El canceller alemany, Olaf Scholz, va demanar la setmana passada finalizar la construcció d’un gasoducte que connecti la península Ibèrica amb l’Europa central. Aquestes paraules es van interpretar com un impuls a un projecte similar al MidCat, que travessi Catalunya fins al Pirineu. Espanya assegura que la seva part del projecte podria estar construït en vuit mesos, costaria uns 370 milions d’euros i permetria el transport de gasos renovables. Però necessita el beneplàcit de França, que ha de continuar l’esmentat gasoducte cap al centre i el nord d’Europa. El govern d’Emmanuel Macron manté el seu argumentari tradicional que és un projecte lent i costós i diu que hi ha encara moltes «incerteses» sobre poder transportar hidrogen, segons fonts del seu ministeri per a la Transició Ecològica. Però el Govern espanyol respon que no té constància de «cap comunicat oficial» i espera que el país es pronunciï oficialment i al més alt nivell, segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica.

En resposta a les preguntes dels mitjans de comunicació sobre si està a favor de la construcció d’un nou gasoducte, després que la setmana passada Alemanya i Espanya hagin apostat per posar-lo en marxa, el Ministeri per a la Transició Ecològica francès remet un comunicat en què insisteix que «un projecte d’aquest tipus trigaria molts anys a estar operatiu (el temps d’estudi i treball d’aquest tipus d’infraestructures és sempre d’uns quants anys) i, per tant, no donaria resposta a la crisi actual». L’alternativa, per a França, és la instal·lació de terminals flotants de gas natural liquat (GNL) als països amb costa (Alemanya ja va anunciar la construcció d’una d’aquestes terminals) perquè es tracta d’una fórmula que requereix «una inversió menor» i una construcció «més ràpida» i permet importar gas directament «dels països del Golf o dels Estats Units».

A més, apel·la a la qüestió climàtica per qüestionar el desenvolupament d’infraestructures de gas duradores en un moment en què Europa «està accelerant la seva transició cap a la neutralitat en carboni el 2050». «Abans d’embrancar-nos en la construcció de nous gasoductes, també hem d’integrar els temes climàtics perquè el nostre objectiu és prescindir dels combustibles fòssils el 2050», diu. En aquest punt, el departament que dirigeix Christophe Béchu reconeix que «hi ha discussions per, eventualment, transformar els gasoductes i permetre el transport d’hidrogen», però que encara hi ha moltes «incerteses» sobre les capacitats de producció i consum d’hidrogen. «Per exemple, actualment no es disposa de determinats equips, en particular compressors d’alt cabal, per construir un possible gasoducte que sigui totalment compatible amb el transport d’hidrogen», afegeix.

Al final del seu comunicat, el ministeri francès concedeix que «tots aquests elements» han de ser «objecte de diàleg» entre els estats membres interessats per «tenir en compte tant les qüestions de la solidaritat europea, que són essencials, com també els nostres objectius climàtics». Després de conèixer la difusió d’aquest comunicat, fonts del Govern espanyol insisteixen que Espanya espera una resposta oficial de França i adverteixen que «les circumstàncies han canviat radicalment des que el projecte del MidCat es va plantejar originalment fins avui». De fet, el gasoducte original tenia previst el flux en direcció nord-sud, en comptes del revés, com ara. «El context no té res a veure amb el de llavors: ni respecte a la seguretat energètica, ni respecte al preu del gas. Per això és imprescindible que es produeixi un debat polític d’altura, al màxim nivell», diuen aquestes fonts. «Per a nosaltres, la gran prioritat política és poder ajudar els nostres veïns del centre i el nord d’Europa. Seria convenient una reflexió profunda sobre l’abast de les noves circumstàncies i com ens hi adaptem per ajudar-nos els uns als altres», afegeixen.