La vicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera, calcula que el gasoducte Midcat «podria estar operatiu en 8 o 9 mesos» amb l’ajuda de la Unió Europea, per això va remarcar el paper d’Espanya en el tauler europeu del gas l’endemà que Alemanya advoqués per la interconnectivitat gasística d’Europa Central amb Portugal i Espanya.

En aquesta tessitura, Espanya té tres horitzons per davant amb la petició de Scholz d’impulsar l’arribada de gas des d’Espanya i no dependre de Rússia.  «La nostra voluntat de contribuir. Una de les qüestions més importants és que la política energètica europea té molt per recórrer i que requereix una millora en la interconnexió de les infraestructures», ha remarcat a TVE la també ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

«Hi ha diversos horitzons temporals i seria un compressor per augmentar la quantitat de gas en un 30%. L’altra [opció] és la d’aprofitar les estructures que hi ha amb els barcos als ports i després hi ha el gasoducte, que podria estar operatiu en 8 o 9 mesos al sud de França, per això la importància d’anar de la mà amb França. Han de ser unes infraestructures que serveixin per als pròxims 30, 40 o 50 anys i que també puguin transportar hidrogen», en paraules de Teresa Ribera.

Espanya compta amb la majoria de centrals transformadores de gas liquat de la Unió Europea a més d’un gasoducte que la connecta amb Algèria, el seu principal proveïdor de gas. El projecte Midcat per establir un gasoducte que connecti Europa central amb Espanya a través del sud de França va ser paralitzat fa uns anys perquè es considerava massa costós i el gas rus continuava sent una font fiable i barata, segons informa Andreu Jerez.

«Tot l’afany»

Per la seva part, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha recalcat que el Govern posarà tot el seu afany per millorar la regasificació i que els socis europeus més exposats a un hipotètic tall de gas rus «puguin rebre la solidaritat d’aquells països més ben preparats» per a aquest escenari, com poden ser Espanya i Portugal.

En una entrevista a Antena 3, Maroto ha insistit que l’Executiu fa «molt temps que mira de coordinar polítiques energètiques europees», fins al punt de ser «pioners en demanar la reforma del sistema», però ha aclarit que «les solucions han de venir de la Unió, de les polítiques d’integració». En aquest aspecte, s’ha remès a la postura de Portugal, ja que el seu primer ministre, António Costa, va assegurar dijous en xarxes socials que Alemanya podia comptar al «100%» amb el seu país per construir el gasoducte, «avui per al gas natural, demà per a l’hidrogen verd».

«Nosaltres posarem tot el nostre afany perquè es pugui millorar la regasificació i, sens dubte, que els països més afectats per un futur tall de gas rus puguin rebre la solidaritat dels que estem més ben preparats, com poden ser Espanya i Portugal», ha afegit Maroto.