De Leopoldo Rodés a Andrés Sendagorta. Són el primer i últim president de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF). Fundada a Barcelona el 1992, aquesta associació ha aconseguit convertir-se en el principal fòrum dels empresaris familiars espanyols. Un centenar de socis als quals s’uneixen 18 associacions territorials. Rodés va ser un dels primers grans publicitaris d’Espanya a través de l’agència que ell va fundar, Media Planning, avui part del grup Havas. Entre els seus reconeixements, el seu paper abans de la designació olímpica l’octubre del 1986 per aconseguir que els Jocs del 1992 fossin assignats a Barcelona al ser amfitrió dels membres del COI. Sendagorta, de carrera militar, és president de Sener, un grup diversificat d’enginyeria del País Basc, present en sectors que van des de l’aeroespacial fins a la defensa. Reconegut per la seva discreció, la seva última gran aposta ha sigut Austràlia. Allà hi participa en diferents projectes i ha comprat el 60% del capital de l’enginyera Tactix.
L’IEF va tancar ahir el seu congrés anual a Càceres, on va participar com a ponent el rei d’Espanya. Felip VI ha sigut present en els últims set dies en dues reunions més amb destacada participació empresarial: el Congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius, celebrats a Bilbao, i presidit per Isidro Fainé (president de Fundació Caixa i Criteria), i el Foro de La Toja, celebrat en aquesta illa gallega i impulsat per l’hoteler, president del grup Hotusa, Amancio López.
A banda de les patronals com la CEOE i les seves afiliades autonòmiques, l’Espanya empresarial no ha estat mai escassa de debat, tot i que no tot el que es comenta en privat s’acaba fent públic. A aquests fòrums s’hi han d'afegir les diferents organitzacions empresarials, barrejades amb presència d’acadèmics i personalitats de diferents àmbits, com el Cercle d’Economia de Barcelona, el Cercle d’Empresaris de Madrid i el Cercle d’Empresaris Bascos. Aquestes tres organitzacions es reuneixen anualment per donar el premi Regne d’Espanya, que aquest any ha recaigut en Gabriel Escarrer Julià, fundador i president del grup d’hotels Meliá. El seu fill, Gabriel Escarrer Jaume, és president d’Exceltur, associació que engloba el sector turístic espanyol.
Amb el nomenament de Sendagorta el maig passat, l’IEF ha tingut 15 presidents, que tenen un mandat que dura dos anys i no són renovables. L’empresari basc va substituir en la presidència Marc Puig, president del grup de perfumeria i moda que porta el seu cognom. Tots els presidents han representat sectors molt diversos: des de l’editorial (José Manuel Lara, Editorial Planeta; Javier Moll, Prensa Ibérica) fins als components de l’automòbil (Francisco Riberas, Gestamp), la distribució (Juan Roig, Mercadona) i la moda/tèxtil (Isak Andic, Mango) . No hi ha exercit mai cap dona com a presidenta, tot i que ara té dues vicepresidentes: Sol Daurella, presidenta de l’embotelladora de Coca-cola, i Sabina Fluxá, vicepresidenta i CEO del grup hoteler balear Iberostar. A la junta directiva de l’IEF, s’hi uneix una altra dona, Pilar Martínez Cosentino, vicepresidenta d’aquest grup andalús dedicat al disseny i arquitectura per a la llar. Una de les tres està cridada a ser la successora de Sendagorta a la cúpula de l’IEF.
Des de la seva fundació, els empresaris espanyols no s’han mostrat mai tan bel·ligerants com ara. «No ens amagarem ni ens espantarem». Tota una declaració d’intencions empresarial. Va ser el vídeo de presentació de les jornades de l’IEF. «Alguns fan discursos. D’altres descobreixen enemics i els assenyalen amb el dit. N’hi ha que ens avisen de les tempestes que arriben i ens recomanen que ens amaguem perquè ells ens protegiran. Ja hem superat abans tempestes i temporals sense deixar anar el timó», continuava.
¿Pessimisme? Menys de l’esperable. L’enquesta de l’empresa familiar d’aquest any va donar una puntuació de 4,59, entre 0 i 9, per valorar la situació econòmica actual. El 2021 la puntuació va ser de 4,91. En els últims 10 anys, la millor valoració va correspondre al 2017, amb 6,22 punts, i la pitjor al 2011, amb 2,32. En aquest exercici, un 58% dels empresaris consideren que estan immersos en «un creixement fràgil de l’activitat sense creació neta d’ocupació». Malgrat tot, un 48% pensa que hi haurà un augment de les xifres de vendes i un 35% espera augmentar la plantilla. Enmig d’anuncis constants de pujades d’impostos, a ningú se li escapava la indirecta: el país convidat en el congrés d’aquest any era Portugal. El Govern d’esquerres d’aquest país ha decidit abaixar impostos per atraure contribuents d’altres països. Sobretot, procedents d’Espanya. ¿Qui es donarà per entès?
