El Fons Monetari Internacional (FMI) discrepa de les receptes aplicades per Espanya per combatre la inflació. Lluny de les mesures generalitzades, reclama que els països amb sistemes de protecció social forts, com el cas d’Espanya –a la qual no cita de manera individual– s’haurien de centrar en els col·lectius més vulnerables. Això suposa una crítica a la subvenció general de 20 cèntims en les gasolines o el límit al preu del gas per frenar l’escalada de l’electricitat, així com les retallades en els impostos que graven l’energia (des de l’IVA fins al tribut que grava la generació).

L’organisme financer internacional ha publicat en el seu blog unes recomanacions de política fiscal per fer front als efectes de la inflació en els ciutadans. I els seus consells són clars: evitar les baixades d’impostos i subsidis generalitzats i optar per les ajudes concretes als grups més vulnerables.

En la comunicació publicada, la institució fa un estudi de les mesures aplicades pels diferents països per intentar limitar l’impacte de la pujada de preus en els combustibles i l’alimentació. Entre les destacades hi ha la reducció d’impostos al consum, com l’IVA o els gravàmens especials com el de la gasolina, la congelació o reducció de preus, com els 20 cèntims aplicats a Espanya, o baixades d’altres impostos, com l’IRPF.

Senyals de preus

El Fons opina que aquest tipus de mesures no van ben encaminades, ja que «els senyals de preus són crucials per permetre que l’oferta i la demanda s’ajustin i induir una resposta de la demanda, en la qual els preus alts animin les persones a ser més eficients energèticament». I adverteix que els pressupostos de molts països, carregats de deute per les mesures extraordinàries durant la pandèmia, no poden permetre’s donar ajudes generalitzades que acabaran, en part, en mans de famílies d’ingressos alts que notaran un impacte molt menor en els seus comptes particulars.

Segons el parer del Fons, els suports públics s’han de centrar a donar ajudes a les famílies més desfavorides, ja sigui amb subsidis puntuals –com va aprovar el Regne Unit– o ampliant de forma temporal la quantia de programes socials ja existents, com rendes d’inserció o ingressos mínims.

Suports injustos

L’organisme dirigit per Kristalina Georgieva entén que les ajudes generalitzades resulten injustes, ja que «les llars d’ingressos més altes tendeixen a utilitzar més combustible que les llars d’ingressos més baixos», ja que aquests últims utilitzen en gran manera transport públic, bicicletes o motos i fan menys viatges de plaer, que significa que les ajudes indiscriminades al consum de gasolina acaben provocant transferències dels més pobres als més rics.

Aquest punt, de fet, ha provocat discrepàncies en el si del mateix Govern i entre aquest i l’oposició. Dilluns, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va proposar aplicar criteris de renda a la subvenció de 20 cèntims a la gasolina i rebaixar a 10 euros els bons de transport públic perquè les famílies que no tenen un vehicle privat propi també puguin beneficiar-se d’ajudes.

L’FMI destaca que la pujada dels carburants d’aquest any està sent molt menor del que hauria de ser perquè els comptes públics s’estan fent càrrec d’un terç dels costos extres. El cost per a les arques públiques és més gran com menys desenvolupades estiguin les economies en qüestió i més febles els seus estats, i els estats exportadors de petroli arriben a assumir gairebé un 85% dels costos extres que haurien de pagar els seus propis ciutadans.

Per al Fons, aquestes mesures «desplacen despeses més productives i redueixen els incentius per a productors i distribuïdors». Segons la seva opinió, si cal donar subsidis a algun producte, és més important subvencionar els aliments bàsics, per assegurar-se que cap família es quedi sense poder accedir a la nutrició necessària.