El Banc d’Espanya ha publicat aquest dimecres un informe en el qual adverteix que ampliar dels actuals 25 a 35 els anys que es tenen en compte per calcular les noves pensions suposaria una retallada de les futures prestacions del 8,2%. La modificació del període de còmput és una de les grans cartes de la reforma de les pensions que just ha reprès el Govern aquesta setmana. I si bé el ministre José Luis Escrivá sí que pretén ampliar el període de còmput, es va afanyar en l’arrencada de les negociacions a descartar explícitament arribar fins als 35 anys. L’estudi també apunta que l’ampliació del període de càlcul i possibles efectes amortidors –com deixar triar els millors anys de cotització– perjudica en gran manera els treballadors amb salaris mitjans, beneficia aquells amb nòmines baixes i tendeix a un efecte neutre per a les més altes.
Els economistes Alejandro Muñoz-Julve i Roberto Ramos han realitzat una estimació de quins impactes ha tingut l’última ampliació del període de càlcul en el pagament final de les pensions i quins en podria tenir si s’abordés una nova modificació. La primera conclusió de la seva anàlisi és que la reforma aprovada el 2011 pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va suposar una retallada del 5% sobre la quantia de les noves pensions. Una reforma que just aquest 2022 ha acabat d’entrar plenament en rigor.
En aquesta, s’elevava dels antics 15 últims anys cotitzats als actuals 25 el període de còmput per a les noves prestacions. El que, segons els números del Banc d’Espanya, significa una retallada del 5%. És a dir, abans un treballador que es jubilava partint dels últims 15 anys cotitzats li quedava una pensió de 1.400 euros bruts (14 pagues). Ara, aquest mateix treballador es jubila partint dels últims 25 anys cotitzats i li queda una pensió mitjana de 1.330 euros.
