Amb l’arribada del mes de juny són algunes les entitats financeres que han cobrat comissions als seus clients, ja sigui perquè així està establert per al manteniment del compte i/o la targeta o perquè l’usuari no ha complert les condicions requerides per evitar aquest pagament. Un moviment que revolta no pocs ciutadans, que poden decidir recórrer la decisió davant el banc, canviar d’entitat o fins i tot, els més dràstics,<strong>retirar els seus diners </strong>i guardar-los a casa. Però, ¿és realment recomanable aquesta última alternativa? ¿Quins riscos comporta coneguda popularment com «ficar els diners sota el matalàs»?

Els robatoris. N’hi hagi prou amb una xifra per entendre la magnitud de la tragèdia: els 70.481 robatoris amb força registrats en domicilis espanyols el 2020, segons dades del Ministeri de l’Interior. Per més que hi hagi assegurances que cobreixin, en major o menor proporció, aquestes situacions, és millor no posar a prova la imaginació dels lladres si entren en joc els estalvis d’una família.

Incendis i accidents domèstics. També hi ha casuístiques d’accidents domèstics i desastres naturals coberts per companyies d’assegurances, però no per a tots els orígens d’un sinistre fortuït o una distracció que pugui cremar o mullar fins a deixar inservible l’efectiu que es guardi a la llar.

La inflació. Amb l’IPC desbocat fins al 10,2% i la quota més alta en 37 anys a Espanya, la decisió de deixar els diners a casa està abocant al més rotund dels fracassos la possibilitat de fer créixer els nostres diners. Com recorda la web especialitzada HelpMyCash, les alternatives per reduir l’impacte en el poder adquisitiu de les famílies passa per buscar la rendibilitat més gran possible dels diners, mitjançant un producte garantit com un dipòsit a termini fix o amb opcions més arriscades, com les inversions. 

Legalitat

El que sí que és segur és que és completament legal guardar els estalvis a casa, si bé, el problema pot venir a l’hora d’acreditar davant Hisenda l’origen de diners guardats a casa en funció d’un desemborsament. El límit dels pagaments en efectiu s’ha reduït a 1.000 euros, des del juliol del 2021.

A més, cada persona ha de declarar diners que guardi a casa en la declaració de la renda, on haurà d’acreditar davant el fisc l’origen d’aquests ingressos.