Quiosc

Regió7

AMB LES GARROFES

Burocràcia

Burocràcia

L’increment de l’estat del benestar comporta una doble cara. Si bé augmenten les prestacions socials, també augmenta l’estructura funcionarial i, en gran mesura, l’espessor normativa amb noves lleis, nous reglaments, nous requisits en la relació entre ciutadania i estat. Els estats nòrdics, que sempre són un referent, són conscients de l’allunyament que es pot produir entre administracions i ciutadania, i per això, es fan molts esforços de transparència per tal que el ciutadà pugui saber en cada moment en quina fase està el seu tràmit i detectar si s’encalla. O bé, hi ha un filtre obligatori sobre el llenguatge de les normes per tal que siguin comprensibles per al ciutadà corrent; perquè el llenguatge de les normes és molts cops el primer obstacle per tal que la ciutadania es pugui relacionar amb l’administració.

Un altre camp on ens apareix la tecnologia com una arma de doble tall és el de la digitalització. És evident que en alguns camps l’ordinador i el mòbil faciliten gestions que abans eren presencials i lentes, però en alguns casos l’ús dels mitjans electrònics ha esdevingut una barrera on l’administració es refugia per no donar la cara. Som davant d’un repte enorme per tal d’evolucionar cap a un estat transparent, emprenedor i accessible del benestar. I aquest repte ha d’abordar-se en benefici de la mateixa administració i funcionariat, en benefici de les empreses, de les entitats i dels simples ciutadans.

Fa poc s’han publicat dades sobre burocràcia al món i el seu impacte en la constitució d’empreses. En el rànquing mundial Nova Zelanda liderava la llista a posar facilitats, seguida de diversos països nòrdics com Suècia, Noruega, Dinamarca; darrere, Països Bàltics, Islàndia, Irlanda, Alemanya, Àustria i, fins i tot, Macedònia del Nord, Geòrgia, Rússia i el Kazakhstan. Espanya apareixia en tercera fila.

Observem un parell d’exemples. Al Regne Unit la creació d’una empresa és un tràmit fàcil en gran part per via telemàtica i que té un cost bàsic de 22 euros. La complexitat dependrà del tipus de societat a legalitzar i sempre caldran el passaport, el telèfon, el número de la Seguretat Social i una adreça. Hi ha unes regles de joc clares tant per la comptabilitat i els impostos, pel registre de la declaració d’IVA i per donar d’alta a la Seguretat Social en el cas de tenir empleats. Però pel cas més freqüent d’un autònom, en 24 hores la nova empresa ja és legal i té permís per actuar. Segons el Banc Mundial, als Estats Units només es triguen uns quatre dies a començar i registrar un nou negoci. La facilitat comença en el fet que molts cops no cal registrar la companyia als organismes federals, només davant dels governs locals i estatals amb una regulació i requisits diferents. Així hi ha gran diferència de tràmits, de més a menys, entre Nova York i Delaware.

Al marge de la complexitat i lentitud per poder engegar una empresa a l’Estat espanyol, hi ha les dificultats afegides per normes restrictives irracionals. En citaré tres casos que sovintegen. La dificultat perquè l’ACA autoritzi activitats econòmiques en espais que s’han inundat un cop cada 500 anys. Que l’habitatge hi estigui prohibit pot tenir un sentit. Que es prohibeixen en alguns edificis històrics ran de riu activitats diürnes de tipus econòmic o cultural condemna a la degradació alguns espais urbans emblemàtics. Un altre cas és l’estandardització de condicions per a activitats de comerç o restauració als baixos dels edificis. Pretendre que tots els barris antics amb edificis de singularitat arquitectònica compleixin en accessibilitat, seguretat, etc. les mateixes normes que edificis construïts de fa 50 anys fins ara, és, un cop més, condemnar els barris vells a la mort. O bé, el tema ja suat dels impactes paisatgístics rurals i urbans de les energies eòliques i solars que bloquegen la necessària transició energètica. La situació seria comparable al fet que en un viatge en el temps les plataformes conservacionistes dels principis del XIX, farcides de carlins i luddites (contraris a la màquina), apareguessin als nostres dies manant la destrucció de totes les edificacions de tipus industrial i de ciutat densa que s’han configurat en els darrers dos segles per tornar al paisatge d’abans de l’electricitat, la indústria o les telecomunicacions.

Al costat de l’abundància i d’aquesta rigidesa normativa i el zel amb què s’aplica, hi ha la sobrecàrrega legal. L’any 2021, a Espanya hi ha hagut: 851 noves normes estatals, 50 normes catalanes, 1,08 milions de pàgines publicades en butlletins oficials. Es calcula que la càrrega burocràtica a Espanya se situa al voltant del 4,7% del PIB. Massa burocràcia significa menys capacitat emprenedora i, per tant, més atur. I més normativa no en garanteix el seu compliment, ans al contrari.

Compartir l'article

stats