Hi ha una cançó popular que va recuperar el grup El Pont d’Arcalís, on tocava el malaguanyat sallentí Jordi Fàbregas, que es titulava Pregària per fer ploure que deia: «Aigua, més aigua, la terra n’és amanta, la terra se mos seque, la rella no hi entre, lo blat se mos mor, misericòrdia Senyor! Sant Cristo de Conques, Abat de Covet, doneu-mos aigua que tenim set». La cançó provenia del Pallars, no sé si creada arran d’un dels episodis climàtics més durs que va patir a finals del segle XIX, amb llargues sequeres, seguides per plagues i inundacions. Aquestes circumstàncies van portar molts pobles del Pallars a perdre més d’una tercera part dels seus habitants, emigrants cap a Argentina. Una exposició temporal organitzada per les Botigues de Salàs en va fer reviure fa anys el drama.
Doncs bé, el que abans eren episodis irregulars ara esdevindran normals. Així que innovar sobre la captació, ús i reciclatge de l’aigua passa a ser una necessitat urgent. I en aquest camp Catalunya hi destaca amb tots els organismes de recerca, innovació i empresarials vinculats al clúster de l’aigua.
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu a Girona, ha obtingut fa poc finançament d’Horizon Europe per a projectes com: «Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular» ; «Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua»; «Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals»; «Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable». Altres projectes de l’ICRA s’enfoquen cap a l’economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua. L’SmartWaterTwin, per exemple, vol contribuir a «pensar i repensar» l’economia circular en el sector de l’aigua. O sigui, tractament i gestió sostenible de les aigües residuals aplicat en aquest cas a Sèrbia. Un altre projecte és el DEAR-Waste, per comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes als col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics. Un altre cas és el d’intoDBP, que se centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global; així com en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP). Finalment, el projecte FOCUS4PFAS, que se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua.
Pel que fa a la Unitat Tecnològica d’Aigua, Aire i Sòls de l’Eurecat (associació de centres tecnològics), toquen moltes tecles sobre l’aigua. Tractament, regeneració i reutilització d’aigua; recuperació de components valuosos de l’aigua (nutrients, metalls i biomolècules); potabilització i distribució; nexe aigua-energia; descontaminació d’aigües subterrànies; anàlisi quantitativa de risc per a la salut humana; anàlisi de cicle de vida i de costos en gestió de l’aigua; anàlisi química i microbiològica avançada; disseny, desenvolupament i desplegament de plataformes i eines intel·ligents per a: gestió d’inundacions, de reg, de sistemes de bombament, de residus associats al cicle de l’aigua, de recursos. Eurecat també aborda l’anàlisi de perfils dels usuaris i consum i la intel·ligència artificial aplicada; eines de simulació, jocs i gamificació i aplicacions mòbils. Eurecat està especialitzat a ajudar les empreses a augmentar la seva competitivitat i millorar la gestió de l’aigua, el sòl i l’aire i els recursos associats, mitjançant tecnologies molt diverses, incloent-hi eines de monitoratge, de tractament i de modelització.
Finalment, el clúster de l’aigua de Catalunya, que agrupa la recerca, la innovació i les empreses, ajuda aquestes darreres a diferenciar-se dels competidors, per poder oferir quelcom millor als seus clients. Cal que ofereixin coses noves que tinguin valor per a aquells que estan disposats a pagar-les. I ajudar a fer que localment es converteixi la recerca en innovació favorable a empreses i sectors públics, ajudant a crear una millor ocupació i un impacte en el progrés econòmic. El clúster actua sota el principi de la hibridació sectorial: turisme, indústria, sector alimentari... Així, el projecte europeu Life Wat’savereuse busca reduir un mínim del 10% el consum mitjà del turista durant la seva estada a l’hotel, al càmping o altres tipus d’establiments.
Avui dia no seria prudent continuar encomanant-se al Sant Cristo de Conques quan ens falti l’aigua. A més de pregar, cal treballar.
