La guerra d’Ucraïna i la inflació, situada a Espanya en una taxa anual del 10,8% al juliol, segons l’indicador avançat d’Institut Nacional de l’Estadística (INE) comencen a afectar el consum. Així ho constata una anàlisi publicada pel Banc d’Espanya.

Després d’un inici del 2021 amb grans expectatives en deixar enrere el període de restriccions per la covid, esdeveniments com la invasió russa d’Ucraïna han frenat les expectatives de despesa i, en especial, les de les famílies de rendes més baixes, amb un matalàs més petit de liquiditat. Un dels efectes és que les rendes amb menys capacitat d’estalvi ajornen compres de béns duradors, com equipament de la llar o cotxes.

L’anàlisi, elaborada per Carmen Martínez-Carrascal, de la direcció general d’Economia i Estadística el Banc d’Espanya, destaca que «el desencadenament de la guerra va incidir de forma significativa sobre les perspectives de despesa de les famílies, de manera que es va interrompre la tendència de recuperació del consum nominal projectat».

De fet, des del març, «les llars han revisat a la baixa els plans de despesa nominal com a conseqüència de l’impacte del conflicte bèl·lic sobre la seva confiança i sobre l’evolució anticipada de les seves rendes, la seva situació patrimonial i el seu accés al crèdit, en un context d’una certa correcció de les elevades taxes d’inflació que s’anticipaven aquell mes».

En conclusió, segons l’estudi «L’impacte del repunt de la inflació i de la guerra sobre les perspectives econòmiques de les llars espanyoles», «després de l’inici de la guerra les famílies estarien anticipant un dinamisme significativament menor del seu consum en termes reals». A més, ja que la bretxa entre l’avenç previst de la despesa nominal i el dels ingressos s’ha ampliat respecte al començament de l’any, «les llars estarien anticipant, implícitament, unes taxes d’estalvi lleugerament més reduïdes».

Les dades, extretes de l’Enquesta d’Expectatives dels Consumidors (CES, per les seves sigles en anglès) del Banc Central Europeu (BCE), revelen que l’escalada de la inflació des del 2021, inicialment no es va traslladar a les expectatives de les llars sobre les taxes de variació dels preus. «Tanmateix, a partir de la segona meitat de l’any passat va començar a observar-se aquesta translació, amb més intensitat en les expectatives d’inflació a curt termini que en les de mitjà termini».

Un cop iniciada la guerra a Ucraïna, hi ha hagut un empitjorament de les perspectives de les llars sobre la seva situació financera futura. Per grups de llars, els que tenen problemes de liquiditat i els que tenen deutes pendents tendeixen a presentar unes perspectives menys positives sobre la trajectòria futura de la seva situació patrimonial.

Les dades també constaten que les perspectives de despesa nominal de les llars en els dos quintils superiors d’ingressos han continuat sent, com en els mesos anteriors, més favorables que les de la resta. I el patró es manté en analitzar les expectatives de despesa en termes reals. Això pot ser degut, segons l’estudi, que les famílies amb més renda solen ser més optimistes perquè tenen ingressos més estables.

A la vegada, el nivell de despesa de les llars de més renda està comparativament més allunyat del nivell previ a la crisi sanitària que a les llars de menys renda, ja que a la seva cistella de consum tenen un pes comparativament més gran les partides que s’han vist més afectades per la pandèmia (en particular, les vinculades a activitats que comporten un grau d’interacció social més gran, com les relacionades amb l’oci, el turisme i la cultura) i que al final de les restriccions pot tornar a recuperar-se. I l’últim factor és que tenen més capacitat d’estalvi i, per tant, de pal·liar amb part d’aquest necessitats que puguin sorgir. Com més capacitat d’estalvi més capacitat de mantenir la despesa.