Quin és el paper de la fira ExpoBages en el conjunt de l’oferta turística i de promoció de la ciutat?

Crec que ara la fira torna una mica als inicis, s’orienta a les empreses que el seu mercat és de proximitat. Hi ha iniciatives empresarials que encara necessiten aquest espai, més enllà de les grans fires professionals. Aquesta és una fira finalista, de mostres. I ha tingut molt èxit, enguany, tenim una llarga llista d’espera i més del 50% són expositors que hi repeteixen. Podríem fer dos ExpoBages.

L’ExpoBages va buscant encara el seu model adaptat a la segona dècada del segle XXI?

És un canvi constant. HI ha moltes institucions, la Cambra, Pimec, la UBIC, que van captant-ne el pols. Totes les fires tenen un marc mental propi que s’ha d’eixamplar, com hem fet amb el TecnoBabges. L’any que ve serà igual? Ja es veurà. Però és cert que potser caldrà fer un replantejament molt global de ciutat, un cop passada la pandèmia. Sobre quines possibilitats hi pot haver a l’entorn comercial i firal. Com hi treballem i com ho endrecem. No vol dir que estigui malament, però cal reflexionar-hi. Ja s’ha començat a fer, però cal incidir-hi més.

Com s’imagina aquest debat?

Primer cal rebre el màxim d’inputs de tots els actors, ara en tinc una visió parcial. Cal enriquiment de punts de vista, públics i privats, comercials i industrials. Tothom hi té la seva expertesa. Ens cal una mica de tranquil·litat per poder-ho fer.

En l’any ignasià, hi ha un munt d’activitats a Manresa. Aquest és el millor model o potser cal concentrar l‘atractiu en un gran esdeveniment?

Hi ha molts exemples possibles. Fer una activitat única potent a l’any pot ser interessant per situar la ciutat al mapa si ho saps rendibilizar al llarg de l’any, perquè té un índex de penetració molt elevat. Com ens passa ara amb l’any ignasià, que és una falca molt important. Però ha d’anar acompanyat d’altres accions. Com tot, és una qüestió d’equilibris. Si fas molta activitat lineal durant l’any però no tens puntes, a nivell comunicatiu costa de vendre. Necessites allò que ho singularitzi.

En el cas de Manresa, què creu que és el que la significa?

Tenim molts elements: la fira de l’Aixada, la Fira Mediterrània... Un cop superat l’any 2022 quedaran accions que ja formen part del calendari festiu de la ciutat, que sumen, i a més hi ha el Camí Ignasià, que no l’hem començat a explotar fins fa relativament poc. I hi ha molt a córrer quant al públic internacional. L’Any Ignasià ha ajudat a transformar la ciutat amb els diners que han arribat per a inversió directa. És dels projectes que més capacitat d’atracció i inversió ha generat.

I en aquest marc, quin paper juguen el conjunt de fires de la ciutat, com l’Ecoviure o l’Expo?

Aquestes dues fires tenen una capacitat de penetració molt àmplia de ciutat, però falta jugar-hi el factor més professional. Que sigui un element que professionalment interessi de participar-hi. El format fira és un inconvenient a dia d’avui per a l’empresari: fan números i veuen que cal un lloguer de l’espai, recursos humans extres durant dos dies... Els hem de donar més al·licients. És l’experiència que hem tingut amb Ecoviure: és una de les fires més antigues que es manté sobre ecologia, però fa vint anys no hi havia producte del sector als supermercats; avui, sí. I el que hem fet ha estat generar durant tota la setmana continguts experts, en aigua, residus, energia... En el cas de l’ExpoBages estem explorant el tema de la tecnologia, a la manera de prova-error. A posteriori farem un debat sobre com això ha estat rebut. Jo crec que seria interessant centrar la temàtica cada any en tecnologia, que sempre genera novetats. Però s’haurà d’avaluar.

Amb el Palau Firal, què fem: hi fem fires o li canviem el nom?

El futur del palau forma part del debat que comentava. S’ha d‘estudiar. Però té més usos del que sembla i tots els que hi som paguen lloguer. Així se sosté econòmicament, però cal treure’n més rendiment. De moment el promocionem com un espai molt interessant per a activitats professionals. Però és cert que les fires avui tenen més tendència a sortir a l’exterior que no a tancar-se en un recinte.