Quiosc

Regió7

AMB LES GARROFES

L’espirulina

L’ESPIRULINA

Busco informació sobre alternatives al cul de sac alimentari on sembla que ens estem abocant. Hi ha el problema de la proteïna animal que per fabricar-la consumeix molta aigua i molt territori per a producció de pinso. Hi ha un sostre a la vista sobre la incapacitat del món per tal que les poblacions dels països emergents puguin accedir al consum de carns animals tal com ho estem fent a Europa. Hi ha el tema nutricional de fins a quin punt és saludable per a les persones el consum reiterat de determinades carns. Així que gent diversa al món, o bé estan canviant els hàbits de consum cap a una alimentació de curta cadena tròfica, bàsicament vegetal; o bé estan investigant la creació de proteïnes animals sintètiques que facilitarien la no expansió de les granges tradicionals; o bé experimenten en granges més eficients d’insectes per a producció de proteïna; o bé recuperen el cultiu que alguns pobles històricament han fet d’una alga de propietats que semblen miraculoses: l’espirulina.

Avui em limitaré a donar quatre pinzellades sobre aquesta espècie, el cultiu de la qual ja comencem a conèixer en proximitat a Catalunya i al sud francès. L’espirulina és un organisme viu que pren el nom de la seva forma espiral que es va desenvolupar a la Terra fa més de tres mil milions d’anys al límit dels medis marí i terrestre. Fou un dels primers microorganismes responsables de la fotosíntesi, per la qual amb el diòxid de carboni de l’aire i l’energia lumínica sintetitza la seva pròpia matèria orgànica. Aquesta alga pluricel·lular es troba a mig camí entre l’animal i la planta i evoluciona en ambients aquàtics d’origen volcànic. L’utilitzaven tradicionalment a Mèxic i al Txad. La seva temperatura òptima de creixement és d’entre 30 i 40 °C.

Algunes investigacions sobre aquesta alga van destinades a ajudar a erradicar la desnutrició al món. L’espirulina és excepcionalment rica en minerals, vitamines i oligoelements, i conté un altíssim contingut en proteïnes (del 6 al 70% del seu pes sec). Conté tota una varietat de vitamines: vitamina A, vitamina B (B1, B2, B3, B6, B7, B8 i B12), vitamines D, E i K; betacarotè, un precursor de la vitamina A; conté tots els aminoàcids essencials per al nostre organisme així com una quantitat important d’àcids grassos insaturats de la família dels omega 6; així com oligoelements (ferro, calci, magnesi, fòsfor, potassi, sodi, crom); i finalment, la seva composició de clorofil·la i els seus propis pigments tenen propietats depuratives, antioxidants i protectores per a l’organisme. Investigacions científiques han demostrat que estimula les defenses immunitàries i és antioxidant.

A diferència de les algues marines, l’espirulina té la paret molt fina i facilita l’absorció i assimilació dels nutrients que conté. Per fer-nos una idea dels seus valors nutricionals, un grapat d’espirulina (uns 10 g) conté: tres vegades més ferro que un bol d’espinacs, divuit vegades més betacarotè que una pastanaga, tanta proteïna com 35 g de carn de vedella, tanta vitamina B12 com un bistec de 500 g, tres vegades més calci que un got de llet, tres vegades més vitamina E que una cullerada de germen de blat.

Doncs bé, aquesta alga, nutricionalment quasi miraculosa, és de les poques espècies de fitoplàncton que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha considerat aptes al consum humà i ja es comença a conrear en proximitat. L’IRTA (l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries de Catalunya) coordina un projecte europeu ProFuture amb l’objectiu d’incrementar l’escala dels conreus de l’espirulina i posar al mercat nous productes que atreguin el consumidor. I ja trobem productors i comercialitzadors d’espirulina al Segrià i al Montseny. Joan Solé, de l’empresa Organa, a Almenar, i Ester Falgàs, d’Espirulina Natural, a Cardedeu, en són uns dels pioners. Cada tres dies, a l’estiu, o cada una o dues setmanes, a l’hivern, es recull l’espirulina dels contenidors aquàtics i dels hivernacles; i després, s’asseca amb forma de fideus o comprimits o s’envasa per vendre-la fresca a restaurants i particulars. S’investiga amb l’IRTA com reforçar el valor afegit de l’espirulina fresca, allargant-ne la vida útil, garantint-ne la seguretat toxicològica i accedir millor al mercat.

Segons la FAO, la població mundial fregarà els 10.000 milions de persones el 2050, i això suposarà el 70% d’increment en la demanda d’aliments. Els recursos naturals per cobrir-la s’esgoten. I en el cas de l’abastiment de proteïna, el desequilibri serà alarmant. Per això, a Catalunya, l’IRTA es marca com a iniciativa estratègica el desenvolupament de les proteïnes sostenibles; i les microalgues com l’espirulina poden ser l’avantguarda per a noves alternatives alimentàries.

Compartir l'article

stats