Radiografia de la desigualtat a Espanya: la bretxa entre classes s’estén més enllà de l’IPC

Des de fa dècades, la desigualtat i la pobresa és un problema que arrossega la societat espanyola, tot i això, la crisi financera de fa quinze anys va suposar un cop que va afectar els comptes de la major part de la ciutadania. «Hi ha moltes cases que tot just s’havien recuperat de la gran crisi del 2008 quan va arribar la pandèmia», explica Luis Ayala, catedràtic d’Economia Aplicada de la UNED i un dels autors de l’últim informe Foessa. Els nivells de desigualtat a Espanya han sigut històricament més alts que en altres països del nostre entorn i això afecta a la capacitat de resposta d’una gran part de la població quan arriben les vaques magres. «El problema de la desigualtat es deu a tres factors: un model econòmic poc competitiu, que depèn de baixos salaris per subsistir; una taxa d’atur estructuralment més alta, i una menor capacitat redistributiva de les nostres polítiques públiques», assenyala l’expert.

iframe title="La desigualdad en las potencias europeas" aria-label="Interactive line chart" id="datawrapper-chart-3Wt2q" src="https://datawrapper.dwcdn.net/3Wt2q/3/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="400" loading="lazy">En línia amb aquest pensament, Joaquín Maudos, director adjunt de l’IVIE, creu que la principal causa de l’augment de la desigualtat es deu a la baixa productivitat d’Espanya: «La productivitat és una de les principals fonts del creixement econòmic, per la qual cosa determina el nivell de benestar a què pot aspirar un país». Segons l’investigador, el nostre país té un menor creixement de la productivitat que els seus competidors a causa de la baixa inversió en R+D i a l’estructura del mercat de treball. «Això explica una part important del menor nivell de renda per càpita respecte a altres països del nostre entorn». Segons Eurostat, el PIB per càpita d’Espanya, principal indicador del creixement econòmic, és d’un 18,5% menys que la mitjana de l’eurozona.

La literatura econòmica assenyala que els períodes de creixement econòmic i creació d’ocupació comporten reduccions en els nivells de desigualtat. Per contra, després de la crisi del 2008, els nivells d’inequitat de la distribució de la renda, mesurats amb el coeficient de Gini, no han deixat d’augmentar a Espanya i només a partir del 2017 van començar a descendir. Amb l’impacte de la pandèmia va tornar a incrementar-se la desigualtat econòmica. Al nostre país assistim a una «anomalia» segons els experts consultats: en períodes de destrucció d’ocupació, com la crisi del 2008, augmenta la productivitat i els nivells de desigualtat. Quan la crisi acaba i repunta l’ocupació, els nivells de desigualtat no decreixen a la mateixa velocitat. «És molt difícil reduir la desigualtat si no crees ocupació, però només amb això no n’hi ha prou», assenyala Ayala. «Necessites una feina de qualitat: estable, prou remunerada i que no sigui precària».

Salaris massa baixos

Les dades d’ocupació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) donen una mala fotografia del mercat laboral. La taxa de temporalitat es troba en el 22,5%, segons l’Enquesta de Població Activa. D’altra banda, la meitat dels espanyols guanyen menys de 21.000 euros bruts a l’any, segons l’agència estadística. Finalment, un indicatiu de la precarietat del mercat laboral: el 10% de la força laboral desitja treballar més hores tot i que no pot, la qual cosa significa que una quantitat considerable d’empleats no guanya prou o la seva ocupació actual limita les seves possibilitats de desenvolupament professional.

L’evolució dels sous a Espanya és insuficient per suportar els costos creixents de l’economia, cosa que està conduint a una pèrdua del poder adquisitiu per a milions de famílies en sectors clau de l’economia domèstica. Un estudi conjunt d’InfoJobs i Fotocasa va revelar que, mentre el salari mitjà de les ofertes d’ocupació havia crescut un 6%, el preu de la vivenda en venda s’havia incrementat un 16% en els últims cinc anys. Mónica Pérez, directora de Comunicació i Estudis d’InfoJobs, destaca que l’evolució dels ingressos entre el 2017 i el 2020 es va veure frenada per la pandèmia: «Actualment, travessem un període de moderació salarial que, si bé és necessari perquè les empreses puguin fer front a la difícil situació econòmica provocada per la crisi energètica i la falta de subministraments, també té un greu impacte en el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores davant l’escalada inflacionista». Des de Fotocasa adverteixen que el problema pot agreujar-se: «En un context d’inflació desbocada, la bretxa podria incrementar-se encara més, a l’encarir el preu dels immobles i rebaixar la renda disponible de les llars si perden poder adquisitiu per l’increment de l’IPC», explica María Matos, directora d’Estudis i portaveu del portal immobiliari.

La pobresa augmenta a Espanya

L’alt cost de la vida i la bretxa de desigualtat existent entre la població ha portat que un terç de la ciutadania no pot permetre’s en l’actualitat afrontar costos imprevistos, segons registren les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida. «Estem veient que les despeses que més estan augmentant són justament les que tenen més pes en les famílies de menor renda –explica Luis Ayala–. L’alimentació, els subministraments, la vivenda, etc. suposen un cost fonamental per al 10% més pobre de la ciutadania».

La falta d’ingressos està conduint que cada vegada hi hagi més carències materials entre els espanyols. Un terç dels ciutadans no pot anar-se’n de vacances, una de cada set persones no pot permetre’s pagar la calefacció o l’aire condicionat per mantenir una temperatura adequada de casa seva i el 12,6% ha tingut retards en el pagament de la vivenda.

Una dada destacada és que el 6,5% de la població no pot comprar un ordinador sense comprometre les seves finances. A l’era de la digitalització, en la qual cada vegada hi ha més activitats que són realitzades a través de la web, des de tràmits administratius o comprar per Internet fins a educació online o el teletreball, no poder afrontar l’adquisició de dispositius electrònics bàsics pot augmentar la divisió social. «La pandèmia i el treball en remot ens ha demostrat encara més la bretxa del mercat laboral: un segment de treballadors amb més qualificació, més estable i amb salaris més alts, i un altre grup dependent de feines presencials, que van tancar durant la pandèmia; amb més precarietat i més vulnerables», apunta Ayala.

«El creixement econòmic ha de ser inclusiu, és a dir, que no deixi ningú despenjat», assenyala Joaquín Maudos. Tanmateix, l’última edició de l’informe Foessa, referència a Espanya en la investigació social sobre la pobresa i la integració, assenyala que menys de la meitat de les llars està fora de perill de patir algun tipus d’exclusió social. Aquest fenomen mesura diferents àmbits de la vida: l’ocupació, l’educació, la participació política, la vivenda, etc. A mesura que es compleixen menys indicadors, el grau d’exclusió de la llar augmenta. L’informe calcula que, a Espanya, sis milions de persones es troben en un estat d’exclusió social severa, cosa que suposa un augment del 50% respecte al 2018. D’altra banda, l’INE indica que més d’un quart de la població (27,8%) es troba en risc de pobresa, mentre que fa quatre anys era el 21,5%.

«La desigualtat és multidimensional i hi ha àmbits que s’alimenten entre si», apunta Luis Ayala. «Per exemple, en el cas dels joves, es combina un mercat laboral precari, on els seus salaris inicials són menors que fa dècades, amb uns preus del lloguer en màxims històrics». Segons Fotocasa, entre el 2015 i el 2021, el cost dels lloguers es va incrementar a Espanya un 41% i el preu mitjà de la vivenda de lloguer es va situar al tancament del 2021 a 10,2 euros/m2. «Les xifres mostren que la joventut pateix uns nivells molt alts de vulnerabilitat: ingressos baixos, problemes per emancipar-se, alts costos de la vivenda, inestabilitat laboral...».

El paper de l’Estat

Tot i que el model econòmic relativament improductiu i la precarietat del mercat laboral són components importants per explicar l’augment de la desigualtat i la pobresa, hi ha un tercer factor que s’ha de tenir en compte: el paper de l’Estat del benestar per redistribuir la riquesa i equilibrar el mercat. «El nivell de desigualtat abans d’impostos i prestacions socials a Espanya no és gaire diferent del d’altres països europeus», explica Ayala. No obstant, el catedràtic d’Economia Aplicada assenyala que les xifres de renda disponible, després que l’Estat hi intervingui, és superior a la d’altres països. «La nostra desigualtat és impròpia per als nivells de renda que registrem: tenim una política redistributiva molt més feble que la d’altres països», valora l’expert.

Joaquín Maudos creu que la fiscalitat té un paper molt rellevant per evitar «l’excessiva concentració de la renda i la riquesa» en un reduït nombre de persones. «A Espanya, en els últims anys, ha augmentat la desigualtat en el repartiment de la renda; s’està incrementant el pes dels beneficis en detriment dels salaris». Això es veu a l’hora d’analitzar la fiscalitat del país respecte a altres Estats: l’OCDE assenyala que la pressió fiscal espanyola és considerablement menor que la de la resta de les potències de la Unió Europea.

Tot i això, els experts pensen que amb augmentar la pressió fiscal no n’hi hauria prou per reduir la desigualtat a Espanya. «No hi ha marge per a reduccions generalitzades d’impostos ni d’augment de despesa pública; per començar, perquè això accentua el problema d’inflació. El focus ha d’establir-se en els col·lectius vulnerables que més pateixen amb la inflació, amb mesures molt selectives i no generalistes-populistes», assenyala Joaquín Maudos. Luis Ayala creu que la clau és combinar accions per reduir la desigualtat: «No n’hi ha prou amb només una política sectorial, no n’hi ha prou amb una única prestació. Hem de lluitar contra la desigualtat des de múltiples fronts».

Els experts estan d’acord que l’estratègia ha de ser conjunta per pal·liar els efectes de la desigualtat i apuntalar un creixement sa, que arribi a totes les capes socials. Assenyalen algunes claus per fer-ho: inversió més gran i millor per aconseguir un mercat més competitiu, una reducció de l’atur fomentant llocs de treball de qualitat, i una reforma de l’estructura fiscal i les polítiques públiques per reduir la bretxa social per mitigar l’impacte de les successives recessions. «Aquest és el paper de l’Estat: evitar que la crisi s’alimenti dels més vulnerables», sentencia Maudos.