Quan hom té la sensació d’estar en un remolí de canvis que desconeixes on et porten, l’ansietat pot ser un sentiment paralitzant. Per això, en aquests moments, més que mai, és bo repassar el que diuen referents intel·lectuals i humanistes amb mirada llarga. Un d’aquests, per a mi, sempre ha estat Jacques Attali, que havia estat assessor de François Mitterrand, però que també ha elaborat sistemàticament propostes reformistes disruptives, com en el llibre blanc que li va encarregar el mateix Sarkozy. Fa uns mesos ha editat el llibre Faire Reussir la France, on planteja 30 reformes i 250 accions per canviar. La filosofia de fons és progressista: que el món sigui el més just possible.
Attali proposa un debat que no sigui entre lideratges personals com han esdevingut a molts llocs d’Europa les campanyes electorals, sinó entre projectes. Perquè és fàcil deixar-se anar en el curt termini i l’obtenció de vots fàcils i negar les dificultats dels canvis necessaris. De fet, els sondejos realitzats a França donen quasi el 50% de gent que només vol mirar el curt termini i l’altre que està disposat a mirar més enllà. Attali diu, però, que per pensar la França de demà cal preparar-la des d’avui. I no s’acostuma a fer. Els escandinaus estan molt més ben posicionats en perspectives i prospectiva. Les nostres accions quotidianes acaben influint en el futur dels nostres fills, de la mateixa manera que els pares decideixen coses ara per influir en el pervenir dels seus fills. Vivim a crèdit i no ens n’adonem.
Entrem en competicions de lideratges sense aprofundir. La democràcia és la dictadura del curt termini i la dictadura és simplement la tirania. I el curt termini no té en compte els interessos de les noves generacions. L’envelliment d’Europa ens ha conduït a una gerontocràcia, quan de fet hauríem de donar el dret de vot a aquells que encara no han nascut, perquè amb les nostres decisions curterministes estem hipotecant el seu futur.
En el cas de França, Attali proposa retornar al septenat, al mandat de set anys de la presidència per evitar la sintonia entre govern i cap d’estat. Els caps de govern de legislatures curtes sempre es troben en situació de precarietat. Per Attali caldrien mandats més llargs de la presidència de l’Estat que permetessin assumir ser impopular davant de decisions estratègiques. Mitterrand deia que la principal qualitat d’un home d’estat és la capacitat per a la indiferència.
Attali planteja la necessitat d’existència d’una institució que representi les generacions futures. I que cap decisió transcendent es pugui prendre sense l’opinió favorable d’aquest organisme. Aquesta visió prospectiva amb bona informació caldria que ens l’apliquéssim cadascú de nosaltres, a part de votar per influir en el futur.
Attali abona l’economia de la vida contra l’economia mortífera. L’altruisme com a virtut social porta a la societat positiva i cal una economia de la vida i fugir de la de la mort, que encara representa un 60% del PIB. Una revolució com aquesta necessita finançament públic. Cal fer evolucionar la indústria turística que malmet a una de l’hospitalitat; una banca de l’especulació a una de l’economia de la vida. A França caldrien 38.000 milions de recursos suplementaris. Caldria reorientar sobretot la fiscalitat evitant efectes col·laterals negatius. Així, per exemple, d’una fiscalitat verda punitiva que potser acaba perjudicant les classes humils (per exemple, el cost alt, per ara, dels cotxes elèctrics), caldria passar a una de verda i justa. Així, també cal desmitificar les polítiques contra el canvi climàtic centrant-se només en aquest vector quan cal tenir present sempre la salut i l’educació. Cal transparència, donar dades del que costa cadascuna de les accions públiques i quin impacte social o ambiental tenen i llavors els ciutadans podran triar amb més criteri.
Finalment, entre altres moltes coses, Attali afirma que l’economia digital i de l’energia renovable és el gran planter d’ocupació i d’empreses a Europa. Per accelerar-ho cal interacció entre públic i privat. En certs àmbits, Europa ja ha perdut la partida i va a remolc. L’intel·lectual francès aposta per avançar-se en àmbits que seran clau d’aquí a pocs anys com el biomimetisme, la biogenètica i la nanotecnologia. El 85% de llocs de treball d’aquí a deu anys ara mateix no existeixen. En canvi, almenys un 14% dels llocs actuals desapareixeran d’aquí a deu anys. Per tot plegat, cal orientació als joves, afavorir la reconversió professional i acompanyar-ho amb una assegurança de competència. Molts oficis continuaran però desapareixeran tasques i n’apareixeran de noves. I per això, cal motivació, voluntat de canviar i d’aprendre amb formació al llarg de la vida, incentivada econòmicament.
Com deia a l’inici de l’article, en temps confusos cal cercar gent que sap encendre llanternes al mig del túnel. I com diu Attali: no preveure ja és preveure, deixar que els altres prevegin per tu. Et pots equivocar quan tries, quan no tries segur que t’equivoques.
