Les llars espanyoles ja tenen gairebé un bilió d’euros dipositats als bancs. En concret, 997.446 milions al tancament del juliol, el 0,24% més que al juny (2.464 milions), el 5,7% més que un any abans (54.500 milions) i el 17% més que abans de la pandèmia (144.200) milions), segons les dades publicades ahir pel Banc d’Espanya. Els de les empreses també van pujar: el 6% interanual, fins a 312.000 milions. I tot això en espera que les entitats financeres comencin a pagar un interès pel passiu els mesos vinents, davant de les pujades de tipus amb què el Banc Central Europeu (BCE) intenta combatre l’espiral inflacionista.

Els espanyols tendeixen a tenir un perfil conservador amb els estalvis. N’és una prova que no han deixat d’augmentar els diners que tenen guardats als bancs en els últims anys malgrat no rebre gairebé rendiment, cosa que a la pràctica suposava una pèrdua de poder adquisitiu amb relació a una inflació que, encara que poc, anava creixent. Entre el 2009 i el 2019, així, l’IPC va ser de mitjana l’1,3% a la zona euro. El tipus mitjà dels dipòsits a Espanya, per la seva banda, se situa per sota d’aquesta cota des del febrer del 2015. De fet, està per sota de l’1% des d’agost d’aquell any i per sota del 0,1% des del febrer del 2020. Al juny, última dada disponible, es va situar en el 0,04%.

Amb tot, la fi dels dipòsits sense remuneració és cada cop més a prop. Així ho reconeixen des de fa mesos les grans entitats financeres espanyoles, que es preparen per tornar a pagar pel passiu a partir de la tornada de l’estiu, si bé de manera gradual en el temps i limitada quant a tipus d’interès i clients beneficiaris.

I així ho va destacar també el Banc d’Espanya en un informe recent: «És previsible que les entitats financeres, competint per la captació de fons, comencin a incrementar la remuneració dels dipòsits en els pròxims mesos».