S’acaba de fer públic el Mapa Co- mercial de Catalunya 2022, encarregat per a la Direcció General de Comerç. S’hi analitza el comerç de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants. El mapa ha estat elaborat després d’haver visitat, classificat i geolocalitzat 164.086 establiments comercials en 67 ciutats, entre el 2018 i el 2022, abans, durant i després de la pandèmia per saber l’evolució tendencial del comerç. Calia conèixer què hi havia abans de la crisi sanitària i veure cap on es pot enfocar la recuperació comercial del país. Però també per reconèixer la singularitat del comerç de les ciutats catalanes en un marc internacional.
Un dels primers trets del comerç de les ciutats catalanes és que és dens. A les ciutats analitzades la densitat mitjana d’àrees comercials és de 473 establiments/km2. La de la ciutat de Barcelona és de 1.162 establiments/km2 de mitjana. En comparació d’altres ciutats, a Londres hi ha densitats de 395 establiments/km2 i a Manhattan, el cor comercial de Nova York, la densitat mitjana és de 778 establiments/km2. La densitat catalana és comparable o supera les internacionals, i en el cas de Barcelona gairebé triplica la de Londres i és un terç superior a la de Manhattan.
El segon tret del comerç català és l’extensió i la quantitat. A les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants hi ha 164.086 locals comercials actius, gairebé 149.534 dels quals són establiments comercials. A les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants, que sumen un total de gairebé 5,6 milions d’habitants, hi ha gairebé 3 establiments per cada 100 habitants. A Barcelona ciutat, amb 1,6 milions d’habitants, hi ha gairebé 4 comerços per cada 100 habitants. El comerç forma un teixit continu.
Una tercera característica és la d’un comerç especialitzat i atractiu. Els clústers comercials tenen potencial de creixement. En l’àmbit català en destaquen sota l’adscripció del no-quotidià comercial -una quarta part del total-: els equipaments per a la persona (12,5%), equipaments per a la llar (6,2%) i la cultura i el lleure (5,8%). Hi ha també el clúster comercial del quotidià alimentari, amb un subratllat en la xarxa de mercats municipals de les ciutats estudiades (130 mercats municipals, gairebé 40 dels quals a Barcelona); amb una mitjana d’un mercat per cada 40.000 habitants, mentre que a Londres hi trobem 1 mercat aproximadament per cada 200.000 habitants i a Manhattan un sol mercat, l’Essex Market, per una població resident d’1,6 milions d’habitants.
La quarta característica comercial és la multipolaritat i la proximitat. Analitzant les àrees d’influència o interacció comercial es pot copsar la distribució comercial al territori, a escala de ciutat i entre ciutats. A les ciutats estudiades hi ha 177 eixos comercials de primer ordre amb 40 o més activitats comercials, una ocupació comercial de més del 80% i una presència del clúster del no-quotidià que supera el 30% del total d’establiments de l’eix. Més de dos terços de les ciutats estudiades, 45 de les 67, tenen un eix prime o més d’un. D’aquestes dades es deriven algunes paradoxes, concretament a la Catalunya Central. L’eix Manresa-Igualada té les més altes ofertes d’ocupació d’eixos i de presència del no quotidià. Vic–Manlleu estan per sota. En canvi, aquestes últimes tenen una capacitat d’àrea d’influència que quasi duplica la de les primeres.
Una altra dada recollida per l’estudi és que s’ha produït una rotació d’establiments en molts locals dels eixos comercials que no s’ha traduït en tancaments. També, que el comerç físic ha aguantat bé l’embat de la pandèmia, en què la compra en línia es va desbordar. I que en aquests moments hi ha a Catalunya 60.000 baixos comercials que estan buits.
Segons el director general de Comerç, Jordi Torrades, el Mapa Comercial 2022 també ha servit per identificar zones en perill de viure desertització comercial o susceptibles d’acollir àrees de promoció econòmica urbana (APEU), que són àrees comercials organitzades de manera privada, però amb el suport de l’administració per governar-se i fer front comú a les seves necessitats.
Per tant, ens trobem al davant d’un instrument d’anàlisi que hauria de servir per prendre decisions als comerços privats, sabent que en un món on competeixen amb les grans superfícies i el comerç on line, és l’ocasió per cooperar d’una vegada i allunyar-se d’aquesta visió individualista i esquifida que encara perdura en alguns enfocaments empresarials. I hauria d’estar sobre la taula dels regidors encarregats de comerç i promoció econòmica de les ciutats analitzades.
