Amb pocs dies de diferència han aparegut dues notícies que impliquen empreses del Bages i de Manresa i que val la pena subratllar com a exemple de bones pràctiques i de visió de futur. Davant de l’evidència d’un món tan canviant amb reptes de transformació tecnològica i digital, de cadenes de subministrament i sostenibilitat, d’encariment estructural del preu de l’energia, de formació laboral i capital humà, una empresa individual, fins i tot de grandària notable, és incapaç de superar aquells reptes sola. Les empreses més hàbils són capaces de trobar en aquestes amenaces, oportunitats. Per això el concepte d’eixam és el que correspondria per definir moltes de les iniciatives cooperadores interempresarials que cada cop s’endeguen més.
En altres ocasions hem parlat dels clústers, on les empreses s’agrupen a l’entorn de productes o objectius compartits. Potser un exemple característic seria el KID’S Cluster, on empreses de joguines, parafarmàcia, escoles, alimentació, roba, etc., col·laboren i innoven per la infància. És evident que a dins del clúster pot haver-hi competidors però els avantatges cooperatius superen els riscos de la promiscuïtat.
Avui ens situem, però, en un altre model de cooperació en funció de la tipologia d’empresa (mitjana/gran i innovadora) o bé del veïnatge físic en un polígon industrial. En el primer cas es troben les bagenques Avinent i ARaymond, que han constituït el hub industrial Indpuls, juntament amb Celsa Group, Comexi, Fluidra, Font Packaging Group, Frit Ravich, Girbau Group, Grupo Carinsa, Pastisart i Simon. El nou col·lectiu empresarial es planteja «fomentar la col·laboració entre grans empreses industrials i empreses emergents per reforçar l’ecosistema industrial d’innovació».
Albert Giralt, director general del grup Avinent, va explicar a Regió7 que volien compartir «problemàtiques per trobar-hi solucions conjuntes», amb l’objectiu final de «guanyar en eficiència». Per fer-ho se centraran en dues línies: una, incidir en l’economia circular i la sostenibilitat per reduir l’impacte ambiental de la indústria; dos, la transformació digital.
En aquest cas s’ha optat per una agrupació d’empreses que no competeixen entre elles en el mateix sector per evitar riscos. És una opció similar a la que va fer el seu dia l’agrupació de comerços mitjans i amb franquícies Comertia. IndPuls parteix de quatre activitats: el programa de coinnovació sobre reptes transversals; les trobades d’innovació per difondre, compartir i generar coneixement; el programa de suport a startups amb tecnologies afins amb potencial de resultats de col·laboració i d’inversió; i el programa de radar de startups i tecnologies innovadores per inspirar nous productes, serveis i models de negoci.
La segona notícia és que Manresa està impulsant quatre Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) als polígons de Bufalvent, Pont Nou, Trullols i Dolors. Des de fa anys es reclamava la posada en marxa d’aquesta figura legal, l’esborrany de la qual vam deixar redactat quan va acabar el meu mandat al davant de la Conselleria a finals del 2010. La finalitat dels APEU és modernitzar i promocionar zones urbanes, millorar la qualitat de l’entorn urbà i incrementar la competitivitat de les empreses.
Els APEU permeten, un cop legalitzats, fer una gestió autònoma dels seus polígons o àrees comercials del centre ciutat i, gràcies a les quotes, que passen a ser obligatòries, es donen uns serveis afegits als quals també contribueix l’Ajuntament concernit. Ara mateix, segons diu Montse Ambrós, gerent dels polígons manresans, a Bufalvent, el 90% d’empreses està associada, a Pont Nou hi ha el 75% i als Trullols, el 60%. I als Dolors, només el 30%. Per ara, a Bufalvent, només amb l’associació voluntària actual ja s’han aconseguit serveis de vigilància extra, millora de la gestió dels rètols informatius del polígon i de l’enllumenat, el manteniment del mobiliari urbà, i la jardineria i la construcció d’una llar d’infants.
És clar que, un cop associades les empreses, no hi ha límits en la possibilitat de col·laboració innovativa. En aquests moments de boom de la despesa energètica se m’acut la posada en marxa de comunitats de compra d’energia, en les quals empreses de la comarca d’Osona ja porten uns quants anys d’avantatge. O bé el pas següent, que és la instal·lació cooperativa de panells solars en sostre industrial o en àrees de pàrquings o comuns. O bé la cooperació en la transició digital a partir d’assessoraments inicialment compartits.
Ens trobem, doncs, davant de les potencialitats enormes dels eixams empresarials amb tasques compartides i especialitzades quan cal. Ara cal que ajuntaments i Departament d’Empresa ho facilitin tot per construir ruscos sòlids.
