T u i jo dalt de la nòria/ Tu i jo i la nostra història/ Però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. Al mar, al mar», cantaven els Manel en el seu primer disc. Perquè el mar continuï inspirant cançons d’amor, s’hi puguin reproduir tot tipus de peixos i les seves aigües recuperin la qualitat base de la vida al planeta caldran molts esforços. L’enginyeria amb propòsit, la que és conscient que té a les mans les solucions tecnològiques per la majoria de reptes ambientals, no para d’inventar.
Aquesta setmana passada s’informava del projecte del Clúster de Materials Avançats de Catalunya d’un nou filtre de ceràmica que elimina els microplàstics de l’aigua residual. Segons el Departament d’Empresa i Treball, el nou prototip també filtra fibres tèxtils amb més resistència química i mecànica. El projecte d’Impressió 3D per a la indústria del sector dels materials ha comptat amb el suport d’Acció mitjançant un ajut de 20.000 euros.
Una altra línia que s’ha conegut és la de la bioenginyeria genètica d’espècies a partir d’un microorganisme modificat que faria servir les restes de plàstic als oceans com a substrat i les destruiria. El sistema seria autolimitant, de manera que un cop hagués fet la seva funció i no quedés plàstic, l’organisme ja no podria sobreviure. Un altre cas és el de la companyia Fregata Space, que ha posat en marxa un projecte per detectar i gestionar la retirada de residus plàstics a través d’imatges satel·litàries i tecnologies pròpies del machine learning. Així, tenint en compte que el plàstic arriba als oceans des de llacs, rius i zones costaneres, Fregata ha dissenyat una solució que monitora les costes i les desembocadures dels rius al Mediterrani per capturar aquests residus abans que arribin a mar obert.
Fa poques setmanes en Pol Vidal, a Fulls d’Enginyeria, avisava que l’any 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar, segons un informe del Fòrum Econòmic Mundial. Aquesta realitat impactaria la biodiversitat com a mínim en les gairebé 200.000 espècies identificades. De rebot, això representaria un perill per tres mil milions de persones que hi basen la seva subsistència. Per tot això, l’ONU va centrar un dels ODS a la conservació i la utilització sostenible dels oceans, els mars i els recursos marins.
Un altre projecte per reduir la contaminació marina és el de l’empresa Underwater Gardens International, que treballa per a la regeneració marina i l’adaptació al canvi climàtic dels serveis ecosistèmics marins. La «jardineria submarina» pot regenerar un ecosistema degradat estudiant els recursos històrics que, volguts o per atzar, havien creat esculls artificials amb vaixells accidentats o per submersió voluntària per tal de protegir les entrades als ports o per controlar arts de pesca. Amb la capacitat actual d’integració de dades s’assoleixen dissenys que es poden imprimir en 3D. Aquests nous esculls també serveixen com a sensors per entendre els efectes del canvi climàtic sobre el medi marí i per valorar l’efecte de captació de CO2 de la intervenció generadora. Es desenvolupen parcs regeneratius per trencar el paradigma de turisme extractiu i proposar-ne un d’impacte transformador per l’individu i positiu per l’ecosistema on s’actua, establint una simbiosi positiva entre un model econòmic viable i l’ecosistema natural del planeta. Ei!, i que es podria combinar amb les eòliques marines.
I encara podem citar tres casos més. Un, als Països Baixos, la companyia RanMarine Technolgy ha desenvolupat uns drons amb la capacitat de netejar l’aigua del mar. Els dispositius amb la capacitat de navegar i recollir plàstics ja funcionen en diferents ports del país, com a Lauwersoog o Rotterdam, com si fossin balenes filtradores que dipositen les restes recollides per reciclar-les. Dos, The Ocean Clean Up concentra una gran densitat de plàstics en un mateix punt per després recollir-los d’una manera més ràpida i eficient, aprofitant els corrents marins i barreres flotants de 30 km d’extensió. Es calcula que en deu anys es podria arribar a netejar la meitat de les escombraries del Pacífic. Tres, The Inner Harbor Water Wheel aprofita l’energia de l’aigua i la llum solar per recollir escombraries i deixalles que flueixen pel riu Jones Falls (Baltimore).
Ara que s’acaba la temporada de platja, per a qui s’ho ha pogut permetre, és bo ser conscients del que ens juguem al mar. La humanitat té la capacitat de destruir, però també de regenerar, si aquest objectiu passa a ser prioritari per empreses i governs; i el plàstic no biodegradable acaba desapareixent de les nostres vides de consumidors, i el civisme que fomenta el reciclatge hi contribueix.
