Tres anys després de la darrera edició, l’ExpoBages torna aquest cap de setmana al centre de Manresa amb ganes de poder celebrar finalment el seu quarantè aniversari i amb un nou contingut tecnològic que la doti de nous al·licients per als nous temps de la indústria 4.0 i les TIC.

La carpa de Sant Domènec, un nou espai firal | ALEX GUERRERO

La fira s’inaugurarà demà al matí amb la presència del conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, en una posada en escena de la implicació de la Generalitat en aquesta nova edició de la fira, que suma més suports que mai, segons han explicat els seus organitzadors (l’Ajuntament, la Cambra, la UBIC i enguany també Pimec). Ja des d’ahir dijous, la fira està mostrant a la ciutat, des de la carpa instal·lada a Sant Domènec, la seva vocació de convertir-se en un referent no només per al comerç i la indústria tradicionals del territori, sinó també per a les noves tecnologies. Un gran desplegament de ponències, demostracions i activitats donen contingut a aquest nou vessant firal.

L’Expo torna després de dos anys de parèntesi per la pandèmia | ARXIU/OSCAR BAYONA

La fira del 40è aniversari tindrà també poble convidat, en aquesta ocasió Sant Fruitós de Bages, que hi portarà alguns dels elements tradicionals i populars que defineixen el municipi. Així, destaquen els tastos de la Festa de l’Arròs i el trenet dels reis d’orient, entre d’altres activitats.

L’Expo d’enguany (que s’ha separat de la Fira de l’Ascensió) també ha redefinit el seu recorregut, que ara ocupa un tram en continuïtat des de la Plana de l’Om fins a la plaça 11 de Setembre. En aquesta nova parcel·lació firal (que respectarà la presència de les terrasses al Passeig després que la restauració hagi rebut un càstig sever durant la pandèmia) destaca com a principal novetat la reubicació del sector de l’automoció, un dels grans atractius històricament de la fira, que deixa d’ocupar el seu emplaçament al carrer Guimerà i la Muralla (on s’ha pogut exhibir des del trasllat de la fira al centre de la ciutat, el 2013) i que ara es podrà trobar al cantó de baixada del Passeig Pere III, entre Crist Rei i la plaça 11 de Setembre. En aquest llarg tram s’hi podran trobar fins a 31 marques, una xifra molt elevada que permetrà fer un recorregut per gairebé tot l’espectre del sector. Deixar sense estands Guimerà respon a la previsió que la mobilitat al carrer està en projecte de ser replantejada, i es vol garantir, a més, l’activitat el més normalitzada possible del transport urbà per garantir les visites a la fia des de tots els punts de la capital del Bages.

Quant als estands, enguany n’hi haurà 133, el 20% més que el 2019, en un símptoma evident que «hi havia ganes de fira», com ha expressat aquesta setmana el regidor de Turisme de Manresa, Joan Calmet. Els expositors han respost a la crida de l’ExpoBages després de d’un llarg parèntesi que ha afectat el conjunt de fires del país. L’Expo, destaquen els seus organitzadors, manté la bona salut a diferència d’altres certàmens, que encara no han pogut recuperar la seva potència prepandèmia. L’atractiu econòmic de la fira es complementarà amb l’obertura del comerç diumenge.

La fira celebra els 40 anys (demà, l’exalcalde Joan Cornet recordarà els seus orígens), una llarga trajectòria iniciada el 29 de maig del 1981 en un solar propietat de la desapareguda Caixa de Manresa al capdamunt del Passeig Pere III. Ràpidament l’Expo es va convertir en un referent de l’activitat comercial i industrial de Manresa, i dos anys després ja es preveia la necessitat de buscar-hi un espai propi.

El 1986 s’inaugurava el Palau Firal, un espai concebut per a la fira de mostres manresana que seria la seu de l’ExpoBages fins a la segona dècada del nou segle. L’edifici, que amb el temps ha anat perdent el seu sentit original, va suposar per a la ciutat una inversió d’uns 400 milions de pessetes (uns 2.4 milions d’euros). Fins al 2012, aquest va ser el seu emplaçament, i se’n recorden especialment les gentades que omplien el recinte, les passarel·les de moda i la durada de fins a quatre dies del certamen. Però amb l’arribada del nou segle, el palau es va anar revelant com un espai massa allunyat del centre. Es perdien visitants i es va voler retornar la fira als seus orígens urbans. El 2013 va néixer la nova Expo, que ha mantingut un procés també de creixement fins avui.