Les competències sobre usos lingüístics atribuïdes per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia en l’àmbit judicial venen determinades sobretot per la LOPJ que estableix una posició preferent del castellà, un ús potestatiu de la llengua oficial pròpia tant pel personal judicial com pels justiciables, i l’obligació de traduir les actuacions al castellà quan qualsevol intervinent no entengui el català o hagi de tenir efectes fora de la comunitat autònoma.
Actualment la llengua catalana està passant un moment delicat, i és en l’àmbit judicial on les quotes de retrocés són més alarmants. Les campanyes de promoció del català que el Departament de Justícia ha impulsat aquests darrers anys han servit de ben poc: només un 7% de les sentències emeses a Catalunya són escrites en català.
Un petit avenç és el Pla de Foment del català a la justícia gratuïta, amb més de 1000 advocats inscrits. Així mateix, el portal Compendium.cat, recentment estrenat i que compta amb la participació de diverses administracions públiques i entitats de Catalunya i Andorra, serà una eina per a facilitar l’ús del català en tots els àmbits jurídics, administratius i judicials.
Però no n’hi ha prou amb posar eines al servei dels operadors jurídics. La situació del català a la justícia és crítica i cal revertir aquesta tònica, de manera que fins que el català –en tant llengua minoritària- no sigui obligatori als jutjats, el seu ús no es normalitzarà.
