Dissabte passat 1 d’octubre va entrar en vigor la inclusió de la cogeneració –centrals annexes que generen calor i electricitat a partir de gas i venen els seus excedents al mercat– a l’‘excepció ibèrica’. Aquesta mesura, anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, a principis de setembre durant el debat sobre el reial decret llei de mesures d’estalvi en el Senat, pretén reactivar les prop de 400 plantes aturades en els últims quatre mesos a causa dels alts preus del gas. La meitat del total de plantes que hi ha a Espanya (600) s’han acollit a aquest mecanisme, però només han reactivat la seva producció un terç de les fàbriques aturades, segons el sector. Un terç més preveuen que tornin a operar en les pròximes setmanes, mentre que el restant no podrà tornar a la seva activitat mentre no hi hagi un nou «marc regulatori», segons han denunciat durant el XVIII Congrés Anual de Cogeneració, celebrat aquest dimarts a Madrid.
En concret, les fàbriques afectades són aquelles amb plantes més petites, així com les situades a les illes i les de l’oliverar i el purí que no poden acollir-se a l’‘excepció ibèrica’ i han de fer front a preus disparats del gas. El sector apressa el Govern a aprovar «aquest mateix mes» les retribucions pendents, «especialment les del semestre en curs», així com una «nova metodologia» per a l’actualització de la retribució en l’operació per al 2023 i següents, segons ha reclamat el president de l’Associació Espanyola de Cogeneració (Acogen), Rubén Hernando, durant el seu discurs en el congrés.
La cogeneració és un sector regulat, de manera que el Govern estableix una retribució fixa en funció del preu del gas per garantir que les fàbriques cobreixen els seus costos, i a aquesta suma el preu de les vendes que realitzin al mercat. Sánchez va anunciar al Senat que la retribució es modificaria per sumar a la quantia actual (665 milions d’euros) uns mil milions d’euros més. La proposta està en tramitació, després de finalitzar fa un mes l’etapa d’informació pública, i inclou una modificació perquè l’estimació del cost d’aprovisionament del gas natural agafi «únicament referències de mercats europeus», però encara no ha sigut aprovada.
«La publicació de les retribucions pendents és essencial perquè totes les indústries amb cogeneració puguin recuperar al més aviat possible els seus costos d’explotació i reactivar els seus nivells de producció, reduint més encara el consum de gas natural del país i impulsant l’economia industrial i l’ocupació associada», ha afegit Hernando.
Seguretat de subministrament
La caiguda de la producció de la cogeneració és important perquè suposa més ús del carbó i, sobretot, del gas, cosa que a més d’augmentar el consum d’aquesta matèria primera, en un moment en el qual tots els països europeus pretenen reduir-lo, pressiona a l’alça els preus de l’electricitat. La tornada de la cogeneració és, de fet, juntament amb el nou mecanisme de gestió de la demanda, una de les principals condicions de Red Eléctrica per poder apagar definitivament la central de carbó d’As Pontes, segons es recull en un informe per al Ministeri per a la Transició Ecològica amb l’objectiu d’estar preparat per al pitjor escenari en els pròxims mesos.
Segons va indicar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, quan es va aprovar l’‘excepció ibèrica’ per a aquestes plantes, la tornada a l’operació de les centrals de cogeneració que estan aturades aportarà un estalvi que pot arribar a l’1,2% de la demanda diària de gas natural. Per fer-se una idea, si l’habitual és que la cogeneració suposés entorn del 10% del mix de generació, a partir de juny aquesta taxa va caure a gairebé la meitat per entrar en els mesos d’estiu amb una presència d’entre el 4% i el 3% del total. En aquests primers dies d’octubre, la cogeneració suposa el 5% del total de fonts de generació elèctrica, segons Red Eléctrica. Segons la patronal del sector, des del cap de setmana passat, el primer d’aplicació de l’‘excepció ibèrica’, la producció ha repuntat però encara se situa en el 42% d’activitat respecte a l’any passat.
Noves subhastes
Un altre dels reclams del sector és la convocatòria de les subhastes. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va treure a finals de l’any passat a informació pública el marc de les convocatòries per adjudicar 1.200 megawatts de cogeneració fins al 2024. La primera licitació pretenia celebrar-se aquest any, per un total de 351 megawatts; la segona el 2023, amb 442 megawatts, i una tercera el 2024, amb 407 megawatts. Tanmateix, encara no s’ha convocat cap subhasta en el dia d’avui.
