Per a què servim els col·legis professionals?

En el seu llibre Una ciutat de professions (2020), l’arquitecte manresà Jordi Ludevid classifica les professions en funció de la missió que tenen en els seus respectius àmbits: la salut, l’habitabilitat, la seguretat jurídica, l’educació, la sostenibilitat econòmica i ambiental, i la comunicació. L’estudi el porta a reflexionar sobre l’estat de situació dels col·legis professionals, autèntics agents de govern de les professions, i l’autor considera que s’està produint una desafecció dels professionals en general i els més precaritzats en particular vers aquestes institucions, que els porten a preguntar-se per a què servim els col·legis.

Costaria molt estendre’m aquí davant una qüestió tan complexa i difícil de respondre com aquesta, però és ben cert que els que tenim responsabilitats de govern en un Col·legi de l’Advocacia també ens fem aquesta mateixa pregunta, que voldríem contestar en el sentit que els col·legis servim per a molt, encara que el context no ajudi.

El prestigi ho és tot

Una primera qüestió molt important: els advocats i les advocades volem que la nostra professió mantingui el prestigi davant la societat i davant els poders públics. El prestigi ho és tot. Els col·legis tenim una funció representativa de la professió i aquesta només la podem assumir a partir d’un sentit de la responsabilitat molt gran per part dels seus òrgans de govern. El prestigi és com una planta que cal regar cada dia, i un valor a preservar de forma constant, començant per la tasca diària en els nostres despatxos, en la relació amb els nostres clients, i en el posicionament social d’una professió que és estratègica, transversal, fonamental, però també conciliadora. Hem de trencar estereotips, com aquell que diu que els conflictes entre dues parts s’eviten si no s’hi posen advocats pel mig. És justament al contrari. Si els problemes jurídics de la gent tenen solució, aquesta només s’aconsegueix amb un bon assessorament i un bon acompanyament per part dels professionals del dret. Això també és prestigi.

Servim per servir

Hi ha una segona cosa que és tan o més d’important. Fa uns dies, una advocada molt jove acabada de col·legiar que participava en l’acte d’imposició de togues d’un Col·legi de l’Advocacia al que vaig assistir deia en el seu discurs que la feina d’advocada li semblava molt individual. Les seves paraules em van fer reflexionar. Realment els advocats i les advocades sentim que hem de fer la nostra feina molt sols?

Com a degà d’un col·legi d’advocats, us puc assegurar que un dels objectius meus i de la junta de govern és que ningú s’hi senti de sol, perquè no n’està. Quan es falta el respecte a un advocat o no se li té la deguda consideració, quan un client pretén coartar la seva llibertat i independència, quan una advocada està en els darrers dies del seu embaràs i té dificultats perquè li suspenguin un judici o un termini, o no se li respecta el període de baixa per maternitat, quan algú passa dificultats… el col·legi hi ha de ser, l’ha d’emparar, li ha de fer costat. El degà ha d’aparèixer de seguida.

Ens cal interioritzar que els col·legis sobretot servim per servir, per donar serveis, uns serveis que no sempre son materials i classificables, sinó que sovint son més humans. Els col·legiats hem de sentir que tenim el col·legi a prop. En aquesta missió un col·legi com el nostre, d’àmbit comarcal, de territori reduït i de relacions personals molt properes, tenim un avantatge respecte col·legis més grans on la gent es coneix menys. És la nostra fortalesa i el millor servei que podem donar.

Un compromís col·lectiu

Això no treu que cada un de nosaltres tinguem també un compromís vers el col·lectiu, perquè s’espera molt de l’advocacia. S’espera que siguem empàtics, sensibles amb les necessitats, els problemes i els conflictes jurídics de la gent, que intentarem resoldre posant-hi els nostres màxims coneixements i experiència.

També s’espera que col·laborem de forma efectiva en el bon funcionament de l’administració de justícia, i que actuem amb l’ètica personal i professional que tota persona ben formada i amb el cap ben moblat ha de tenir. Quan un de nosaltres s’aparta d’aquesta línia, el col·legi també hi ha de ser, però per intentar corregir. La desviació del bon camí d’un ens fa perdre el prestigi a tots els altres.

Diu la filòsofa Victoria Camps que «la professionalitat avui es considera un valor. Però és un valor que té el perill de ser entès des d’una perspectiva excessivament tècnica i centrada en els coneixements més instrumentals i no com una competència també ètica». Afegeix que un bon advocat, com un bon metge, «no només ha de saber què fer des del punt de vista més instrumental, sinó que ha de posseir també uns valors, una competència ètica i plantejar-se problemes que no pertanyen només a la seva disciplina». Aprofito aquesta sàvia reflexió filosòfica per posar de relleu allò que per a mi sempre ha de ser la condició d’un bon advocat. No només ha de ser un bon tècnic, sinó també un bon psicòleg, un bon comunicador, un bon conciliador, un transmissor del coneixement, en definitiva, un professional que busca la concòrdia des de la perspectiva de defensar els drets i els interessos particulars de la gent.

Els advocats i les advocades, els seus col·legis i aquells que els representem tenim molta feina per seguir fent. Fem-la junts.