El tren del futur, l’"Hyperloop", ja té la seva primera càpsula de viatgers, una fita d’aquest nou i revolucionari mitjà de transport que circularà gairebé a la velocitat del so (a més de 1.000 quilòmetres hora) i que podria començar a circular en cinc anys.

Després de cinc anys de disseny i treball d’enginyeria, la primera peça construïda a mida real d’aquest tren, la seva primera càpsula de viatgers, ha vist la llum aquest dimarts, en una presentació mundial celebrada a El Puerto de Santa María (Cadis), a la planta de la multinacional d’origen gadità Carbures.

El desenvolupament tecnològic, de 32 metres de llarg, cinc tones de pes i que ha necessitat 21.000 hores d’enginyeria, és obra de la multinacional d’origen gadità Carbures, especialitzada en l’enginyeria i fabricació de peces en fibra de carboni per al sector aeronàutic, l’automoció i l’obra civil.

Aquesta mateixa empresa, que acaba de canviar el seu nom per Airtificial, està creant també el prototip del tub al buit pel qual viatjarà el tren del futur.

Revolució del transport

La presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, ha exercit de padrina d’aquesta primera càpsula de viatgers, orgullosa que aquesta "fita mundial" que revolucionarà el transport i que es dirigeix a crear un món més sostenible tingui també accent andalús i mostri "el talent" d’"una Andalusia capdavantera" que trenca tòpics.

La primera càpsula, batejada com a "Quintero One" en record del finat soci de Dirk Ahlborn, CEO d’Hyperloop Transportation Technologies (HTT), serà traslladada ara a Tolosa (França), on s’acoblaran les peces del seu interior i continuarà el procés creatiu d’aquest mitjà de transport que té els seus primers clients als Emirats Àrabs i la Xina.

Dirk Ahlborn ha assegurat que en tres anys el primer tren "Hyperloop" estarà a punt perquè hi pugin viatgers i que en cinc anys podrà estar a punt per ser una realitat comercial.

"Fa cinc anys vam sentir moltes vegades que era impossible", ha recordat Dirk Ahlborn, que ha destacat que ara ja ningú dubta que el projecte serà una realitat i que crearà una indústria nova.

Ahlborn ha remarcat que, dins del "molt per fer" perquè l’"Hyperloop" sigui una realitat, encara una de les qüestions "més complicades" serà la de crear la nova regulació que necessitarà aquest nou mitjà de transport. HTT està treballant ja "amb els governs" en aquest àmbit.

L’Hyperloop podrà superar els mil quilòmetres per hora de velocitat, amb la qual cosa podria anar des de Cadis a Barcelona en seixanta minuts.

Les seves càpsules de viatgers, que tindran capacitat per a entre 30 i 40 persones, circularan suspeses per uns tubs al buit com "un avió sense ales".

Sostenibilitat

Els seus creadors asseguren que, a més de la seva velocitat, tindrà un avantatge fonamental respecte a tots els mitjans existents, la seva sostenibilitat ja que es retroalimentarà d’energia solar, eòlica i d’altres sistemes alternatius instal·lats en la seva mateixa estructura.

El viatge serà una experiència d’intel·ligència artificial a través d’uns tubs que seran un nou element als paisatges del futur, com ara ho poden ser les carreteres o les vies dels trens.

"Estem treballant perquè estigui integrat al paisatge", ha explicat el responsables d’HTT. De fet, el projecte estudia fins i tot crear tubs transparents.

Segons els càlculs dels seus creadors, una vegada amortitzada la inversió, en uns vuit o dotze anys, el tren del futur serà un transport que "guanyi diners" perquè els seus costos d’operació seran "molt baixos".

L’"Hyperloop" estarà totalment sensoritzat, per la qual cosa es coneixerà "en temps real" qualsevol estrès dels materials o incidència, segons ha explicat Rafael Contreras.

Amb la presentació d’aquest projecte, Carbures, nascuda fa 16 anys d’un grup d’investigació de la Universitat de Cadis, canvia de nom. A partir d’ara es dirà "Airtificial" per donar cabuda a la seva aliança amb l’empresa d’intel·ligència artificial Inypsa.

El seu treball per al tren del futur és "un viatge apassionant" amb què la multinacional vol ajudar a deixar un planeta més sostenible a les generacions del futur, que ja veuran amb normalitat les càpsules sense finestres que avui s’han presentat en el que la indústria defineix com "un dia històric".