Retardar l’edat de jubilació en determinats col·lectius augmenta el risc de mortalitat

Segons els investigadors, els efectes adversos sobre la supervivència es poden mitigar permetent la jubilació anticipada per a certs tipus d’individus (amb feines físicament o mentalment esgotadores) i introduint la possibilitat de reduir el temps de treball per als treballadors de més edat al final de la seva carrera contributiva. «Un sistema de jubilació flexible, amb prestacions tècnicament ajustades, pot ser la solució per mitigar l’alt cost, en termes de salut, que imposa restringir la jubilació anticipada, alhora que s’endarrereix l’edat normal de jubilació per a molts individus», asseguren els autors.

El treball analitza una reforma de les pensions a Espanya de l’any 1967, que va modificar l’edat de jubilació anticipada en funció de la data en què els individus van començar a cotitzar. Els individus que van cotitzar abans de l’1 de gener de 1967 podien sol·licitar una pensió a partir dels 60 anys. En canvi, els individus que van començar a cotitzar després del 1967 només podien sol·licitar una pensió als 65 anys. Els autors es pregunten quin impacte tindrà la petita diferència a l’any en què comencen a cotitzar sobre, per exemple, les pautes de sortida del mercat laboral i, per tant, sobre la supervivència. «La reforma retarda, de mitjana, l’edat de l’última feina dels que van començar a cotitzar el 1966 davant dels que van començar a cotitzar el 1967 al voltant de mig any», afirmen. Així mateix, la reforma va augmentar la probabilitat que les persones accedissin a pensions d’invalidesa, pensions parcials i que no tinguessin pensió. Els autors conclouen que endarrerir un any la sortida del mercat laboral augmenta el risc de morir entre els 60 i els 69 anys en 4,2 punts percentuals (equivalent a un augment relatiu del 43%).