Gairebé tot el que importa en el reinici del curs econòmic està sota la influència de la crisi energètica i de la seva derivada més immediata: la inflació. Tots els principals reptes dels propers mesos i trimestres que amenacen l’economia espanyola (també l’europea i la mundial) estan sotmesos al jou de la inflació, i només si s’evita que aquesta sigui més intensa i duradora serà possible escapar-se amb la menor afectació possible.
L’agost s’acomiada com el mes més car de la història per al rebut de la llum. El preu mitjà en el mercat majorista es va situar en 307,80 euros el megawatt hora, gairebé el triple que el mateix mes del 2019 (44,96 euros). El límit del preu del gas que s’utilitza per a la generació elèctrica (l’anomenada «excepció ibèrica») està servint en tot cas per evitar un encariment encara més gran. Amb tot, l’OCU calcula que a l’agost la factura mitjana de la llum a les llars ha escalat fins als 130,99 euros, davant els 68,45 de l’any passat. Mentre duri la guerra a Ucraïna i l’encariment del gas per les retallades del subministrament rus és difícil posar sostre al preu de la llum. El mateix per al gas, si bé a Espanya, almenys de moment, no es parla de racionament, sinó de mesures d’estalvi. Una mica menys de pressió mostren els carburants. Durant l’estiu han acumulat un descens mitjà del 16,61%, si bé el preu mitjà de la gasolina és el 26% més car que l’any passat i el gasoil s’ha encarit el 44%; això, sense tenir en compte la bonificació de 20 cèntims per litre que el Govern mantindrà, com a mínim, fins a finals d’any.
Tot Europa s’ha compromès a reduir el consum de gas el 15% (el 7% en el cas d’Espanya) i el Govern prepara un pla de contingència per fer front a l’hivern. De moment, a Espanya les mesures d’estalvi afecten la il·luminació d’aparadors i edificis públics, el límit de graus en aire condicionat (27 graus) i calefacció (19 graus) i el tancament de portes en comerços. El Govern negocia el nou pla de contingència que ha de presentar a Brussel·les a finals de setembre, tot i que en les seves declaracions descarta el racionament del consum. Aquesta és una bala que no es descarta si els efectes de la guerra de Putin sobre Europa arriben a extrems que ara no formen part de l’escenari central. Sense necessitat de restriccions forçoses, moltes famílies en risc de pobresa energètica i moltes empreses ja estan limitant el seu consum i previsiblement encara ho faran molt més.
L’encariment de l’energia és el principal motor que està atiant la inflació per sobre del 10%. A l’agost, la taxa d’inflació va cedir quatre dècimes, fins al 10,4%, i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, confia que el camí descendent continuï en els pròxims mesos, tot i que reconeix que la incertesa és molt gran pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. El problema és que no és només l’energia el que s’està encarint. Hi ha aliments, com els ous, que s’han encarit el 22% en un any; o el pollastre, el 16,3%.
Per combatre la inflació, els bancs centrals s’han endinsat en un camí de pujades dels tipus d’interès arreu del món. El BCE va apujar els tipus al juliol per primera vegada en 11 anys (0,50 punts) i dijous els va tornar a apujar 0,75 punts. Els bancs centrals volen transmetre un missatge de fermesa que porti els agents econòmics a la convicció que la inflació no serà duradora, que puguin assumir com a temporals els sacrificis de pèrdues de rendes (salaris i beneficis) i evitar efectes de segona ronda de la inflació. De moment, la pujada de tipus està sent anticipada amb escreix per l’euríbor hipotecari, el principal indicador per a les hipoteques a tipus variable. L’agost va tancar amb un euríbor mitjà de l’1,249%, el més alt des del maig del 2012, després d’haver anotat una pujada d’1,747 punts en un any.
La inflació està retallant el poder adquisitiu de les famílies. Amb el mateix sou es pot comprar menys i els indicadors de consum comencen a mostrar-ho. Les vendes del comerç minorista van caure un 11,7% al juliol (un 3,3% sense comptar la inflació). Per la seva banda, les empreses que no poden traslladar les pujades de costos als preus de venda també s’estan empobrint. La incertesa és molt gran, perquè ningú sap on és el final d’aquest túnel i les decisions de despesa i inversió se sotmeten a quarantena i es frenen. Si la frenada de l’activitat és molt gran, podem caure en una recessió. De moment aquest risc no es percep com a pròxim a Espanya, tot i que cada vegada hi ha més coincidència entre els que entreveuen una recessió tècnica a la zona euro, amb dos trimestres de caiguda en el creixement. En tot cas, l’aturada de l’activitat espanyola cada vegada és més evident i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) anticipa una caiguda del PIB del 0,2% en el tercer trimestre de l’any respecte del segon, cosa que es correspondria amb una taxa interanual en el període del 3,4%.
La negociació col·lectiva des de començaments del 2022 amb prou feines comporta una pujada salarial mitjana del 2,5% i, en l’altre costat, hi ha moltes empreses que no poden traslladar als seus preus la pujada dels costos energètics i de matèries primeres, amb el consegüent estrenyiment de marges. Els sindicats ja han advertit d’una «tardor calenta» de mobilitzacions si les empreses no assumeixen sortides salarials que compensin la inflació, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha avalat explícitament aquestes convocatòries.
Sembla clara la necessitat d’un pacte de rendes a tres bandes –treballadors, empresaris i administració– al qual tots apel·len però que no acaba de quallar. «Si el Govern no es posa les piles impulsant un pacte de rendes que també impliqui funcionaris i pensionistes es pot desencadenar la temuda inflació de segona ronda», i allargar en el temps una espiral de pujades de preus, adverteix José Emilio Boscá, catedràtic de la Universitat de València i investigador de Fedea. La conformitat d’un Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) a tres anys entre patronal i sindicats s’assenyala com la pedra angular d’aquest pacte de rendes. Al maig va ser impossible arribar a un acord. Les dues parts van quedar a tornar a asseure’s a principis d’aquest mes de setembre, però encara no hi ha data per a això. La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) hauria de ser un altre dels pilars d’aquest pretès pacte de rendes.
Al mig de tot aquest magma d’inflació, empobriment i desacceleració econòmica, el Govern encara el repte d’haver de negociar el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2023. «Serà molt complicat, ja que són els últims Pressupostos de la legislatura, que s’hauran d’aplicar en període preelectoral. Per això mateix pot ser que siguin uns Pressupostos que no arribin a complir-se, però definiran el caràcter de la política econòmica del Govern», reflexiona José Emilio Boscá. La pujada dels sous públics i de les pensions per al 2023 són dos aspectes clau d’aquests comptes. També la incorporació dels efectes dels dos nous impostos sobre els beneficis extraordinaris de la banca i de les energètiques que ha de tramitar en els pròxims mesos el Congrés dels Diputats.
També per a la recta final del 2022 ha deixat el Govern el repte de negociar i aprovar la tercera ronda de la reforma de les pensions. Després d’haver aprovat la revaloració del subsidi amb l’IPC i el nou esquema de prejubilacions (dins de la primera ronda) així com els canvis en el règim d’autònoms (segona ronda), han d’arribar els canvis que ajudin a finançar la despesa creixent del sistema. Allargar l’actual període de còmput de 25 anys per calcular la quantia de la pensió o començar a elevar la base màxima de cotització són dues qüestions polèmiques que formen part de la tercera ronda de reformes, possiblement les més impopulars.
Els nous reptes imposats per la crisi energètica i la inflació sembla que han situat en un segon pla el que s’assenyalava com a principal desafiament el 2021 i el 2022: el d’una gestió eficaç dels fons europeus Next Generation EU assignats a Espanya (140.000 milions en subvencions i crèdits) per garantir la recuperació després de la pandèmia i promoure les reformes estructurals que han de conduir l’economia espanyola cap a la triple transició verda, digital i social. El Govern va presentar a Brussel·les el 2021 el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb 212 compromisos de reformes i inversions a canvi d’accedir als 70.000 milions.
