La Pasqua representa una important festivitat religiosa però que, com en altres casos, se superposa a la celebració de l’arribada de la primavera. M’ha vingut al cap aquest títol arran de la presentació del llibre d’imatges Sota un cel acollidor. La Manresa Ignasiana, editat impecablement per Ignasi Torra amb textos de la jove periodista Laura Serrat i amb esplèndides fotos de diversa autoria amb el suport de l’Ajuntament. En la seva intervenció Serrat va explicar que el fil conductor dels textos seguia els passos d’Ignasi de Loiola a Manresa. I ho feia des del desconeixement de la ciutat per part d’una manresana. Fet gens infreqüent entre la ciutadania manresana.
Em va commoure sentir com l’autora s’havia emocionat en descobrir racons de la ciutat desconeguts i edificis patrimonials poc visitats, així com miradors que, en els moments adequats del dia a l’eixida del sol o quan aquest es pon, creaven una paleta de colors sobre el conjunt de la ciutat i la seva façana al Cardener original.
El llibre s’endinsa, però, en una dimensió més immaterial en intentar descriure les atmosferes que podien inspirar els episodis d’il·luminació experimentats pel Loiola, però també per altres artistes que ho van celebrar com Fernando Prats, Joseph Beuys i els seus deixebles. I, òbviament, les obres mestres del gòtic on el Carme i la Seu van ser el laboratori experimental de Berenguer de Montagut, on s’hi van encabir peces de Pere Serra, Lluís Borrassà i Arnau Bassa. O bé l’època d’esplendor barroca amb artistes que exportaren les seves obres arreu de Catalunya, com Joan i Francesc Grau, Antoni i Miquel Vidal, Josep Generes, Pau i Josep Sunyer, Josep Padró... La periodista descriu en el seu llibre un viatge iniciàtic per la ciutat que en bona mesura es podria considerar com un viatge interior.
La sotragada que ha significat Manresa 2022 provoca introspeccions com aquesta. I està tenint conseqüències en la rehabilitació, posada en valor i millora de la gestió d’espais que estaven una mica oblidats. L’actual dinamisme de la Seu i la propera inauguració del Museu Català del Barroc a l’edifici del Col·legi de Sant Ignasi en són un exemple. Però al costat d’aquest revulsiu sobre el patrimoni que segueix altres accions anteriors com l’adequació del carrer del Balç, la ciutat viu una autèntica Pasqua i esclat de primavera, amb projectes rupturistes com el de la Fàbrica Nova, que, juntament amb l’activació de l’Anònima, la instal·lació de la Generalitat als antics jutjats seran un catalitzador per als barris de les Escodines, Vic-Remei i Antic.
El projecte de la Fàbrica Nova rellança el paper de la Universitat Politècnica, que ja en el seu moment va ser una decisió estratègica que s’afegeix al pes creixent de la Universitat de Manresa-Universitat Central i al paper que el CTM juga en innovació inserit en la marca Eurecat. L’aposta actual del Govern de Catalunya per multiplicar la formació professional i fer-la confluir amb la formació ocupacional és també una ocasió d’or per consolidar el modèlic Centre de Formació Pràctica i potenciar els instituts més especialitzats en la professionalització com el Lacetània i el Catà, o la mateixa Joviat en restauració.
Si el sector empresarial i els polígons industrials, amb el suport corresponent, són capaços d’avançar cap a l’economia circular i la transició energètica, malgrat una conjuntura internacional molt complicada, estic convençut que ens en podrem sortir prou bé. A tots aquests fets s’hi podria afegir encara el descobriment ciutadà que la pandèmia ha facilitat sobre l’entorn natural que la posició geogràfica de Manresa li ha regalat. L’Anella Verda és un entorn sobre el qual s’està actuant a fons de manera de facilitar-ne el seu gaudi de forma sostenible.
En aquesta primavera manresana no tot són flors i violes. El context social i internacional tenen impactes més durs sobre les ciutats de perfil plural com Manresa. I l’Ajuntament haurà –ja ho està fent– de posar-hi molts esforços. Però en aquest àmbit caldrà el concurs de veïns, entitats i totes les administracions per abordar allò que calgui.
Mentrestant, facin la prova de seguir les passes descrites amb emoció per Laura Serrat en el seu llibre. O bé els proposo una altra aventura. Endinsin-se en la ruta literària de Manresa acabada de sortir del forn per impuls d’Òmnium Cultural amb el suport de la Fundació Independència i Progrés, que permet seguir una vintena de punts i d’escriptors parlant de Manresa, amb els seus textos enregistrats en les veus de Txell Valls i Ivan Padilla. Connectin-se a l’enllaç https://www.omnium.cat/ca/seus/bages-moianes/mapa-literari/ i podran conèixer també la Manresa primaveral. O és que volen esperar que noves celebritats com Rosalia triïn l’entorn manresà com a segona residència?
