L’increment de l’esperança de vida està generant un canvi demogràfic i es calcula que, a Europa, una de cada quatre persones serà més gran de 65 anys el 2050. I això ofereix una oportunitat i, alhora, tota una sèrie de reptes. L’oportunitat: com posar en valor aquesta generació sènior o platejada, amb experiència, salut, una economia sanejada i ganes de treure el màxim partit al seu temps lliure. I això pot ser molt beneficiós tant a nivell econòmic (tota una sèrie de serveis, productes i assegurances destinades a aquest perfil), però també social. 

D’altra banda, l’envelliment de la població suposa un repte per a l’estat del benestar, ja que s’haurà d’adaptar a un increment d’un segment de població amb més necessitats de salut, tant a nivell de prevenció com d’atenció. I sens dubte, s’ha de replantejar el model d’assistència a les persones amb dependència, ja sigui a la llar com als centres residencials.

I aquest va ser l’eix que va centrar la jornada ‘Generació Sénior, solucions per a un futur’, celebrada ahir a l’auditori de la torre MAPFRE. Organitzada per EL PERIÓDICO i MAPFRE, va comptar amb la presència de la secretària d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Anna Figueras; el director del programa de Generació Sènior de MAPFRE Espanya, Joaquín de los Reyes; la directora de Pensium teGuía, Natàlia Bundó; el responsable regional de Catalunya de Centres Residencials per a persones grans del Grup Amavir, Manel Vates, i el director general de la fundació Asisted, Pere Solanellas; en un debat moderat pel periodista d’EL PERIÓDICO Eduard Palomares.

Un futur ple per a la generació platejada

Vistes les dades d’envelliment de la població i de la prolongació de l’esperança de vida, tots els participants van insistir en l’oportunitat que s’obre a l’hora de prestar serveis a l’anomenada ‘silver generation’ o generació platejada. El director general territorial de MAPFRE a Catalunya i les Balears, Ricard Garzó, va insistir en l’obertura de la jornada en «el repte que suposa per a les famílies, institucions públiques i societat en general la longevitat de les persones grans» i va convidar a «impulsar solucions perquè la generació sènior tingui un futur ple». 

La representant de la Generalitat, Anna Figueras, va recordar que «l’administració ha de fer molta feina» ja que les persones grans actualment volen envellir activament. En aquesta línia, va defensar els programes d’envelliment actiu incorporats en la línia del contracte programa per finançar els ajuntaments i governs locals «perquè la gent gran continuï sent tan activa com desitgi i no se sentin aparcats». 

I és que el col·lectiu de gent gran és cada vegada més heterogeni i, per tant, amb necessitats molt diverses, que poden passar per l’oci o la recerca d’una vida activa, o bé per una cura a la dependència. En aquest sentit, Joaquin de los Reyes va destacar la importància de generar prou estalvi per poder disfrutar d’aquesta etapa activa quan arribi el moment».  

«És una etapa d’uns 20 o 30 anys i cal poder acabar-la amb les seves particularitats», va defensar per la seva banda Natàlia Bundó, directora de Pensium teGuía, un servei d’assessorament personalitzat en l’àmbit de la dependència. «És impossible que tot es pugui dotar de recursos públics, cal poder prestar serveis assequibles i amb facilitats perquè a les persones grans els resulti natural accedir-hi», va apostar Bundó, i va convidar a pensar noves fórmules en les quals l’assistència pública i la privada tinguin un objectiu comú.

Una atenció integrada

Des de la Generalitat, Anna Figueras, va defensar l’«atenció integrada social i sanitària», en la qual s’està treballant actualment. «Des del Departament estem intentant tenir uns pressupostos que ens permetin posar els drets de les persones grans al mateix nivell que els drets sanitaris o educatius». Com a representant de l’administració catalana, Figueras va lamentar la «invasió competencial amb la qual no podem estar d’acord» per part del govern central en el canvi de model residencial, i va exigir que «ha d’anar acompanyat d’un increment dels recursos».

Precisament sobre el model de residència i l’assistència a les persones grans, Manel Vates, d’Amavir, va apostar per un model basat en «unitats de convivència en plantes diferenciades», amb cures, comoditats, atenció a la persona, visites obertes de familiars i la capacitat d’entrar i sortir quan un vulgui. Vates va recordar els durs temps de l’inici de la pandèmia als centres residencials i va lamentar que «el personal va lluitar en una guerra molt dura i vam ser oblidats». En aquest sentit, va demanar «pensar en la nostra gent gran i qui prengui decisions, que conegui el sector».

Mirar al futur

El repte és majúscul, ja que el 2050 una de cada tres persones serà més gran de 65 anys, tal com va recordar Pere Solanellas, director general d’Asisted, dedicada a l’assistència domiciliària. «Finançar-ho no serà fàcil», va recalcar Solanellas, i va insistir que «el repte és envellir activament» ique els seus clients actualment ja demanen serveis per prevenir la dependència.

«La gent vol envellir al seu domicili si està bé de salut», va dir Solanellas, i és per això que va apostar per una col·laboració més gran publicoprivada. I va concloure que «s’ha de posar en el centre els professionals». I precisament sobre el personal que es dedica a la cura de la gent gran dependent, la secretària d’assumptes socials i famílies, Anna Figueras, va incidir en «l’obligació de poder millorar les seves condicions i per això estem proposant un augment de tarifes».

Joaquín de los Reyes va indicar que els pronòstics diuen que el 2050 més del 30% del PIB circularà entorn de l’economia sènior a Europa. «Les empreses hem d’entendre aquesta oportunitat i desenvolupar productes i serveis que responguin a les necessitats d’aquest col·lectiu», va comentar com a conclusió de l’acte. «Des de MAPFRE hem desenvolupat un programa complet que aporta solucions a possibles situacions de dependència, a l’atenció a persones grans a les seves pròpies llars i per a l’estalvi de cara a aquella etapa», va afegir el director del programa Generació Sènior de la companyia. Finalment, De los Reyes va apostar per tractar amb «la màxima professionalitat i humanitat» la generació sènior.