Les empreses que contractin amb el sector públic hauran d’aportar a partir d’ara un certificat d’estar al corrent de pagament amb els seus subcontractistes cada vegada que certifiquin obres per al seu cobrament. En cas que s’incompleixin els terminis, l’Administració (estatal, autonòmica o local) podrà retenir pagaments a aquest contractista i fer l’abonament directament al subcontractista. Això serà així per als contractes de més cinc milions d’euros que admetin més d’un 30% de subcontractació.
A més, les grans empreses de més de 250 treballadors que optin a una subvenció superior a 30.000 euros hauran d’acreditar el compliment dels terminis legals de pagament amb els seus proveïdors mitjançant certificació emesa per un auditor inscrit al Registre Oficial d’Auditors de Comptes.
Una altra novetat: les empreses més grans (més de 250 treballadors i més de 8 milions de facturació o de 4 milions en actius) hauran d’informar a la seva web i en els seus comptes anuals no només del període mitjà de pagament als proveïdors, sinó també del nombre de factures i el volum econòmic de les factures pagades dins de termini i del percentatge que representen sobre el total. A més, el Govern central publicarà una ‘llista negra’ d’empreses moroses que es farà pública cada any amb la identitat de companyies amb més de 600.000 euros de deute endarrerit amb els seus proveïdors i que abonin menys del 10% del total de les factures dins del termini legal.
‘Llei crea i creix’
Aquests són alguns dels principals canvis que el projecte de llei de creació i creixement d’empreses –coneguda com a ‘llei crea i creix’– ha incorporat en la recta final de la seva tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats, abans de remetre-la al Senat. El text ha sigut validat aquest dijous pel Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE, UP, el PP, el PNB, ERC, el PDECat, l’abstenció de Cs i Vox i només dos vots en contra.
Aquest projecte de llei –que forma part dels compromisos del Govern d’Espanya amb la Unió Europea per al cobrament dels fons europeus– té com a propòsit principal facilitar la creació d’empreses i impulsar-ne el creixement reduint els obstacles burocràtics i financers. A més, un dels seus capítols essencials té a veure amb la incorporació de mesures per lluitar contra la morositat comercial i contra l’incompliment del termini legal de pagament entre particulars (60 dies). Per a la introducció de mesures en aquest capítol ha sigut essencial la col·laboració dels diputats amb la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM), el president de la qual, Antoni Cañete, que també ho és de la patronal Pimec, va ser present aquest dijous a la tribuna de convidats del ple del Congrés dels Diputats. Des d’allà, Cañete va rebre l’agraïment dels portaveus parlamentaris del PDEcat, ERC, Unides Podem i el PSOE.
«S’ha capgirat la llei com un mitjó», va declarar Cañete a EL PERIÓDICO, al ponderar la importància dels últims canvis introduïts en el projecte de llei en matèria de morositat. «El projecte de llei obre un camí en el qual continuar treballant», va afegir, en relació, sobretot, amb dues qüestions importants que s’han quedat al tinter: l’aprovació d’un règim sancionador contra la morositat i la derogació de l’apartat de la llei de comerç minorista, que permet pactar terminis de pagament superiors a 90 dies per a productes que no siguin frescos o peribles ni d’alimentació i gran consum. «No desistirem en el nostre afany d’aconseguir un règim sancionador», va dir el diputat Joan Capdevila (ERC), en una afirmació compartida pels parlamentaris Txema Guijarro (UP) i Ferran Bel (PDECat). Almenys, de moment, el projecte de llei sí que tipifica la morositat com un element de competència deslleial.
Amb tot, Cañete va considerar «històrics» els avanços aconseguits: «En un moment clau com l’actual, amb la inflació disparada i l’encariment del finançament, que ofega encara més les nostres pimes i autònoms, que hàgim arribat a aquest consens i aprovat mesures que reduiran aquells terminis de pagaments és una fita per a la nostra economia». Segons dades de la CNMV, les empreses més grans cobren en un termini mitjà de 68 dies i paguen a 193. El 61% de les moroses són grans empreses, va recordar el diputat Txema Guijarro (UP), que va destacar l’oportunitat d’aquestes mesures de protecció de la pimes en un context d’empitjorament de l’economia, inflació i pujada de tipus d’interès. En declaracions a aquest diari Ferran Bel va remarcar, sobretot, la importància del nou sistema de certificacions per garantir el cobrament en termini dels subcontractistes: «Ara han de fer un esforç les administracions. Els donem les eines perquè el control dels pagaments als subcontractistes sigui efectiu. Ara, fa falta un compromís real de les administracions de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals perquè ho vigilin».
