«Sabeu quants cops al dia necessiteu un pagès?». Amb aquesta senzilla pregunta, Toni Bascompte, coordinador d’Unió de Pagesos al Berguedà, comença la intervenció davant els alumnes de 5è i 6è de l’Escola Fedac de Gironella. Les cares de desconcert del primer moment es van transformant a mesura que els pagesos expliquen el seu dia a dia. I a les respostes evidents de tenir cura dels camps de blat o de les vaques que fan llet s’hi van sumant noves perspectives com ara la gestió del territori per evitar incendis o la contribució en la lluita contra el canvi climàtic. Bascompte assegura que les xerrades a les escoles volen combatre la «desconnexió» creixent entre aquells que viuen al territori i el propi entorn rural.

Què mirar a l’hora de comprar unes maduixes o com llegir correctament una etiqueta d’una safata de costelles de xai són dues de les preguntes que els pagesos els han fet als alumnes de 5è i 6è de l’escola Fedac de Gironella. El desconeixement d’alguns, contrasta amb d’altres respostes més fonamentades. Malgrat això, segons els pagesos, el problema és la «desconnexió» dels nois i noies amb l’entorn on viuen. Si fa uns anys aquest desconeixement s’accentuava més en les àrees metropolitanes, Bascompte explica que ara s’han adonat que aquest fenomen també es dona en comarques eminentment rurals, com el Berguedà.

«Això no és una cosa que passi d’un dia per l’altre», diu Toni Bascompte, coordinador d’Unió de Pagesos. Per ell, «es tracta més d’un fet que evoluciona amb la societat i canvia el lligam que aquesta té amb la terra». «És probable que antigament, tots els alumnes d’aquesta escola tinguessin lligams amb el món rural», afegeix. «Els pares potser eren masovers, els tiets tenien pastures o un avi es dedicava a llaurar els camps», detalla. Amb el temps, això ha canviat i les feines són unes altres i les famílies ja no viuen en zones tan rurals, sinó que acaben vivint en ciutats al territori o als pobles. «Ara ja no es preocupen tant d’on els venen els aliments o com es produeixen», lamenta.

«Tot això que s’ha perdut, si no se sap, es torna a explicar», resumeix Toni Bascompte. «Cal tornar a començar», i la forma que han trobat per posar-hi remei és tornant a l’escola. «Al final és un benefici que ens repercutirà a tots, no només als pagesos, sinó a la societat en general», defensa.

Les xerrades van néixer arran dels problemes d’incivisme que es trobaven els pagesos i els ramaders amb actituds poc respectuoses que en ocasions venien de persones que havien nascut al territori i a qui es «pressuposava» un coneixement sobre el funcionament del món al camp. L’accés al medi rural amb gossos deslligats, travessar a peu un conreu que està creixent o saltar d’una bala de palla a una altra eren actituds que els pagesos consideraven reprovables i que calia combatre. Es van adonar que no eren només «els visitants de fora» qui tenien aquell tipus d’actituds, sinó que també la gent i els joves del territori estaven actuant de la mateixa manera. «Moltes vegades no és amb mala intenció, sinó que és per desconeixement, per això ens estem explicant a les escoles», puntualitza Bascompte.

Entendre que els pagesos no només tenen cura dels animals i dels camps i adonar-se amb les dades més optimistes a la mà que només un 3% dels treballadors del país fan de pagès, en general xoca els alumnes.

Un cop acabada la sessió, els alumnes veuen el sector de forma diferent. «M’ha sorprès molt que els pagesos fessin tantes coses», diu Marc Fontquerni, alumne de 6è de la Fedac. «A banda de tenir cura dels arbres que fan la fruita també cuiden dels boscos, que si no ningú els cuidaria», comprova Marc Torrarroca, també de 6è.