L’Ingrés Mínim Vital (IMV), una ajuda d’entre 565 i 1.198 euros al mes per a les persones en situació de pobresa, només arriba al 40% dels possibles beneficiaris al conjunt de l’Estat quan fa un any i mig que es va posar en marxa, el maig del 2020. En concret, ha arribat a 284.000 llars però podria cobrir-ne fins a 700.000. La cobertura a Catalunya és més baixa (25%) perquè l’IMV és una prestació «sòl» que ocupa l’espai que ja cobrien altres ajuts autonòmics.

Així ho afirma l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en un informe presentat ahir que conclou que l’IMV ha desplegat només una part del seu potencial. D’altra banda, l’entitat revela que un 66% de les llars en risc de pobresa i amb dret a rebre la prestació encara no l’han sol·licitat.

En algunes comunitats, com ara La Rioja, la implementació és molt superior (59%), precisament perquè l’Ingrés Mínim Vital ha ampliat la cobertura fonamentalment en aquelles comunitats en les que els programes de garantia de rendes per lluitar contra la pobresa eren més limitats, apunta l’Airef.

En aquest sentit, doncs, l’entitat afegeix que la prestació de l’IMV ha sigut «més eficaç per reduir la intensitat de la pobresa en unes comunitats que en altres» ja que, per exemple Aragó ha notat una reducció de la bretxa del 39% mentre que a Catalunya la disminució és del 20%.

De la mateixa manera, el pressupost gastat en prestacions per als catalans també ha sigut el més baix amb un 33% del previst, molt lluny del 91% de La Rioja i del 88% d’Aragó i el 87% d’Astúries.

L’Airef reclama que se simplifiqui el procés de sol·licitud i es fomenti la publicitat institucional de la prestació. Alhora, demana que s’aprofundeixi en les causes del fenomen non take up, és a dir, que les famílies no ho sol·liciten encara que hi tinguin dret, en part per la complexitat del procés burocràtic.

Precisament, el non take up s’ha donat amb intensitat a Catalunya, on el 66% dels potencials beneficiaris no han sol·licitat l’IMV, el percentatge més alt de l’Estat i per sobre de la mitjana (57%). Alhora, veu imprescindible continuar treballant a l’encaix entre l’IMV i la renda mínima de cada comunitat autònoma, com la renda de garantia de ciutadania del Govern. Si l’IMV es desplegués plenament, s’aconseguiria donar cobertura al 43% de les prestacions de la renda mínima de ciutadania a Catalunya.

A mitjà termini, l’Airef proposa avançar cap a una prestació que s’iniciï d’ofici per part de l’administració i que integri la resta de prestacions i impostos que persegueixen la mateixa finalitat amb l’objectiu de millorar l’eficiència.

L’estudi posa de relleu que la presència de l’IMV és major entre les llars amb fills a càrrec, una dada que, segons l’ens es deu al fet que 113.000 beneficiaris, el 40% del total d’expedients en alta, procedeixen de l’anterior prestació per fill a càrrec. Quant a com contribueix aquesta prestació a la lluita contra la pobresa, l’ens precisa que, el desembre del 2021, l’IMV cobria a un 22% de les llars en risc de pobresa (284.000 d’un total d’1,3 milions).