La factura del salvament a la banca dels Governs de Zapatero i Rajoy entre el 2008 i el 2012 continua sense parar de créixer gairebé una dècada després que la Unió Europea acudís al rescat d’Espanya. La Sareb, el banc dolent que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres auxiliades, incrementarà el deute públic de l’any passat en uns 35.000 milions d’euros, del 117,1% entorn d’un 120% del PIB, a més d’elevar el dèficit públic en una quantitat bastant superior als 7.000 milions, per sobre del 10,5% augurat pel Banc d’Espanya, segons confirmen fonts del Govern.

La raó és que l’Eurostat, l’oficina estadística comunitària, ha obligat Espanya a incloure l’empresa dins del sector públic. Per evitar-ho, la Sareb va néixer el 2012 amb una majoria d’accionistes privats (el 54,1% dels seus títols està en mans d’altres companyies, fonamentalment bancs, i el 45,9% pertany a l’Estat). El principal problema és que les pèrdues multimilionàries que acumula la firma des de llavors han volatilitzat els seus recursos propis, és a dir, el capital i el deute que li van aportar els esmentats propietaris.

La Sareb, així, va tancar el juny passat amb un patrimoni negatiu de 6.935 milions d’euros, que va continuar creixent en la segona part de l’any i la xifra final dels quals engrossirà el dèficit públic. Per als accionistes privats ja no és un problema, perquè fa temps que van donar per perduda la seva inversió i van assumir l’impacte en els seus comptes. També l’Estat, a través del FROB, va donar el 2019 per perduts els 2.192 milions que li va injectar, però el més rellevant és que es juga encara 35.098 milions en la companyia, ja que va avalar el deute que l’empresa presidida per Jaime Echegoyen va emetre per pagar els bancs rescatats que li van cedir els seus actius immobiliaris.

Ampliar el termini

Aquesta és la quantitat en què s’elevarà el deute públic. La Sareb ha amortitzat 15.682 milions d’euros d’aquests bons des del seu naixement. Però a l’esmentat ritme no podrà repagar els 35.000 milions restants quan li toqui tancar el 2027. És per això que el Govern s’ha obert aquest dimarts a ampliar la seva vida útil. El termini màxim, han argumentat fonts del Govern, era una de les condicions perquè Europa no la considerés com a part del sector públic, amb la qual cosa ara que ja forma part dels comptes de l’Estat tindria sentit reconsiderar aquesta decisió per evitar que la factura final per als comptes públics sigui encara més gran.

En el seu naixement, el Govern de Rajoy va assegurar que la Sareb no costaria ni un euro als contribuents i tindria una rendibilitat mitjana del 13%. Des del principi es va demostrar que era fals. El principal problema és que els més de 200.000 actius que va rebre es van valorar per Oliver Wyman a un preu excessiu, cosa que va beneficiar els bancs nacionalitzats, ja que va evitar fer-los un gran forat, però ha perjudicat el banc dolent que no ha pogut vendre els seus crèdits i immobles a preus de mercat per evitar patir pèrdues encara més grans.