Quiosc

Regió7

Manresa és la segona ciutat gran del país on més ha pujat el preu dels pisos en 5 anys

Segons fonts del sector, l’habitatge encara està recuperant el seu valor després de la caiguda del 2008

Anuncis de pisos en venda a Manresa | OSCAR BAYONA

El mercat de l’habitatge a la capital del Bages està «estabilitzat», expliquen fonts del sector a Manresa, però encara està molt per sota del que seria un funcionament «òptim». Està recuperant-se encara del cop a la línia de flotació que va suposar el crash del 2008 i que va acabar de cop amb els excessos de la bombolla immobiliària. I ho fa lentament. En els últims cinc anys, el preu de l’habitatge a Manresa ha crescut el 38%, un increment que situa el municipi com la segona ciutat gran de Catalunya on més ha augmentat el valor entre el primer trimestre del 2018 i el d’enguany. Amb tot, aquest augment no ha fet sinó anivellar els preus amb el que seria esperable d’una població com Manresa en el conjunt català.

La capital del Bages va tancar el primer trimestre de l’any (l’últim període amb dades disponibles de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya) amb un preu mitjà de 1.298,93 euros per metre quadrat. El de l’habitatge nou era lleugerament superior (1.356,84 euros) al de l’usat (1.283,69), una tendència inversa a la del primer trimestre del 2018, quan el preu de l’habitatge per estrenar era de 897,39 euros pels 940,04 del de segona mà. La mitjana, aquell any, era de 935,85 euros el metre quadrat.

Tant el preu mitjà del 2018 com el d’enguany mantenen la capital del Bages entre les ciutats de més de 50.000 habitants del país amb el valor de l’habitatge més econòmic, només per darrere de Lleida i Reus. El 2008, la capital del Baix Camp superava Manresa, també amb Lleida a la cua dels preus entre les ciutats grans.

L’increment agregat de l’últim lustre revela la tendència d’anivellament del sector a Manresa. Tanmateix, les dades del primer trimestre d’aquest 2022 comparades amb el mateix període de l’any anterior posen de manifest una frenada dels preus, ja que a la capital del Bages van caure el 10,2%, la caiguda més rellevant d’entre les ciutats grans del país. El mercat, en efecte, s’està estabilitzant.

L’opinió del sector

David Gamisans, delegat dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) al Bages, reclama més obra nova a Manresa per acabar de rellançar el mercat al territori. Però és un problema generalitzat que no revela símptomes de solucionar-se en un període curt de temps. A la capital del Bages hi ha dues grans promocions en marxa després de la bombolla immobiliària, la de Metrovacesa al sector Concòrdia, darrera la FUB., de la qual ja hi ha construïts dos edificis d’habitatges de 62 i 72 pisos cadascun d’ells; i el projecte, també de Metrovacesa, per fer un centenar de pisos a l’antiga Alcoholera de Manresa, al costat de l’estació d’autobusos. Són els únics brots verds del sector a la ciutat, que va mancada de noves promocions que impulsin la compravenda. «D’operacions, se’n fan», diu Gamisans, «però són del mercat de segona mà. Es manté la inèrcia natural de la vida: herències, parelles que es casen, parelles que se separen, però no hi ha un mercat per a la renovació d’habitatge. Si no introdueixes obra nova, sempre vas donant voltes sobre el mateix», apunta.

Sita Salido, responsable de la immobiliària Inllobsa, insisteix en la idea: «hi ha més demanda, ara, però de pisos de segona mà, perquè no hi ha obra nova. Encara estem molt lluny d’un gran moviment» al sector, explica. Segons Salido, el preu mitjà dels habitatges al mercat a Manresa està els 90.000 i els 100.000 euros, habitatges de tres habitacions, molts dels quals són per fer inversió.

La situació financera global no ajuda. «En els últims dos o tres mesos trobem més dificultats per accedir al mercat hipotecari, per la puja dels tipus d’interès», diu Gamisans. Un increment que frena també els intents d’operacions de promoció d’habitatge que topen, a més, amb un altre greu inconvenient: l’augment dels preus de les matèries primeres, de la fusta, l’alumini, el coure, el formigó, de més del 50% en molts casos. «El promotor ha de fer front ara a la inversió amb el seu propi capital, quan abans eren els bancs els que finançaven les obres», explica Gamisans. «Difícilment es posarà un promotor ara a construir. Ha d’estar molt segur que tindrà compradors», apunta Sita Salido. La situació d’avui contrasta amb la de just sortir dels mesos de confinament. A la tardor del 2020 s’auguraven nous projectes constructius a la capital del Bages, però l’increment de preus ha frenat les iniciatives, apunta Gamisans. «Algunes petites promocions que estaven en marxa fa un any i mig han continuat endavant però les que hi havia previst d’iniciar els propers mesos es frenaran», assegura el delegat dels API al territori.

En definitiva, el sector considera que és «un moment estable respectes dels darrers anys, però no és l’òptim», diu Salido. Manresa està quedant enrere, diu la responsable d’Inllobsa, respecte d’altres ciutats com Vic, Terrassa o Sabadell, on hi ha més obra nova en marxa. Per a Salido, el baix nivell de renda per capita de Manresa respecte d’altres municipis del seu volum és també un handicap per revifar el mercat. I no és una tendència que tingui cap possibilitat de revertir-se a curt termini. «Mantenim una línia estable, però sempre en el mercat de segona mà», afirma Gamisans, que apunta que tot i que el mercat ha anat recuperant els seus preus després del cop del 2008 (i que va tenir el seu moment més baix entre el 2014 i el 2015) encara està lluny de recuperar el valor d’aquells anys.

Compartir l'article

stats