa i l’impacte econòmic i social del virus ja va implicar que més de 600.000 llars passessin a viure sense cap mena d’ingrés.

L’informe també mostra que la pobresa està agreujant-se en països sencers i critica que els Governs «continuen sense augmentar els impostos als més rics». Segons precisa, un impost anual sobre el patrimoni -començant en tan sols un 2% per a les fortunes milionàries i arribant al 5% en el cas de les milmilionàries- podria generar 2,52 bilions de dòlars cada any, «suficient per treure de la pobresa a 2.300 milions de persones». «Rebutgem la idea que els Governs no tenen fons o mitjans suficients per treure a totes les persones de la fam i la pobresa i garantir la seva salut i benestar. Per contra, el que sí que veiem és una total falta de creativitat econòmica i voluntat política per a fer-ho», subratlla Tallada.

L’OMC retalla la previsió de creixement del PIB i del comerç mundial per la guerra a Ucraïna

Les perspectives per a l’economia mundial «s’han enfosquit» des de l’esclat de la guerra a Ucraïna, per la qual cosa l’Organització Mundial del Comerç (OMC) ha revisat sensiblement a la baixa la seva estimació de creixement del PIB i del volum del comerç mundial de mercaderies. D’aquesta manera, l’OMC preveu ara un creixement del volum del comerç de mercaderies del 3% en 2022, enfront del 4,7% previst anteriorment, i del 3,4% el 2023, encara que adverteix que aquestes estimacions són més incertes de l’habitual a causa del caràcter fluid del conflicte. En 2021, el creixement del comerç mundial va aconseguir el 9,8%. Quant al PIB mundial, l’OMC espera un increment del 2,8% enguany, enfront de l’anterior pronòstic del 4,1%, després d’un augment del 5,7% en 2021. El creixement de la producció repuntaria fins a aconseguir el 3,2% en 2023.

«La guerra a Ucraïna ha causat un immens sofriment humà, però també ha perjudicat l’economia mundial en un moment crític», va dir la directora general, Ngozi Okonjo-Iweala, per a qui «no és el moment de tancar-nos en nosaltres mateixos». «En una crisi es necessita més comerç per a assegurar un accés estable i equitatiu als articles de primera necessitat. La restricció del comerç amenaçarà el benestar de famílies i empreses i dificultarà la tasca de forjar una recuperació econòmica duradora de la Covid-19», va afegir.

En la seva anàlisi, l’OMC assenyala que la repercussió econòmica més immediata de la crisi ha estat un acusat increment dels preus dels productes bàsics, ja que Rússia i Ucraïna són proveïdors clau d’aliments i energia, el subministrament dels quals es veu actualment amenaçat per la guerra.