S’han fet públiques les dades de turistes estrangers d’enguany i, fins a dia d’avui, s’ha recuperat el nombre previ a la pandèmia de la covid. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, durant el mes de juliol van visitar Catalunya 2,47 milions de persones, l’1,4% més respecte del 2019. Una xifra superior a la del 2021, quan es van registrar 1,52 milions de turistes. I entre aquests turistes, un cop més, els francesos lideren la llista, en què solen representar la quarta part com a mínim del conjunt de visitants.
Només observant les dades dels hotels de Barcelona dels anys 2019, 2020 i 2021 comprovem que França és l’Estat emissor més important i que pesen tant com el 70% del turisme espanyol procedent de comunitats autònomes on no es parla el català. Faig la distinció perquè cal entendre que on es parla el mateix idioma propi es pot considerar turisme estrictament interior. I per això de forma regular la suma de turistes «espanyols» procedents de València, Aragó i Balears és la tercera part del total hispànic. Per tant, caldria mesurar bé aquests autèntics cercles concèntrics per definir correctament el turisme de proximitat. Llavors veuríem que el turisme francès està a poca distància del turisme de les àrees no catalanoparlants d’Espanya. Britànics, americans o italians han presidit la llista de Barcelona en algun moment, però mai la de Catalunya. I en termes relatius, els estats de la francofonia com Suïssa o Bèlgica són dels que més aporten, juntament amb Països Baixos o Suècia. Rússia ha desaparegut de les llistes fins que no s’acabi la guerra d’Ucraïna.
Tornant a França, un estudi que va dur a terme Serhs Tourism ha permès afinar la composició i motivació del turisme francès. A Catalunya, la destinació de més afluència de visitants francesos és la Costa Brava, seguit de la ciutat de Barcelona, Costa Daurada i la Costa de Barcelona. Segons l’estudi, els turistes francesos puntuen amb un 9,2 sobre 10 la marca Catalunya, mentre que França rep un 8,7. Barcelona i Costa Brava reben les millors puntuacions, mentre que la Costa de Barcelona i Daurada són les pitjors valorades. En la satisfacció de la planta hotelera triomfa Barcelona. La planta hotelera de les costes mostra pitjors valoracions i denota certs símptomes d’obsolescència amb més queixes pel soroll i menor despesa derivada de l’activitat turística.
Els motius principals pels quals els francesos van a Catalunya és primer conèixer Barcelona. També la qualitat de les seves platges i visitar pobles i ciutats interessants. Un altre dels motius és perquè permet fer vacances amb un pressupost ajustat. Es valoren positivament el clima, els paisatges, la facilitat per contactar amb la destinació i l’existència de pobles i ciutats interessants. Les característiques que més desagraden els visitants són l’excés de construcció, la brutícia i la massificació. Catalunya, pels francesos, entra en competència amb la mateixa França i Itàlia com a turisme de proximitat.
Si les dades són aquestes, mai he entès, i així hi vaig insistir en la meva etapa al departament de turisme, com l’idioma francès, per exemple, té un lloc tant secundari en les promocions turístiques o en la senyalització de patrimoni cultural. Crec que hi hauria d’haver una norma en cas de retolació plurilingüe que després del català, el francès acompanyés als habituals castellà i anglès. I l’aprenentatge per part del personal de serveis turístics d’un mínim de conversa en francès també seria recomanable. Abans però, l’hostaleria ha de complir la llei i garantir l’atenció als catalanoparlants, norma que no es compleix en molts llocs.
En tots cas, si estem parlant de turisme situat en una corona de 600 km a la rodona, no només una gran part de la península Ibèrica es considera turisme de proximitat, sinó bona part del conjunt d’Occitània (Aquitània, Llenguadoc i Provença) i la regió de Lió . I cal conèixer els gustos d’aquest públic. Per això cal congratular-se que el Departament d’Empresa i Treball, a través de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), vulgui potenciar el turisme interessat en el patrimoni cultural amb diverses accions de promoció a França. L’objectiu seria potenciar la cultura com a clau de diferenciació i singularització de la destinació catalana en el seu principal mercat emissor. Fa un temps es va fer al Museu d’Orsay, a París, una presentació per promocionar el patrimoni modernista català sota el nom de « La Catalogne sous toutes ses dimensions».
Cal continuar millorant no només la promoció sinó l’acollida del turisme de proximitat. Lingüísticament el turisme espanyol està ben atès; el català de forma insuficient i il·legal; i el francès molt poc. Cal posar els francesos en el paquet de emissors propers i aprofitar-ne la seva demanda de qualitat amb vocació cultural. Esperem que operadors privats i Generalitat es vagin posant les piles.
