Després d’un treball de catorze anys de recerca i de quatre de conreu, la vinya experimental de la Torre Lluvià de Manresa ha donat els primers fruits de deu varietats de raïm recuperades del passat vitivinícola bagenc. El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Manresa (que cedeix el terreny), la DO Pla de Bages (que aporta el coneixement) i Ampans (que s’encarrega del cultiu i la verema) pretén tornar a la llarga al mercat vi elaborat amb varietats autòctones del territori, i dues, com a mínim, endèmiques, que només es donen al Bages.
Dels quilos recollits de raïm s’elaboraran unes dues-centes ampolles de fi amb finalitat no comercial, per donar a conèixer el producte i fer-ne tastos. La comercialització final d’aquestes varietats, en cas que se’n conclogui que obtenen la qualitat necessària, pot tardar una dècada, segons explicava ahir el president de la DO, Joan Soler que, juntament amb el regidor de Ciutat Verda de l’Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, i el director general de la Fundació Ampans, Toni Espinal, van presentar in situ la primera verema als mitjans de comunicació.
Les varietats s’han anat cercant en antigues vinyes del territori al llarg dels anys i s’han anat reconeixent «per record popular», apunta Soler. Es tracta de les varietats autòctones malvasia manresana, malvasia segarresa, pansa, pansera, muscat d’Istanbul, blanc de godall, negrelló i cap pelat i les endèmiques malvasia roja i turbat, també anomenat coromina. De totes, excepte la malvasia sagarresa i el cap pelat, se n’acaba de fer la primera collita.
Ara s’inicia un llarg procés legal per al reconeixement de les autoritats, primer ministerials i després de la regulació catalana. No serà ràpid, avisa Soler, perquè al ministeri el reconeixement no s’obté amb un estudi genètic, més immediat. Fins que no tinguin tots els segells legals el nou vi bagenc no podrà arribar al mercat com a part de la denominació d’origen. Prèviament, però, caldrà valorar si totes les varietats produeixen un vi que mereixi aquest llarg camí regulador. Però Soler veu indicis que fan pensar en una bona qualitat: «El muscat d’Istanbul i el blanc de godall aporten molta diferència, també destaca la capacitat d’envellir de la pansera. De negrelló no n’he provat mai, encara». Ahir es recollien justament els últims filats de negrelló a la vinya de Torre Lluvià.
Durant la presentació, Huguet va destacar el treball a tres bandes amb l’objectiu de «dinamitzar l’economia de la comarca i singularitzar els vins locals per fer-los més atractius», mentre que Espinal assegurava que el projecte «recull els valors d’Ampans: «L’acompanyament a persones, la sostenibilitat i l’aportació de valor al territori». Per a Soler, redescobrir la identitat «dona moltes oportunitats en un món cada vegada més globalitzat».
