Però qui pot defensar això?

Per què dic això? La raó de la importància del dret a la Tutela Judicial Efectiva és que aquest és el dret que ens permet reclamar davant els Tribunals l’efectivitat de tots els Drets Fonamentals o no Fonamentals que ens concedeix l’ordenament jurídic en el seu conjunt. Amb unes altres paraules, sense aquest dret la resta de drets són paper mullat.

De fet, probablement podem trobar pocs elements que legitimin més l’existència dels Estats que la de garantir els drets dels seus ciutadans.

Això no obstant, no podem ser ingenus. Que una Constitució o Llei reconegui aquest dret a la Tutela Judicial Efectiva per escrit no vol dir que de facto disposem d’ell. No és gens fàcil construir un sistema Judicial que permeti fer efectiu aquest dret, d’entrada difícilment cap país no democràtic pot brindar als seus ciutadans una tutela judicial efectiva (el 32,4 % dels països son autoritaris i molts d’ells reconeixen aquest dret, però no el respecten i només el 13,2% son democràcies plenes. Recentment Espanya ha passat a ser considerada una democràcia plena a ser considerada una democràcia deficient). També és clar que calen coses com una absoluta independència dels Jutges, l’obligació de motivació de les resolucions per evitar l’arbitrarietat en la resolució dels conflictes, etc.

Però, on i quan comença aquest dret de Defensa i a la Tutela Judicial Efectiva? Comença sens dubte amb l’Advocacia. El ciutadà inicia l’exercici del seu dret de Defensa i Tutela Judicial no quan interposa la denúncia o la demanda pertinent, sinó ja quan visita el despatx del seu advocat, s’assessora i l’advocat li indica quin és el camí a seguir per la defensa dels seus drets. I seguidament, si s’escau, desenvolupa aquest dret de la mà de l’advocat davant dels Tribunals de justícia.

L’Advocacia per tant, té un paper fonamental, tot i que cal tenir en compte que no sempre ha existit la figura de l’advocat. De fet, el seu origen històric més rellevant se situa a l’antiga Roma (en canvi, per exemple, a l’antiga Grècia, bressol de la democràcia i societat Occidental, l’advocat no existia, ni tampoc va existir en societats anteriors, ni en totes les posteriors). A la república Romana es va desenvolupar la seva tasca a les anomenades Basíliques, que tenien un lloc d’honor als Fòrums de les seves ciutats. Trobem noms d’il·lustres advocats com el magistral orador Ciceró o inclús el propi Juli Cèsar. I de fet, l’exercici d’aquesta professió era l’únic camí que feia possible l’accés dels plebeus a les més altes magistratures d’aquesta societat, com la de Cònsol o Senador normalment reservades pels ciutadans patricis o de la classe eqüestre. Així doncs l’Advocacia no és una figura que es pugui donar per suposada, és una invenció de l’home que neix de la necessitat davant la complexitat de les lleis.

Tothom ha de tenir dret a un advocat que el defensi i a rebre una Tutela Judicial Efectiva? Per suposat que sí. És curiós que en la nostra societat actual molts cops es posi en dubte el dret d’alguns ciutadans al seu dret de Defensa. Tant és així, que davant els crims més abominables imaginables (assassinat, homicidi, violació, segrest, terrorisme, corrupció, etc.) és molt habitual que el ciutadà es pregunti: Qui pot defensar això? Doncs la resposta és clara: el seu advocat.

Per més honrats que siguem en el desenvolupament de la nostra vida, ningú és aliè a una acusació falsa o al fet que un ésser estimat sigui acusat per algun delicte. I quan ens trobem en aquesta situació volem un professional que ens defensi, i aquesta és la feina de l’advocat.

L’advocat té el deure de garantir que es segueixi un judici just. Tant és així que fins i tot els autors d’alguns dels delictes més atroços de l’últim segle, els comesos pels capitostos del Règim Nazi, van tenir tots ells advocats defensors als judicis de Nuremberg (inici de les sessions 20.11.1945). I de fet, no van faltar arguments a aquests advocats defensors per defensar a aquests individus, autors dels més vils actes que es poden cometre contra altres éssers humans. Per començar, van ser Jutjats per un Tribunal Militar estranger creat a l’efecte després de la comissió dels delictes i per uns fets que no eren delictius en el moment de cometre’s, ja que venien emparats per la legalitat del propi règim Nazi. Tot això, sense comptar que les pròpies forces aliades que jutjaven (amb Magistrats representants soviètics, d’EUA i britànics) van ser també autors d’actes abjectes i infames com el llançament de les bombes atòmiques a Nagashaki i Hiroshima.

En conclusió, com a societat democràtica hem de prendre consciència que tothom té dret a un judici just, fins i tot el pitjor criminal. Amb un advocat que defensi el seu dret, un Tribunal independent que vetlli pels drets de totes les parts i dicti una resolució degudament motivada i raonada. Així com també, hem de fer un exercici de respecte a la presumpció d’innocència, procurant no treure conclusions precipitades de les informacions periodístiques, fent judicis paral·lels o autèntics linxaments mediàtics.

Per acabar, cal tenir en compte que, com a societat, ens podem permetre tenir alguns criminals en llibertat, ja que és inconcebible pensar en una societat sense criminalitat perquè mentre hi hagi humanitat hi haurà criminals. El que mai podem permetre és que un innocent entri a la presó, i això s’aconsegueix amb un veritable respecte al dret de Defensa i dret a la Tutela Judicial Efectiva. Aquest últim sí que és un objectiu assolible pel que tots plegats hem de lluitar. Tots hi tenim un paper i hi podem jugar a favor o en contra.