Europa posa en marxa tots els seus mecanismes per evitar el col·lapse energètic. L’endemà que el canceller alemany, Olaf Scholz, advoqués per la construcció d’un gasoducte que connecti la península Ibèrica amb Alemanya, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va avançar ahir que la part espanyola d’una infraestructura que travessés Catalunya «podria estar operativa en 8 o 9 mesos». Aquest termini començaria a comptar des del moment en què s’inicia la construcció, segons van confirmar fonts de l’operador del sistema de gas espanyol, Enagás. D’aquesta manera, el nou gasoducte podria assistir la resta d’Europa amb vista a l’hivern del 2023.

«La idea en què estem treballant amb Enagás i amb el gestor francès (Térega) és buscar com accelerar una primera interconnexió amb menys complexitat i l’altra qüestió important és la possibilitat i conveniència que la mateixa Alemanya sigui convidada a treballar al grup d’alt nivell sobre com fer més efectives les interconnexions amb França», va dir Ribera en declaracions al programa La hora de la 1 de Televisió Espanyola, en què va suggerir que el «missatge de Scholz» podria donar una empenta al projecte «per generar aquesta convicció política de l’interès europeu que té un projecte d’aquestes característiques».

En qualsevol cas, el Govern espanyol insisteix que aquest projecte ha de ser pagat amb diners europeus, servir per transportar gasos renovables i comptar amb el vistiplau de França, perquè el país d’Emmanuel Macron doni continuació al tub cap a la resta d’Europa.

A principis del 2000, Espanya i França van treballar en un projecte de gasoducte que travessava Catalunya en direcció a França, conegut com a MidCat, que pretenia transportar 7.500 milions de metres cúbics de gas natural a l’any a partir d’una inversió prevista de 3.000 milions d’euros. Però el projecte no va continuar endavant perquè es va considerar massa car en un moment en què el gas rus era una font fiable i barata de subministrament.

Després de la invasió d’Ucraïna, fa mesos que l’operador del sistema de gas espanyol (Enagás) i el seu homòleg francès (Tèrega) treballen en la possibilitat de reactivar un projecte similar al MidCat per ajudar la resta d’Europa davant un possible tancament de l’aixeta per part de Moscou. L’informe ha donat com a resultat un nou projecte, diferent del plantejament inicial del MidCat (dissenyat per enviar gas del nord al sud) però que segueix un traçat similar, de manera que aprofita la part construïda i s’hi sumen uns 100 quilòmetres de canonada que queden fins a França, i que a més estaria pensat per transportar hidrogen.

Després de les declaracions de Ribera, el tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va abraçar el projecte a través de Twitter en assegurar que el consistori «donarà el màxim suport perquè hi hagi aquesta connexió i que Barcelona sigui un punt clau en la distribució de Gas i Hidrogen cap a Europa».

Per fer-se una idea, el 2021 la Unió Europea va importar 155.000 milions de metres cúbics de gas natural de Rússia, cosa que representa al voltant del 45% de les importacions de gas del continent i prop del 40% del consum total de gas. El país més afectat és Alemanya per la seva elevada exposició al gas rus i les dificultats per diversificar el subministrament per la manca d’infraestructures que connectin amb altres països.

Al costat oposat hi ha Espanya, un dels països més ben posicionats perquè disposa d’un terç de la capacitat total de regasificació (sis centrals que transformen gas natural liquat (GNL), que es transporta amb vaixell, en gas natural, que es pot enviar per gasoducte) de tota la Unió Europea. La península Ibèrica es converteix en un dels principals actors per comprar gas i enviar-lo a la resta d’Europa, però la capacitat actual d’exportació es limita a dues canonades que traslladen gas des del País Basc cap a França (el Larrau–Alçay i l’Irun–Biriatu) amb una capacitat màxima de 7.000 milions de metres cúbics. Això és el 4,5% del total de les importacions russes del 2021.

A curt termini

Per a aquest hivern, l’Executiu pretén agilitzar l’enviament de gas a Europa «aprofitant molt millor els dos gasoductes més petits que ja existeixen» al País Basc amb la posada en marxa d’un compressor addicional «per augmentar la capacitat de gas en un 30%». «D’aquesta manera, si la capacitat actual està entre 5 i 7 bcm (mil milions de metres cúbics), podríem passar a 8 o 9 bcm. És a dir, podríem incrementar fins a dos vaixells més per aquests tubs», va explicar Ribera. Segons va declarar el conseller delegat d’Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, en una entrevista recent a El Economista, aquest compressor suposaria un augment de la capacitat d’uns 1,5 bcm.

A més, Espanya preveu reactivar la planta del Musel (Gijón), que es troba actualment en hibernació segons el que disposa el Reial Decret Llei 13/2012 i està en fase d’obtenció dels permisos corresponents per a la posada en marxa de nou. L’autorització administrativa la va obtenir el 28 de juny passat i, segons Ribera, serà al desembre quan es reactivi.

Ecologistes en Acció ho considera «inacceptable»

Ecologistes en Acció va afirmar ahir que considera «inacceptable» que els governs català i espanyol es plantegin «ressuscitar» el gasoducte MidCat, que passaria pel Pirineu català. En concret, el conducte havia d’anar des d’Hostalric fins a Barbairan, passant per Figueres i el Pertús, a més d’una estació de compressió a Martorell i una altra a la banda francesa. En un comunicat, l’organització ecologista va assegurar que el projecte abandonat tindrà «un alt impacte territorial» i no hi ha seguretat «que sigui continuat pel costat francès». La solució a l’actual crisi del gas, per l’entitat, s’ha d’enfocar en la transició a un model energètic resilient.

«La reducció del consum és essencial, en comptes d’aprofundir en la dependència els combustibles fòssils amb més infraestructures de gas», va insistir Ecologistes en Acció. Davant les declaracions dels governs, l’entitat va mostrar el seu «rebuig rotund que una resposta solidària hagi de ser ressuscitar un gasoducte i invertir milers de milions en infraestructura fòssil en lloc d’apostar per una transició energètica urgent cap a un model renovable i democràtic».