Fa poc el Tribunal de Comptes francès acaba de publicar un informe que critica la feblesa dels mitjans concedits a l’agricultura ecològica, malgrat els seus avantatges ambientals i econòmics. L’Agence bio està encarregada per l’Estat francès de promoure i desenvolupar l’agricultura ecològica. És un organisme d’interès públic creat l’any 2001 però amb mitjans limitats i que depèn del finançament extern per dur a terme les seves missions. Segons la seva directora, Laure Verdeau, l’informe ha descrit els avantatges de l’agricultura orgànica: estalvi en la descontaminació, preservació de la biodiversitat. Es calcula que en una granja ecològica hi ha el 30% més d’espècies, i són el 50% més abundants que normalment. L’informe hi veu benefici pel que fa a la salut i per a la creació d’ocupació i la resiliència alimentària, ja que només un terç dels productes ecològics que es consumeixen a França són importats.

L’informe s’ha basat no en dades d’ONG proecologistes sinó en centres validats de recerca. Segons Verdeau, quan s’explica a un ciutadà què és realment l’orgànic, automàticament en posarà més al seu plat i canviarà la seva dieta. Menjarà més llegums, més verdures de temporada, triarà millor la seva carn i malgastarà menys. És clar que hi ha un tensionament en relació amb els preus de mercat i que funciona millor la venda directa en aquests àmbits que a través de distribuïdors. Caldrà millorar l’accés al consumidor modest i poc informat.

Aquest informe fet públic fa poc ve darrere dels Estats Generals de l’alimentació (2017) i de la llei del 2018 que ja preveia per exemple que als menjadors col·lectius, enguany 2022, s’havia d’arribar al 50% de productes ecològics, un 20% d’ells d’agricultura. En aquella llei, en l’apartat de desenvolupament de senyals de qualitat i agricultura ecològica es promovien plans sectorials fomentant els signes oficials de qualitat i origen. Es fomentava la transició ecològica de l’agricultura francesa. Es marcava un calendari precís d’eliminació gradual de plaguicides, inclòs el glifosfat, fomentant alhora la comercialització de productes alternatius (biocontrol). Es propugnava més recerca en camps com els disruptors endocrins i nanomaterials facilitant la coordinació entre diverses institucions científiques.

La llei de l’1 de novembre del 2018 d’equilibri de les relacions comercials en el sector agrari i l’alimentació saludable i sostenible tenia uns objectius concrets: pagar el preu just als productors perquè puguin viure amb dignitat del seu treball; millorar la qualitat sanitària, ambiental i nutricional dels productes; promoure una alimentació saludable, segura i sostenible per a tothom; permetre als agricultors tenir una renda digna distribuint millor el valor afegit.

Algunes de les mesures proposades són que el contracte i el preu associat seran proposats pels agricultors, tenint en compte els costos de producció. Podran ponderar les negociacions gràcies a una agrupació en organitzacions de productors i a l’enfortiment de les organitzacions interprofessionals. Es preveuen controls i sancions en cas d’incompliment de les disposicions. Es facilitarà la renegociació de preus en cas de variacions importants en el cost de les matèries primeres i de l’energia. La llei faculta el Govern per legislar per ordenança sobre el llindar de revenda a pèrdues i el marc de les promocions.

De cara a millorar les condicions sanitàries i ambientals de producció es proposa la prohibició dels neonicotinoides per combatre la pèrdua de biodiversitat i protegir les abelles; la separació de les activitats de venda i assessorament de productes fitosanitaris. De cara a reforçar el benestar animal es proposa l’ampliació del delicte de maltractament animal en cria a les activitats de transport i sacrifici i altres mesures de control. Per tal de promoure una alimentació saludable, segura i sostenible per a tothom s’intensifica la lluita contra el malbaratament alimentari, amb la possibilitat d’ampliar a la restauració col·lectiva i la indústria agroalimentària per fer donacions d’aliments; la possibilitat d’emportar-se aliments o begudes no consumides in situ als restaurants i establiments de consum, que hauran de disposar d’envasos reutilitzables o reciclables. I, finalment, la reducció de l’ús de plàstic en el sector alimentari amb la prohibició de cuinar, escalfar i servir envasos d’aliments de plàstic a la restauració col·lectiva per a les autoritats locals el 2025; la prohibició d’agitadors i palletes de plàstic a restaurants, menjars per emportar, menjadors i botigues d’alimentació el 2020; i la prohibició de les ampolles d’aigua de plàstic als menjadors escolars el 2020.

Anem cap aquí inexorablement. I com més aviat ens hi posem, millor.