La Reserva Federal dels Estats Units prem l’accelerador per intentar contenir la inflació disparada i aquest dimecres el seu Comitè Federal del Mercat Obert ha anunciat una pujada dels tipus d’interès de tres quarts de punt, la més alta des de 1994.
Aquesta pujada era la que havien anticipat els últims dies múltiples analistes, després de setmanes estudiant com a possible una pujada de mig punt, la mateixa que la Fed havia delineat en els seus plans. I és que el banc central nord-americà mira de fer front a una pressió sobre els preus que no s’atura: al maig la inflació va créixer a un ritme interanual del 8,6%, el més ràpid en quatre dècades.
Ara queda per veure quina és la reacció a aquesta decisió de la Fed, una institució que ha de lidiar no només amb l’economia sinó amb els sentiments de confiança i credibilitat tant dels mercats com de la ciutadania. En l’última enquesta de la Universitat de Michigan que és un dels barems més analitzats per prendre el pols dels consumidors, la seva confiança ha caigut a uns nivells no vistos des de 1980. En un altre sondeig recent també es detecta que els nord-americans es mouen amb perspectives que els preus es mantinguin a l’alça per un període prolongat, un sentiment que es pot traduir en canvis en els seus comportaments econòmics, que poden fer encara més difícil per a la Fed manejar la inflació.
El que ja ha quedat meridianament clar, i ha sigut reconegut tant per Powell com per altres autoritats econòmiques, és que tant el banc central nord-americà com l’Administració de Joe Biden van cometre errors en el seu maneig de la inflació. Davant el temor que la pandèmia i les restriccions tinguessin efectes similars als que van provocar la crisi del 2008 i 2009 i la Gran Recessió, es va aplicar el mateix manual que llavors. Però el xoc provocat per la pandèmia era diferent i les fórmules per respondre-hi també ho haurien d’haver sigut.
En comptes d’una retallada en la demanda de consumidors i empreses com el que va passar llavors, la pandèmia va minar l’oferta, en part pels coneguts problemes de subministraments. L’elevat atur, que en pandèmia va arribar al 14,7%, es va començar a solucionar molt abans que en l’anterior crisi, però va trigar a detectar-se aquesta recuperació. Hi va haver a més noves variants del virus, Rússia va iniciar la guerra a Ucraïna i van tornar els confinaments a la Xina, agreujant els problemes, que no han afectat exclusivament els EUA i també han disparat els preus i creat una crisi inflacionària a Europa o el Canadà.
Powell reconeixia el mes passat en una entrevista amb ‘The Wall Street Journal’ que, fent una anàlisi amb el benefici de la perspectiva, «probablement hauria sigut millor apujar els tipus abans». I la secretària del Tresor, Janet Yellen, que al seu dia va defensar que Biden afegís un segon paquet d’estímul de gairebé dos bilions de dòlars al de tres bilions que es va llançar sota l’Administració de Donald Trump al·legant que hi havia més risc a fer de menys que a fer de més, ha reconegut que va ser un error pensar que la inflació seria «transitòria».
«Vam utilitzar models economètrics basats en dades de les últimes dues dècades, i no va ser el model adequat amb l’impacte d’una pandèmia», reconeixia també recentment James Bullard, president de la Reserva Federal de Saint Louis. I el ressò d’aquesta mateixa idea bategava en declaracions al ‘Journal’ de Jason Furman, que va presidir el consell d’assessors econòmics de Barack Obama durant aquella crisi: «Lluitem la guerra anterior», va dir.
